{"id":7215,"date":"2023-07-21T09:00:58","date_gmt":"2023-07-21T09:00:58","guid":{"rendered":"https:\/\/turismo-sj.developersasapglobalsolution.com\/arqueologia-en-alacant\/"},"modified":"2023-09-15T10:42:42","modified_gmt":"2023-09-15T10:42:42","slug":"arqueologia-en-alacant","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/arqueologia-en-alacant\/","title":{"rendered":"Arqueologia en Alacant"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\n\t\n\t\n<\/svg>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Arqueologia en Alacant<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El tresor de Sant Joan d’Alacant<\/a>. Va ser amagat a la casa d’Antonio Quereda Ch\u00e1puli en 1823. Arxiu del MARQ<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La parr\u00f2quia de Sant Joan Baptista<\/a>, el nucli antic,les imponents torres de l\u2019horta<\/a> o les magn\u00edfiques finques <\/a>senyorials i cases de camp s\u00f3n solament un exemple ric patrimoni de Sant Joan<\/a>, per\u00f2 la mateix horta<\/a>amb el seu sistema de s\u00e9quies, eines de llaurar, les t\u00e8cniques de treball utilitzades al camp i les tradicions dels seus pobladors, tamb\u00e9 formen part d\u2019aquest patrimoni material<\/a> i immaterial<\/a> i de la hist\u00f2ria de la vila.<\/p>

Una hist\u00f2ria que ens relata la pres\u00e8ncia de pirates i contrabandistes al nostre municipi, per\u00f2 tamb\u00e9, la hist\u00f2ria de comerciants i llauradors, persones senzilles i treballadores, que van haver de fer front i sobreposar-se a guerres i malalties. Per\u00f2 que tamb\u00e9 van viure moments de goig i d\u2019alegria i que ens han llegat un solatge cultural del qual som hereus. Per tot aix\u00f2 els hem de tornar la veu, el record, aprendre de la seua hist\u00f2ria i prendre totes les mesures necess\u00e0ries perqu\u00e8 puga perviure aquest llegat hist\u00f2ric i arqueol\u00f2gic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El neol\u00edtic<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La poblaci\u00f3 de Sant Joan d\u00b4Alacant est\u00e0 immersa en la denominada Horta d\u2019Alacant, un pla al\u00b7luvial produ\u00eft principalment per les deposicions del riu Sec i materials detr\u00edtics generats pels arrossegaments de barrancs i rambles, que formen un terreny molt f\u00e8rtil i apte per al cultiu agr\u00edcola. La qualitat d\u2019aquests s\u00f2ls, juntament amb l\u2019exist\u00e8ncia de fonts, naixements i zones lacustres va crear un lloc idoni per a ser habitat.<\/p>

Les primeres comunitats neol\u00edtiques van arribar a les costes alacantines en petites embarcacions o canoes de fusta, mitjan\u00e7ant la navegaci\u00f3 de cabotatge. En aquestes barques no solament transportaven la totalitat dels membres del clan, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u2019enduien tots els \u00fatils, eines i animals necessaris per a assentar-se en un lloc nou. Els estudis dirigits per l\u2019equip de recerca COPHIAM al tossal de les Basses ens han perm\u00e8s con\u00e8ixer que aquests nous pobladors es van establir a l\u2019Horta d\u2019Alacant de manera dispersa entorn del 3990-3960 a. de C., en petites cabanes de planta circular que estaven elaborades amb cany\u00eds i impermeabilitzades amb femta de bov\u00ed. Aquestes cabanes tenien una llar de foc en la part central que servia tant per a cuinar com per a calfar l\u2019ambient.<\/p>

