{"id":7239,"date":"2023-07-26T11:44:00","date_gmt":"2023-07-26T11:44:00","guid":{"rendered":"https:\/\/turismo-sj.developersasapglobalsolution.com\/centres-historics\/"},"modified":"2023-09-15T12:27:49","modified_gmt":"2023-09-15T12:27:49","slug":"centres-historics","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/centres-historics\/","title":{"rendered":"Centres Hist\u00f2rics"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\n\t\n\t\n<\/svg>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Centres Hist\u00f2rics<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El centre hist\u00f2ric<\/strong> de Sant Joan d’Alacant es va desenvolupar a partir de l’antic tra\u00e7at de la xarxa de reg de l’Horta d’Alacant<\/a>, aix\u00ed com dels camins que unien Alacant amb Xixona i Val\u00e8ncia. El desenvolupament del nucli hist\u00f2ric va ser constant. L’origen podr\u00edem situar-lo segur en \u00e8poca isl\u00e0mica. Segons els cronistes en aquesta \u00e8poca Sant Joan es trobava a banda i banda de la S\u00e9quia Major i comptava amb la seua pr\u00f2pia mesquita.<\/p>

Amb l’arribada dels cristians en el segle XIII, es produirien alguns canvis encara que el tra\u00e7at urb\u00e0 es mantindria entorn de la S\u00e9quia Major des de la Maigmona<\/strong>, on estava ja situat el mol\u00ed del Rei o del Consell, del qual tenim not\u00edcies des del segle XIV. Al carrer paral\u00b7lel a la Maigmona- l’actual carrer Cervantes- degueren existir importants immobles de car\u00e0cter socioecon\u00f2mics de la poblaci\u00f3 com el forn d’Orts.<\/p><\/div><\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tram del carrer Sant Antoni, hui pla\u00e7a Maisonnave. 1984<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Carrer Sant Antoni. Centre tradicional de Sant Joan d’Alacant<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A principis del segle XVII es va construir la nova esgl\u00e9sia parroquial<\/a> en l’actual empla\u00e7ament, molt prop de la Pla\u00e7a *Maisonnave, coneguda en diversos per\u00edodes tamb\u00e9 com del Mercat, del Pou o de l’Olmo, que segurament es degu\u00e9 desenvolupar al llarg d’aquest segle en el lloc en el qual es trobaven els diferents camins principals que travessaven Sant Joan. Aquesta pla\u00e7a es convertiria en el centre sociocultural i econ\u00f2mic fins a la meitat del segle XX, celebrant-se entre altres esdeveniments, el mercat de l’horta els dijous i diumenges, i aquest \u00faltim dia, a m\u00e9s, el mercat i subhasta d’aig\u00fces.<\/p><\/div><\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Des de l’esgl\u00e9sia es va desenvolupar el carrer Major<\/strong> la data de creaci\u00f3 del qual es desconeix amb seguretat per\u00f2 \u00e9s probable que fora entorn del segle XVII, ja que ja apareix en un pla de 1689, com una via de gran amplitud i rectitud. Al final d’aquesta, en el segle XVII ja es constata la pla\u00e7a de la Creu<\/strong>, situada sobre el solar d’alguna antiga torre defensiva, la qual es bifurca els carrers de San Jos\u00e9 i la del Carmen, conegudes popularment com carrer Nou i carrer Baix. La primera, aconsegueix fins a l’antiga alqueria de Benial\u00ed<\/strong> on existia una torre defensiva i una ermita dedicada a San Jos\u00e9 que va donar nom a aquest carrer, en la qual encara podem trobar els interessants passos d’aigua que utilitzaven els regants. La segona, seguint el tra\u00e7at de la S\u00e9quia Major, abasta des de la pla\u00e7a de la Creu fins a l’inici de la S\u00e8quia Ampla<\/strong>, el lloc on la s\u00e9quia s’eixamplava ja cam\u00ed de Benimagrell. Al llarg del tra\u00e7at del carrer Major van existir nombrosos ponts per a travessar la s\u00e9quia.<\/p>

