{"id":7387,"date":"2023-07-21T10:03:03","date_gmt":"2023-07-21T10:03:03","guid":{"rendered":"https:\/\/turismo-sj.developersasapglobalsolution.com\/lhorta-alacantina\/"},"modified":"2023-09-19T12:53:22","modified_gmt":"2023-09-19T12:53:22","slug":"lhorta-alacantina","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/lhorta-alacantina\/","title":{"rendered":"L’Horta Alacantina"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\n\t\n\t\n<\/svg>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L'Horta Alacantina<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La tradicional Horta alacantina<\/a> compr\u00e9n els termes municipals d’Alacant, El Campello, Mutxamel i Sant Joan d’Alacant. Aquest singular espai f\u00e8rtil se situa en un pla litoral al NE del per\u00edmetre urb\u00e0 de la capital de la comarca de L’Alacant\u00ed, emmarcat al nord per les llomes de Xix\u00ed i les serres de Bonalba i Ballestera; al NW, amb els terrenys que enllacen amb els plans de Sant Vicent del Raspeig; a l’est per la costa de la platja de Sant Joan d’Alacant; al SW, pels pujols del Calvari, els Llomes del Garbinet i Lloma Redona, podent-se observar a l’oest de T\u00e1ngel les elevacions dels Llometes i al sud, una banda costanera formada per Serra Grossa, Cap dels Hortes i els Llometes del Far.<\/p>

El riu Montnegre solca aquest paratge de calc\u00e0ries negres; \u00e9s definit com un riu-rambla. Aquesta inestabilitat, que es va mantindre fins als primers lustres del segle XIX, es pot identificar gr\u00e0cies a les rogacions ad petendam pluviam o pro pluvia i pro serenitate per a calmar i asserenar les aig\u00fces respectivament, als memorials i informes realitzats per a les inst\u00e0ncies pol\u00edtiques i a les dades procedents de l’an\u00e0lisi de les s\u00e8ries diezmales i de les fluctuacions dels preus dels productes agr\u00edcoles.<\/p>

Per tant, aquesta societat agr\u00edcola ha estat, al llarg dels segles, lligada al cabal irregular del riu Montnegre i al sistema de reg que s’ha constru\u00eft i conservat al llarg d’aquestes cent\u00faries. Aquest sistema compr\u00e9n el pant\u00e0 de Tibi, i que tancava les seues comportes el 13 d’octubre de 1593; i els assuts situats en el terme municipal de Mutxamel: Els Fontetes, datat documentalment des de finals del segle XV i reconstru\u00eft a principis del segle XIX, Nou, obra aprovada el 21 de juny de 1377 pel rei Pere IV, encara que cap a 1578 el Consell alacant\u00ed va determinar un nou assut, i El Campello, existent des de finals del segle XVIII.<\/p>

Aquest sistema de regadiu<\/a> va donar lloc a cultius variats on despuntaven les pereres i les figueres, les oliveres de la varietat dels grosales, vinyes, ametlers, garroferes, grans, barrilla, seda i altres produccions o la plantaci\u00f3 de moreres, palmeres, panissos i cigrons. En Benimagrell es va cultivar el c\u00e0nem, el lli i l’arr\u00f2s. Entre tots aquests productes, es troba el vi que va aconseguir el seu moment cim a la fi del segle despr\u00e9s de la signatura de diferents tractats comercials amb els gals, despr\u00e9s de ser delmats els seus cultius per la filoxera en 1877 i en 1882. Aquests tractats van tindre validesa per deu anys, per\u00f2 l’arribada de l’esmentada plaga a aquestes terres, el final de pacte en 1892, la recuperaci\u00f3 de les vinyes gal\u00b7les i la creixent producci\u00f3 algeriana van donar lloc al fet que apareguera una greu crisi en l’Horta alacantina.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"OLYMPUS\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Sabies que\u2026?<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La riuada de 13 de novembre de 1697 va trencar uns maderos en el pant\u00e0 de Tibi i va obrir una bretxa de 10 x 8 metres a uns 30 metres del llit, encara que el Marqu\u00e9s Sr. Jorge Pr\u00f3spero Verboom -prestigi\u00f3s cap del cos d’enginyers militars creat per Felip V- creia que l’enorme bretxa era conseq\u00fc\u00e8ncia del sabotatge dut a terme pels propietaris de l’Aigua Vella.<\/p>

Despr\u00e9s de la reparaci\u00f3, el 4 de desembre de 1738 es va tancar la porta gran perqu\u00e8 el pant\u00e0 poguera comen\u00e7ar a embassar de nou l’aigua i regular, d’aquesta manera, el reg en l’Horta d’Alacant.<\/p>

La riuada de 17 d’agost de 1789 va trencar els assuts de Mutxamel i de Sant Joan d’Alacant i va inutilitzar la s\u00e9quia Major en emplenar-la amb els arrossegaments, segons l’informe del jutge administrador del pant\u00e0 Antonio Montenegro.<\/p>

La riuada de 7 de setembre de 1793 va superar la terrassa del pant\u00e0 de Tibi uns tres metres arru\u00efnant el sobreeixidor i el pont. A la seua reparaci\u00f3 al\u00b7ludeix el mon\u00f2lit al costat del pont amb la inscripci\u00f3: \u201cCAROLVS IV \/ PATER PATRIE \/ PONTIS; VIAMQUE ROTIS \/ PROVEXIT \/ A. (NNO) D. OMINI) MDCCXCV\u201d. A m\u00e9s, va arrancar l’assut dels Fontetes i el seu casamata, va arrasar camps, camins i huit molins fariners van deixar de funcionar. La riuada d’11 d’abril de 1794, va destruir el Vaig moldre Nou i va amena\u00e7ar amb caure sobre la s\u00e9quia Major.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Pant\u00e0 de Tibi (Alacant)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’Horta Alacantina La tradicional Horta alacantina compr\u00e9n els termes municipals d’Alacant, El Campello, Mutxamel i Sant Joan d’Alacant. Aquest singular espai f\u00e8rtil se situa en un pla litoral al NE del per\u00edmetre urb\u00e0 de la capital de la comarca de L’Alacant\u00ed, emmarcat al nord per les llomes de Xix\u00ed i les serres de Bonalba i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-7387","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/7387","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7387"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/7387\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7387"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}