La import\u00e0ncia de la pertinen\u00e7a al grup, la domesticaci\u00f3 animal, el cultiu per irrigaci\u00f3 o el contacte amb altres poblacions properes s\u00f3n part dels trets que es poden apreciar en aquestes primeres poblacions. Lluny d\u2019imaginar l\u2019Horta d\u2019Alacant com un lloc id\u00edl\u00b7lic, hem de pensar que aquestes poblacions recorrien a la pesca, la recol\u00b7lecci\u00f3, la ca\u00e7a, el marisqueig i a totes les activitats que els permeteren subsistir en una aut\u00e8ntica lluita per la superviv\u00e8ncia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L\u2019edat del bronze<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Durant l\u2019edat del bronze, el model d\u2019assentament canvia. Les poblacions que fins a aquell moment havien habitat de manera dispersa a l\u2019horta alacantina van tendir a agrupar-se i a ocupar les zones m\u00e9s elevades, ja que els proporcionaven un control visual m\u00e9s bo sobre l\u2019entorn i tamb\u00e9 protecci\u00f3.<\/p>

El jaciment m\u00e9s important d\u2019aquest per\u00edode \u00e9s el que trobem a la serra Grossa o serra de Sant Juli\u00e0. Datat entorn del 1800 a. de C., va ser excavat pel pare Belda el 1931 i reestudiat posteriorment per Enrique Llobregat Conesa. En aquest indret es van poder documentar una s\u00e8rie d\u2019estructures quadrangulars que es van identificar com a possibles torres de defensa, i una s\u00e8rie d\u2019habitatges aterrassats, tamb\u00e9 de planta rectangular, amb s\u00f2cols de pedra i parets de tova. Aquests habitatges tenien tamb\u00e9 pals de fusta clavats al terra que devien servir per a sostenir les bigues de fusta i el brancatge de qu\u00e8 devien estar fets els trespols.<\/p>

Aquestes cases, que s\u2019adaptaven als diferents desnivells de la serra, constitu\u00efen una mena de cintur\u00f3 defensiu que, juntament amb una muralla i les torres que hem esmentat ad\u00e9s, devien proporcionar a l\u2019assentament una major protecci\u00f3. Encara que no saben les causes concretes per les quals aquesta poblaci\u00f3 va decidir assentar-se en un lloc tan elevat i prendre tantes mesures de protecci\u00f3, ens en podem fer una idea.<\/p>

L\u2019edat del bronze va ser un per\u00edode hist\u00f2ric ampli, convuls i farcit de conflictes. Les eines destinades a la ca\u00e7a, com ara els arcs i les atzagaies, van deixar pas a espases i alabardes, la funci\u00f3 principal de les quals era la guerra i que estaven en mans d\u2019una elit guerrera que dominava tant la resta de la poblaci\u00f3 com els recursos de la zona.<\/p>

Encara que aquests assentaments es trobaven en zones elevades, era necessari establir una s\u00e8rie de cabanes que estigueren m\u00e9s pr\u00f2ximes als camps de cultiu i dels recursos naturals, com l\u2019aigua. Tant en el cam\u00ed del Xinxorro<\/a> com en el barranc del Juncaret s\u2019han localitzat fons de cabana que havien estat habitualment ocupades i que servien per a guardar les eines de llaurar i la producci\u00f3 cer\u00e0mica.<\/p>

De nou, el camp hortol\u00e0 va jugar un paper fonamental a l’hora de proporcionar tots els recursos necessaris a la seua poblaci\u00f3, per\u00f2 l’escassetat de minerals, especialment coure i estany, la va mantindre allunyada dels circuits comercials m\u00e9s importants de l’\u00e8poca.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El Per\u00edode Orientalizante i la Cultura Ib\u00e8rica<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Existeix un hiat arqueol\u00f2gic entre l\u2019edat del bronze i la cultura ib\u00e8rica que es va estendre en aquestes terres entre els segles VI i el III a. de C. No obstant aix\u00f2, gr\u00e0cies a l\u2019autor llat\u00ed Ruf Fest Avi\u00e8 sabem que des del riu Alebus<\/em> o Vinalop\u00f3 fins a Dianium<\/em> o D\u00e9nia, Alacant es trobava poblada pels Gimnetes (literalment significa nus). Aquestes poblacions van rebre aquest nom perqu\u00e8 la pan\u00f2plia militar que portaven era caracter\u00edstica de guerrers lleugers o escaramuzadores: fones, venablos, ganivets afalcatados i caetras o rodelas.<\/p>