Des de finals del segle XVII es desenvoluparien els carrers Sant Antoni, i de la Mar<\/strong>, des de la pla\u00e7a Maisonnave. La primera ho va fer seguint el tra\u00e7at de l’antiga carretera de Silla amb direcci\u00f3 a Val\u00e8ncia. La segona en direcci\u00f3 a la mar entroncant amb els camins que condu\u00efen cap a la platja de l’Horta.<\/p>

Respecte als habitatges, la majoria s\u00f3n cases modestes de cultiu amb una altura que varia entre planta baixa i tres pisos. Les cases estaven pintades de colors vius i variats -com \u00e9s habitual en moltes localitats mediterr\u00e0nies valencianes- i especialment en els nuclis m\u00e9s pr\u00f2xims com la ciutat d’Alacant, Santa Fa\u00e7 o Mutxamel.<\/p>

Gran part d’aquestes cases tenen una porta de gran grand\u00e0ria per a permetre el pas de grans artefactes de cultiu o fins i tot cavalleries, i als seus balcons, presenten interessants balustrades de ferro. Generalment les plantes superiors estaven dedicades a la zona residencial de la casa, mentre que la planta baixa, ho era per a emmagatzemar els artefactes i productes agr\u00edcoles espai anomenat cambra. La majoria d’aquestes cases presenten patis posteriors, que eren utilitzats a manera de corral o xicotet hort particular, i on es trobarien les latrines de la casa, els excrements de la qual una vegada assecats i trossejats constitu\u00efen el que molts de l’horta cridaven \u201crosquilla\u201d, un abonament molt f\u00e8rtil per a poder cultivar.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"FOTO\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Cambra de la Finca La Princesa (Sant Joan d’Alacant)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Respecte a la decoraci\u00f3 d’aquestes cases destacaria especialment l’\u00fas de \u201ctaulellets\u201d xicotets panells cer\u00e0mics amb formes geom\u00e8triques situats en els r\u00e0fecs de les cases, gran part dels quals encara es conserven, especialment al carrer Sant Antoni. Un altre element decoratiu seria el dels panells cer\u00e0mics o escultures amb representacions de sants; en aquest cas hi ha hagut menys fortuna i tan sols es conserva un de 1950 col\u00b7locat a l’esgl\u00e9sia, per\u00f2 sabem que van existir nombrosos en tots els carrers.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Benimagrell<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’antic lloc de Benimagrell va sorgir probablement en \u00e8poca isl\u00e0mica de la mateixa forma que la seua ve\u00efna localitat de Sant Joan, igualment seguint el tra\u00e7at de la S\u00e9quia Major o del Consell<\/strong> que transcorria pel centre del carrer principal. Benimagrell es va convertir en un xicotet nucli format per un sol carrer amb algunes xicotetes places. Probablement a l’arribada dels cristians en el segle XIII, primerament la mesquita va ser convertida en esgl\u00e9sia fins a la seua destrucci\u00f3. En el segle XVI tindria lloc la construcci\u00f3 del nou temple tarde-g\u00f2tic<\/a> amb les seues voltes de creueria amb anagrames en les claus. Segons alguns cronistes, aquesta poblaci\u00f3 comptava amb dues torres defensives per a aixoplugar als habitants dels atacs de pirates, de les quals no coneixem res ni tenim const\u00e0ncia arqueol\u00f2gica. Al final del carrer es va construir una vila residencial neocl\u00e0ssica, Vila Ramona<\/a>.<\/p>

