{"id":7303,"date":"2023-08-04T10:35:58","date_gmt":"2023-08-04T10:35:58","guid":{"rendered":"https:\/\/turismo-sj.developersasapglobalsolution.com\/festes-del-crist\/"},"modified":"2023-09-18T10:21:41","modified_gmt":"2023-09-18T10:21:41","slug":"festes-del-crist","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/festes-del-crist\/","title":{"rendered":"Festes Del Crist"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\n\t\n\t\n<\/svg>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Festes Del Crist<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les festes en honor al Sant\u00edssim Crist de la Pau s\u00f3n les Festes Majors de Sant Joan d’Alacant<\/strong>, que se celebren entre els dies 12 i 16 de setembre<\/strong> de cada any. El dia principal \u00e9s el 14 de setembre, conegut com el Dia del Crist.<\/p>

Les Festes del Crist, s\u00f3n les Festes Majors de Sant Joan d’Alacant i es t\u00e9 const\u00e0ncia la seua celebraci\u00f3 des de fa diversos segles. A causa del seu passat hist\u00f2ric i la seua import\u00e0ncia com a festivitat en el municipi, aquest any 2023, la Generalitat ha atorgat a les Festes del Crist la declaraci\u00f3 de Festa d’Inter\u00e9s Tur\u00edstic Provincial de la Comunitat Valenciana, t\u00edtol m\u00e9s que merescut per a Sant Joan d’Alacant i tots els santjoaners.<\/p>

La devoci\u00f3 al Crist de la Pau \u00e9s molt antiga. Les primeres dades sobre la imatge daten del segle XVII, encara que \u00e9s molt probable que la devoci\u00f3 a aquesta imatge fora m\u00e9s antiga. En 1600 l’II S\u00ednode d’Orihuela va concedir a Sant Joan la celebraci\u00f3 de la festa de la Precios\u00edssima Sang, 1 de juliol, amb car\u00e0cter de precepte, celebraci\u00f3 que sens dubte estaria vinculada al Crist, sent la data en la qual se celebrarien les antigues festes. Segons alguns cronistes, la festa es traslladaria al mes de setembre durant el segle XVIII, fixant-se en la festa de l’Exaltaci\u00f3 de la Santa Cruz que celebra l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica el 14 de setembre. Entre els motius que s’addueixen, est\u00e0 la q\u00fcesti\u00f3 econ\u00f2mica perqu\u00e8 el mes de setembre el poble ja hauria finalitzat les tasques agr\u00edcoles i els ve\u00efns, a m\u00e9s de m\u00e9s temps, tindrien m\u00e9s diners per a poder celebrar-les. No obstant aix\u00f2, no sabem la data exacta en la qual es van traslladar a setembre.<\/p><\/div><\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"FESTES\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els actes religiosos consistents en alborada, matines, tres misses majors, process\u00f3 i novenario van ocupar des de sempre un paper central en les celebracions, si b\u00e9 al llarg del temps els actes profans van anar ampliant-se amb altres diversions i activitats populars com a balls i revetles, focs artificials, solta de vaquillas i desfilades o cavalcades. En les festes era molt important la Pla\u00e7a Maisonnave. Acabada la Guerra Civil i amb un algun t\u00edmid antecedent anterior, es va incorporar a m\u00e9s la figura de la Reina de les Festes i la seua Cort d’Honor, dones que des de 1948 s\u00f3n els principals c\u00e0rrecs festers representants del municipi.<\/p>

L’any 1982 van sorgir les primeres Penyes de les Festes<\/strong>, amb l’objectiu de recuperar el car\u00e0cter popular d’aquestes, en un moment en el qual la festa tradicional comen\u00e7ava a decaure i en altres pobles amb festes similars s’adoptaven els Moros i Cristians. Les \u2018penyas\u2019 van ocupar el carrer i van ajudar a fer de la festa una celebraci\u00f3 m\u00e9s participativa i variada.
En l’actualitat, i despr\u00e9s d’alguns actes previs com la Coronaci\u00f3 de les Reines i Dames i el Concurs de Paelles<\/strong>, la festa comen\u00e7a la nit del 12 de setembre amb l’Entrada de Penyes<\/strong>. A l’Esgl\u00e9sia se celebra la *Alborada, mentre es descobreix la imatge del Crist de la Pau en l’altar major. Seguidament, es llig el Preg\u00f3 des de l’Ajuntament<\/strong>. Despr\u00e9s de la interpretaci\u00f3 dels himnes i el tret d’un castell de focs artificials, es donen per inaugurades les festes i la gent es trasllada a les penyes per a gaudir de l’ambient nocturn.<\/p>

El dia 13 comen\u00e7a amb la \u2018despert\u00e0\u2019.<\/strong> T\u00e9 lloc la primera de les \u2018masclet\u00e0s\u2019 al migdia. A la vesprada t\u00e9 lloc l‘Ofrena de Flores i Fruits al Sant\u00edssim Crist<\/strong>. En la portada de la capella es realitza un tap\u00eds floral entorn d’una imatge del Crist, mentre que els aliments s\u00f3n depositats en la capella, sent destinats a fins socials.<\/p>