Amb l\u2019arribada dels fenicis es va establir una intensa relaci\u00f3 comercial amb les poblacions ind\u00edgenes, ja que els primers buscaven proveir els mercats de l\u2019Orient Pr\u00f2xim d\u2019or, plata i estany, mentre que als ind\u00edgenes els atreien els productes manufacturats produ\u00efts a l\u2019Orient com ara teles, ung\u00fcents, alabastres, ous d\u2019estru\u00e7 decorats, cer\u00e0miques de gran qualitat i objectes d\u2019orfebreria.<\/p>

Els fenicis no sols van exercir una gran influ\u00e8ncia sobre el territori gimnete, sin\u00f3 que aquest, en actuar com a frontera entre les \u00e0rees d’influ\u00e8ncia gregues i fen\u00edcies, tamb\u00e9 van rebre notables influ\u00e8ncies gregues. D’aquesta manera, els habitants de l’Horta d’Alacant es van veure beneficiats del comer\u00e7 amb tots dos, i al seu torn, van actuar d’intermediaris amb les poblacions de l’interior.<\/p>

Aquest intens intercanvi comercial va comportar aparellat l’adopci\u00f3 de noves tecnologies i nous trets culturals. L’alfabet, el sistema monetari, l’\u00fas del torn o l’adopci\u00f3 de nous ritus religiosos, s\u00f3n part d’aquests avan\u00e7os que van acabar per conformar el que hui coneixem com a cultura ib\u00e8rica.<\/p>

El jaciment m\u00e9s significatiu amb el qual comptem en l’Horta d’Alacant, de nou es va trobar en el Tur\u00f3 de les Basses<\/a>. De les excavacions realitzades en la Albufereta, dirigits per l’equip d’investigaci\u00f3 COPHIAM, es va poder constatar la pres\u00e8ncia d’un oppidum (poblat ib\u00e8ric emmurallat) amb habitatges de planta rectangular adossades a la muralla per la seua part posterior, i un carrer central que donava acc\u00e9s a aquestes. En la zona extramurs es va poder comprovar la pres\u00e8ncia d’una \u00e0rea industrial, les vies d’acc\u00e9s al poblat i una necr\u00f2poli.<\/p>

Un altre jaciment de gran import\u00e0ncia, tamb\u00e9 pertanyent a aquest per\u00edode, \u00e9s la necr\u00f2poli de la *Albufereta. Va ser excavada per Francisco Figueras Pacheco entre 1934 i 1936 i, encara que aquestes campanyes es van veure paralitzades per l’inici de la Guerra Civil Espanyola, van aportar nombros\u00edssims materials i informaci\u00f3. En la resta de l’horta alacantina tamb\u00e9 s’han trobat, encara que de manera dispersa, nombroses estructures i restes arqueol\u00f2giques. Tot aix\u00f2 ha perm\u00e9s, que hui dia, els investigadors puguen con\u00e9ixer i reconstruir la manera de vida, l’economia, els ritus i creences o les relacions que van mantindre amb altres pobles.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Roma i Cartago a l\u2019Horta d\u2019Alacant<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al final del segle III a. C. la situaci\u00f3 pol\u00edtica entre les dues principals pot\u00e8ncies del Mediterrani Occidental va afectar directament la costa alacantina. La fam\u00edlia cartaginesa dels Barca va iniciar una s\u00e8rie de campanyes a Ib\u00e8ria amb l’objectiu de rescabalar-se de la p\u00e8rdua de poder i prestigi que va patir Cartago despr\u00e9s de la I Guerra P\u00fanica, per\u00f2 a mesura que l’ex\u00e8rcit cartagin\u00e9s va anar annexionant m\u00e9s pobles i territoris, la tensi\u00f3 entre Roma i Cartago va anar creixent de manera exponencial.<\/p>