En la segona d\u00e8cada del segle XX, la senyora Campos<\/strong> va decidir construir en la seua propietat una capella i un col\u00b7legi de religioses carmelites per a xiquetes amb pocs recursos econ\u00f2mics. En els anys 60 es produiria el desafortunat enderrocament de part del barri degut a la construcci\u00f3 de la carretera nacional 332, de manera que van ser derrocades nombrosos habitatges aix\u00ed com l’antic convent i col\u00b7legi de les germanes carmelites. Aquest lamentable fet va provocar que Benimagrell quedara parcialment a\u00efllat del poble fins que alguns anys despr\u00e9s, es constru\u00efra el pont subterrani que el va unir de nou a Sant Joan.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Santa Fa\u00e7<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El nucli de Santa Fa\u00e7 va sorgir probablement a partir del miracle d’aquesta venerada rel\u00edquia, esdevingut al costat del barranc del *Joncaret on es troba aquest poblat, l’any 1489, quan la rogaci\u00f3 procedia de Sant Joan per l’antic cam\u00ed de Lloixa<\/a>. Poc despr\u00e9s es va iniciar la construcci\u00f3 del monestir que va ser ocupat per les germanes clarisses. Al costat del temple i depend\u00e8ncies conventuals es van construir dues torres defensives per a poder donar recer a la poblaci\u00f3 en cas d’atac de pirates. En el segle XVII, a m\u00e9s, es va construir el cambril barroc per a albergar la rel\u00edquia, i en el segle XVIII l’antiga esgl\u00e9sia i convent \u2013a excepci\u00f3 del cambril i la torre defensiva de Antonelli- van ser derrocats per a donar pas al nou complex monumental barroc<\/a> que podem veure en els nostres dies.<\/p>

La pla\u00e7a principal de la poblaci\u00f3 es va formar davant l’esgl\u00e9sia on arribava el cam\u00ed principal des de la ciutat. L’organitzaci\u00f3 de parcel\u00b7les i habitatges va seguir el cam\u00ed de l’eix Alacant-Sant Joan, a trav\u00e9s dels actuals carrers Alberola Canterac, pla\u00e7a Luis Foglietti i Major.<\/strong> El nucli urb\u00e0 va seguir cap al cam\u00ed de Lloixa, amb la carrer Barranquet i el carrer\u00f3 de sant Diego<\/strong> que desembocava a la pla\u00e7a hom\u00f2nima, comunicant aquesta amb la carrer Major<\/strong> a trav\u00e9s d’un arc sota un habitatge, la qual va ser substitu\u00efda a principis d’aquest segle per una altra poc respectu\u00f3s amb l’entorn, passant a ser l’arc rebaixat en lloc de mig punt.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Romeria de Santa Fa\u00e7 (Sant Joan d’Alacant)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Centre hist\u00f2ric de la Santa Fa\u00e7. Alacant i Sant Joan d’Alacant<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els habitatges tradicionals del barri antic segueixen la distribuci\u00f3 habitual de l’habitatge t\u00edpic de l’Horta d’Alacant, com les mateixes que trobem a Sant Joan, Mutxamel, Alacant i Benimagrell. Amb motiu de la celebraci\u00f3 de l’exposici\u00f3 de la Llum de les Imatges en 2006, els habitatges van recuperar les seues tonalitats coloristes tradicionals.<\/p>

Al final del carrer Major es trobava ja el barranc que en les furioses avingudes d’aigua solia desbordar-se i entrar en la poblaci\u00f3. Per aquest motiu totes les cases comptaven amb partidors per a evitar l’entrada de l’aigua. Fins i tot es va habilitar un partidor per a bloquejar el pas de l’aigua des del barranc cap al carrer Major. Encara es poden contemplar les estructures de pedra acanalades en la qual s’introduiria aquest partidor, que estan situades al final del mur lateral del monestir i la casa que es troba enfront d’ell. Tamb\u00e9 aquest \u00e9s el lloc en el qual es divideixen els termes municipals d’Alacant i Sant Joan<\/strong>. Per primera vegada aquesta divisi\u00f3 territorial va ser feta a la fi del segle XVI i mantinguda despr\u00e9s de diversos enfrontaments entre Sant Joan i la capital fins als nostres dies. La ciutat d’Alacant va voler des de sempre comptar amb el monestir de la Santa Fa\u00e7 en la seua jurisdicci\u00f3 malgrat la perman\u00e8ncia del monestir en terme parroquial de Sant Joan.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Centres Hist\u00f2rics El centre hist\u00f2ric de Sant Joan d’Alacant es va desenvolupar a partir de l’antic tra\u00e7at de la xarxa de reg de l’Horta d’Alacant, aix\u00ed com dels camins que unien Alacant amb Xixona i Val\u00e8ncia. El desenvolupament del nucli hist\u00f2ric va ser constant. L’origen podr\u00edem situar-lo segur en \u00e8poca isl\u00e0mica. Segons els cronistes en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-7239","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/7239","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7239"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/7239\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7239"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}