El dia 14 s’inicia amb una fragorosa \u2018despert\u00e0\u2019 de p\u00f3lvora, campanes i m\u00fasica. Al migdia, despr\u00e9s de la celebraci\u00f3 de la Missa Major cantada per l’Orfe\u00f3 Sant Joan<\/a><\/strong>, t\u00e9 lloc la \u2018masclet\u00e0\u2019<\/strong>. A la vesprada, l’acte principal \u00e9s la Process\u00f3 amb la imatge del Sant\u00edssim Crist de la Pau que, en la seua carrossa triomfal, recorre diversos carrers acompanyada per milers de devots amb cera. En arribar a l’esgl\u00e9sia t\u00e9 lloc un espectacle d’imatge i so i es realitza la benedicci\u00f3 amb la imatge<\/strong>, un moment \u00fanic de fe, tradici\u00f3 i devoci\u00f3 dels santjoaners. A la nit, segueix la festa i es dispara un monumental castell de focs artificials.<\/p>

El dia 15, a m\u00e9s de la \u2018*despert\u00e0\u2019 habitual, les cercaviles i la \u2018*masclet\u00e0\u2019 t\u00e9 lloc la Desfilada de Disfresses.<\/strong> A la vesprada se celebra el Concurs Infantil<\/strong> amb premis per a xiquetes i xiquets, i a la nit, la Gran Desfilada de Disfresses per a Majors<\/strong>, al qual segueix la festa nocturna en totes les penyes i rac\u00f3s.<\/p>

El dia 16 segueix la festa<\/strong> amb l’ordre acostumat, i est\u00e0 reservat especialment a l’espectacular Desfilada de Carrosses<\/strong>. El dia conclou amb un monumental Castillo de Focs Artificials<\/strong>.<\/p>

Els actes religiosos continuen entre los dies 17 i 25, quan t\u00e9 lloc la Novena en honor al Sant\u00edssim Crist de la Pau.<\/strong> Tots els dies de la novena es canten els Gojos al Sant\u00edssim Crist, un conjunt de cobles que conten la hist\u00f2ria, devoci\u00f3 i miracles de la imatge a Sant Joan. Existeixen dues composicions diferents dels gojos: una del segle XVII i una altra del segle XVIII. A m\u00e9s existeixen diversos himnes compostos en els segles XIX i XX.<\/p><\/div><\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t
\"FOTO<\/figure><\/div>
\"FOTO<\/figure><\/div>
\"FOTO<\/figure><\/div>
\"FOTO<\/figure><\/div>
\"FOTO<\/figure><\/div>
\"FOTO<\/figure><\/div>\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Sabies que\u2026?<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La llegenda i tradici\u00f3 oral narren l’aparici\u00f3 de la imatge del Crist a Sant Joan d’Alacant<\/strong> en un moment indeterminat. Dos escultors pelegrins van passar pel poble i se’ls va encarregar una imatge d’un crucificat; passats pocs dies i davant el silenci regnant a la casa on estaven treballant, els ve\u00efns van entrar a l’immoble, comprovant que els pelegrins havien desaparegut sense deixar rastre i havien esculpit la imatge del Crist, davant el que el poble va considerar que aquests eren \u00e0ngels. Sembla ser que el t\u00edtol de la Pau va ser triat per insaculaci\u00f3n i des de l’origen d’aquesta devoci\u00f3 es van constar nombrosos miracles en molts llocs acreixent la devoci\u00f3 a la imatge.<\/p>

Segons algunes cr\u00f2niques, en 1624 va tindre lloc el miracle de la multiplicaci\u00f3 dels pans i els peixos durant una peregrinaci\u00f3 pro-pluvia al Santuari de la Verge de les Virtuts de Villena, data posada en q\u00fcesti\u00f3 en algunes recents investigacions hist\u00f2riques. Es desconeix la data en qu\u00e8 seria esculpida l’antiga imatge per\u00f2 per les seues caracter\u00edstiques s’aproxima a altres pr\u00f2ximes datades en el segle XVI. A la imatge se li va afegir una capa a manera de tap\u00eds amb rics brodats amb els \u2018Armae Christie\u2019, aix\u00ed com una corona. Entre les diverses corones que va tindre la imatge, destaca la realitzada a principis del segle XX per l’escultor Ba\u00f1uls<\/strong>. La imatge processionava habitualment sota un sever pal\u00b7li de dom\u00e0s carmes\u00ed, precedida per dos fanals, per\u00f2 en 1886 es va construir una art\u00edstica carrossa processional. Tot va ser pastura de les flames al juliol de 1936, al comen\u00e7ament de la Guerra Civil.<\/strong>Acabada la contesa, en 1940, l’escultor valenci\u00e0 Sr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Ponsoda Bravo<\/strong> va realitzar una nova imatge, i a principis de la d\u00e8cada dels cinquanta, es va recuperar la capa de solemnitats i la carrossa triomfal. En l’actualitat, aquesta mateixa imatge continua processionant tots els Divendres Sants, sobre un tron de metall platejat i daurat, portat en els muscles d’uns 40 confrares.<\/p>