En aquest context preb\u00e8l\u00b7lic ser\u00e0 quan es constru\u00efsca el fort\u00ed p\u00fanic del Tossal de Manises<\/a>. Aquest jaciment rep el seu nom degut a la gran quantitat de material cer\u00e0mic o manises que afloraven en ell i, encara que era \u00e0mpliament conegut que en aquell promontori apareixien objectes i pedres llaurades, s’atribu\u00efa de manera popular a \u201ctemps dels moros\u201d o a la ciutat de Akra Leuka<\/em>, on Ann\u00edbal va refugiar a l’ex\u00e8rcit cartagin\u00e9s durant l’hivern del 228 a. C.<\/p>

La fundaci\u00f3 d’aquest fort\u00ed va coincidir amb el col\u00b7lapse del oppidum<\/em> ib\u00e8ric del Tossal dels Bases i l’aband\u00f3 de les pedreres de ferro que afloraven entre Busot i Aig\u00fces.<\/p>

Les intervencions realitzades, tant per Figueras Pacheco i La Font Vidal com les realitzades pel grup d’investigadors del MARQ<\/a>, van revelar la pres\u00e8ncia de nombroses estructures de car\u00e0cter defensiu, magatzems i aljubs caracter\u00edstics del m\u00f3n p\u00fanic, que van ser destru\u00efts a la fi del S. III a. C., coincidint amb l’arribada de *Publio *Cornelio Escipi\u00f3 *Africano a Hisp\u00e0nia i la conquesta de Cartago Nova l’any 209 a. C.<\/p>

Des d’aquesta data, aquestes terres van quedar incorporades a l’estat rom\u00e0, per\u00f2 no es van registrar canvis significatius fins a l’any 83 a. C. amb l’inici de les anomenades Guerres Sertorianas. Alacant, en actuar com a lloc de frontera entre les legions de Sertorio i les de Pompeu va adquirir gran import\u00e0ncia estrat\u00e8gica i aquest \u00faltim va decidir rehabilitar l’antic fort\u00ed de Tossal de Manises per a acabar amb la pirateria i actuar com a base d’operacions.<\/p>

Amb l’arribada d’Augusto al poder, Lucentum<\/a><\/em> va adquirir l’estatut de *municipium rom\u00e0 i, encara que comptava amb el f\u00f2rum m\u00e9s xicotet de tot l’Imperi, va disposar de tots aquells elements caracter\u00edstics que havia de contindre una ciutat romana i va controlar un ager<\/em> (territori) que arribava fins a l’actual *Foia de Castalla.<\/p>

La romanitzaci\u00f3 del territori va ser un proc\u00e9s lent, per\u00f2 finalment es van adoptar les institucions de govern, administratives i religioses romanes. Tamb\u00e9 la Pax Augusta va suposar un per\u00edode de bonan\u00e7a econ\u00f2mica, que va tindre el seu reflex arqueol\u00f2gic en les imponents viles que van ser constru\u00efdes per tota l’Horta d’Alacant i que la seua *pars *rustica es va destinar a l’explotaci\u00f3 agr\u00edcola mentre que la seua *pars urbana dispensava totes aquelles comoditats que necessitava el *dominus (senyor o propietari).<\/p>

Les viles del Parc de les Nacions<\/a>, la del carrer de l’Almadrava, la del Cam\u00ed de la Col\u00f2nia Romana o la de l’Avinguda Conrado Albadalejo, s\u00f3n nom\u00e9s un exemple d’aquests luxosos habitatges, que comptaven amb patis porticats, mosaics, jardins i fins i tot algunes tenien calefacci\u00f3, aigua corrent, termes i natatio (piscina).<\/p>

L\u00f2gicament, no tota l’horta alacantina va estar ocupada per aquestes viles, sin\u00f3 que tamb\u00e9 estaria esguitada de domus<\/em> (casa o habitatge) de petits i mitjans propietaris, fabricades amb materials m\u00e9s modestos i, per tant, m\u00e9s dif\u00edcils de localitzar.<\/p>

La producci\u00f3 del preuat garum<\/em> (salsa realitzada amb budells de peix i plantes arom\u00e0tiques), salaons, vi, oli i espart van ser els productes m\u00e9s demandats per part dels mercats internacionals i que van atorgar quantiosos beneficis per als oligarques locals.<\/p>

La crisi de Lucentum<\/em> es va iniciar a la fi del s. I d. C. amb la finalitat de la bambolla immobili\u00e0ria impulsada pels Julio-Claudios i conclosa per la dinastia Flavia. D’altra banda, la proximitat de la Col\u00f2nia Iulia Ilici Augusta<\/a><\/em>(Elx) o l’aflorament d’altres poblacions, com va ser el cas de Allon (la Vila Joiosa), van deixar en una posici\u00f3 compromesa a Lucentum<\/em> que es va veure incapa\u00e7 de competir amb elles. Durant el S. III d. C. la ciutat \u00e9s completament abandonada, nombroses viles tamb\u00e9 ho s\u00f3n i la ciutat es converteix en pedrera per a les construccions dels voltants.<\/p>

A Sant Joan d’Alacant, encara que no s’han trobat encara restes arqueol\u00f2giques d’aquestes viles o domus periurbanes, sabem que la Via Dianium -una ampliaci\u00f3 de la Via Augusta que unia a les poblacions de la costa des de Saetabis o X\u00e0tiva fins a Elx- va haver de travessar l’actual terme municipal, tamb\u00e9 es va localitzar en l’actual esgl\u00e9sia de Sant Joan Baptista la l\u00e0pida de Macronus, un xiquet rom\u00e0 que va morir als 13 anys d’edat i la localitzaci\u00f3 d’una estatueta amb togat rom\u00e0.<\/p>

Per si aix\u00f2 fora poc, la troballa de nombrosos jaciments romans en el terme municipal de Mutxamel com s\u00f3n: mines d’ocre, basses de reg, una conducci\u00f3 d’aigua i nombr\u00f3s material cer\u00e0mic, indiquen que el total de l’horta va estar poblada i explotada.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"arqueologia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"arqueologia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Parc Arqueol\u00f2gic Tossal de Manises (Albufereta, Alacant). Arxiu del MARQ<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L'ocupaci\u00f3 bizantina i visigoda<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’any 476 d. C. va suposar, simplement, la culminaci\u00f3 d’un proc\u00e9s llarg i decadent. Les antigues autoritats civils, militars i eclesi\u00e0stiques tardorromanas, al costat de la noblesa \u201cb\u00e0rbara\u201d, van donar lloc a l’aparici\u00f3 d’una nova elit que va governar els regnes sorgits a Europa despr\u00e9s del desmembrament de l’Imperi Rom\u00e0 d’Occident.<\/p>

El recentment creat Regne Visigot va haver de fer front a les migracions d’altres pobles, la p\u00e8rdua de territoris a favor dels Francs i sobretot a enfrontaments intestins entre la seua noblesa per fer-se amb el poder. En aquest context, Justini\u00e0 va intentar reconquerir la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, per\u00f2 van ser derrotats i relegats a les ciutats costaneres del Sud-est peninsular. La prov\u00edncia de Spaniae es va establir l’any 552 d. C. i va incloure les terres alacantines, que van actuar com a frontera entre el regne Visigot i l’Imperi Bizant\u00ed, per\u00f2 l’any 624, incapa\u00e7os de mantindre el territori, van abandonar Hisp\u00e0nia.<\/strong><\/p>

Encara que no va existir un poblament urb\u00e0, les \u00faltimes investigacions apunten al fet que el poblament rural de l’Horta d’Alacant es va concentrar en petits i mitjans nuclis dispersos: llogarets, vicus o centres religiosos que es van trobar controlats per un castellum (campament militar o castell) situat en la muntanya Benacantil<\/a>.<\/p>

La imponent necr\u00f2poli del Tossal dels Basses, amb m\u00e9s de huit-cents enterraments tarde antics, reforcen la pres\u00e8ncia d’una important comunitat rural cristiana que va triar aquest lloc per a enterrar-se a causa de la pres\u00e8ncia d’una bas\u00edlica o centre religi\u00f3s d’import\u00e0ncia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El per\u00edode medieval andalus\u00ed<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La r\u00e0pida conquesta musulmana d’Hisp\u00e0nia, que es va iniciar l’any 711 a les mans de Tariq ibn Ziyad, es va deure gr\u00e0cies al descabezamiento del poder real; despr\u00e9s de la mort de don Rodrigo en la batalla de Guadalete, la divisi\u00f3 de la noblesa goda i a la pol\u00edtica pactista practicada pels generals musulmans.<\/p>