Una de les tradicions m\u00e9s originals i pintoresques actualment perduda era la del Ball de Torrent<\/strong>, una mostra del folklore t\u00edpic de l’Horta.<\/p>

L’any 1885, les festes es van haver de retardar als dies 22, 23 i 24 de setembre, a causa d’una forta epid\u00e8mia de c\u00f2lera. Curiosament aqueix mateix any el rei Alfons XII va concedir a Sant Joan el t\u00edtol de vila.<\/p>

En les festes de 1886 es va inaugurar la pla\u00e7a de bous de Sant Joan al final del carrer Sant Antoni, coincidint amb les obres de la pla\u00e7a de bous d’Alacant. No obstant aix\u00f2, la vida de l’edifici duraria poc. Es va constituir una societat taurina per a construir-la anomenada \u2018Sala Hermanos i companyia\u2019. En 1886 van torejar alguns destres coneguts com \u2018El Punteret\u2019, \u2018El D’\u00c9cija\u2019, \u2018Frascuelo\u2019 i \u2018El Meri\u2019. Per a l’any seg\u00fcent es va anunciar l’actuaci\u00f3 de Lagartijo. No obstant aix\u00f2, en 1888 es va dissoldre la societat per problemes econ\u00f2mics i organitzatius i, a la fi del segle XIX, seria derrocada. La zona, no obstant aix\u00f2, es continua dient la Pla\u00e7a de Bous. Queden algunes restes de la pla\u00e7a com un \u2018canet\u2019 conservat per la fam\u00edlia Banegas.<\/p>

L’afici\u00f3 taurina de les festes \u00e9s molt coneguda i antiga. Algunes dades parlen de la seua celebraci\u00f3 des del segle XVII. Durant alguns anys va estar prohibida, per\u00f2 des de 1924 es va mantindre inalterada. Al llarg del segle XX va ser un dels atractius principals de la festa i en les corregudes i solta de vaquillas participava nombr\u00f3s p\u00fablic dels pobles circumdants aix\u00ed com alguns turistes estrangers.<\/p>

En 1924 amb motiu de l’III Centenari del Miracle del Crist en les Virtuts de Villena es van celebrar unes festes especials amb la primera Desfilada de Carrosses i uns Jocs Florals amb Certamen Literari.<\/p>

A l’arribada de la II Rep\u00fablica, l’any 1931 la process\u00f3 del Crist es va suprimir<\/strong>, i nom\u00e9s va tindre lloc la benedicci\u00f3 amb l’antiga imatge a la porta. La process\u00f3 es va tornar a celebrar en els anys 1934 i 1935, sent les \u00faltimes vegades en qu\u00e8 ho va fer l’antiga imatge del Crist, ja que en 1936 va ser destru\u00efda en l’assalt a l’esgl\u00e9sia. Durant la Guerra Civil no es van celebrar les festes<\/strong>, per\u00f2 acabada aquesta, en 1939 es van recuperar i es va portar una imatge d’un Crist de Cocentaina, probablement el Crist dels Llauradors, que havia prestat la Diputaci\u00f3 Provincial. En 1940, per fi es va recuperar la imatge.<\/p>

Durant molts anys, el Preg\u00f3 el va pronunciar Sr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Torregrosa Juan.<\/strong> Tamb\u00e9 durant alguns anys van ser les Reines de les Festes d’anys anteriors les encarregades de fer-ho. En l’actualitat, \u00e9s algun ve\u00ed de la localitat el representant d’aquest honor.<\/p>

<\/p><\/blockquote>

En 1998 es va celebrar d’una manera especial el 50 aniversari de les Reines i Dames de les festes i es va realitzar un acte d’Exaltaci\u00f3 amb l’assist\u00e8ncia de totes les que havien ostentat aquest c\u00e0rrec durant tots aquests anys.<\/p>

En les festes de 2014 va comen\u00e7ar la celebraci\u00f3 del 75 aniversari de l’arribada de la nova imatge del Sant\u00edssim Crist de la Pau a Sant Joan d’Alacant amb la concessi\u00f3 de l’Any Jubilar entre el 14 se setembre d’aqueix any i el 25 de setembre de 2015. Al llarg d’aqueix any, el Sant\u00edssim Crist ha visitat enclavaments importants de l’Horta d’Alacant, aix\u00ed com diversos carrers i resid\u00e8ncies de Sant Joan.<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Festes Del Crist Les festes en honor al Sant\u00edssim Crist de la Pau s\u00f3n les Festes Majors de Sant Joan d’Alacant, que se celebren entre els dies 12 i 16 de setembre de cada any. El dia principal \u00e9s el 14 de setembre, conegut com el Dia del Crist. Les Festes del Crist, s\u00f3n les […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-7303","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/7303","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7303"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/7303\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7303"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}