El Pacte de Tudmir o Teodomiro \u00e9s un document d’excepcional import\u00e0ncia ja que, descriu el tractat de vassallatge signat per Teodomiro, senyor entre altres ciutats de Laqant, Uryula i Aix\u00f2 amb Abd al-Aziz segon vaig valdre (governador) d’Al-\u00c1ndalus. En ell, s’assegurava que les ciutats, b\u00e9ns i creences religioses serien respectades a canvi d’un tribut anual i prestar ajuda militar en cas de necessitat.<\/p>

Per tant, despr\u00e9s de la signatura del tractat, hem de pensar que la poblaci\u00f3 de l’Horta d’Alacant va ser respectada, per\u00f2 el nou panorama pol\u00edtic, va atraure a poblacions procedents del nord d’\u00c0frica i Orient Mitj\u00e0, que iniciarien un proc\u00e9s lent per\u00f2 continuat d’aculturaci\u00f3. Aquest proc\u00e9s es va veure afavorit per part de les elits locals, que van emparentar amb les elits foranes, adoptant la fe isl\u00e0mica en detriment de la cristiana. Tamb\u00e9, el factor econ\u00f2mic va ser molt important ja que, els cristians havien de pagar un impost especial per continuar professant la seua religi\u00f3, mentre que els musulmans no, la qual cosa va propiciar la conversi\u00f3.<\/p>

El model de xicotets llogarets o alqueries disperses, que ocuparien tota l’Horta d’Alacant i, que estarien controlades i protegides pel hins de Laqant situat en el Benacantil cobra una major for\u00e7a gr\u00e0cies a les restes arqueol\u00f2giques, les fonts escrites i a la topon\u00edmia. Lloixa, Benimagrell, Tangel i Mutxamel s\u00f3n noms que han perdurat fins als nostres dies i, encara que Sant Joan no va conservar el seu nom \u00e0rab, sabem que va ser el de Benal\u00ed (Fill de Al\u00ed). En aquestes alqueries es produ\u00efa: blat, ordi, productes derivats de la vinya; com el vinagre, la pansa o el suc de la vinya i, tamb\u00e9 l’ametla, la garrofa, les figues, l’oli d’oliva i la mel.<\/p>

L’arqueologia, de nou, ens mostra una gran concentraci\u00f3 de tombes d’\u00e8poca isl\u00e0mica, datades entre els S. VIII i X, al Tossal de Manises. A Sant Joan, tamb\u00e9 es va localitzar un enterrament d’aquesta \u00e8poca entre la C\/ Dr. *Mara\u00f1\u00f3n amb la C\/ del Carmen i nombr\u00f3s material a l’entorn de Benimagrell. Tot aix\u00f2 fa pensar, que les comunitats rurals van ser molt importants, sobretot en la producci\u00f3 agr\u00edcola, necess\u00e0ria per a proveir la incipient medina de Laqant.<\/p>

Encara que l’ocupaci\u00f3 cristiana va suposar un canvi pol\u00edtic, econ\u00f2mic i cultural transcendental, la import\u00e0ncia dels nuclis rurals de l’Horta d’Alacant, com el de Sant Joan van cobrar, si cap, una major import\u00e0ncia, ja que, la seua producci\u00f3 va ser exportada i reconeguda en tota Europa en segles posteriors, com el prestigi\u00f3s vi Fondill\u00f3n.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"arqueologia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"arqueologia\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Arqueologia en Alacant El tresor de Sant Joan d’Alacant. Va ser amagat a la casa d’Antonio Quereda Ch\u00e1puli en 1823. Arxiu del MARQ La parr\u00f2quia de Sant Joan Baptista, el nucli antic,les imponents torres de l\u2019horta o les magn\u00edfiques finques senyorials i cases de camp s\u00f3n solament un exemple ric patrimoni de Sant Joan, per\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-7215","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/7215","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7215"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/7215\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7215"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}