{"id":7441,"date":"2023-08-04T11:06:40","date_gmt":"2023-08-04T11:06:40","guid":{"rendered":"https:\/\/turismo-sj.developersasapglobalsolution.com\/tots-els-sants\/"},"modified":"2023-09-20T08:06:09","modified_gmt":"2023-09-20T08:06:09","slug":"tots-els-sants","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/tots-els-sants\/","title":{"rendered":"Tots els Sants"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\n\t\n\t\n<\/svg>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Tots els Sants<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La part religiosa de la festa cristiana comen\u00e7a el dia 1 amb la visita habitual al cementeri municipal<\/a>, on familiars i amics s’acosten per a depositar flors o veles als seus sers estimats o compartir records o viv\u00e8ncies. A la vesprada, t\u00e9 lloc una missa en el cementeri donant principi amb la vespra del dia de Difunts que acaba amb els primers \u2018tocs a mort\u2019 fins a la nit. L’endem\u00e0 \u00e9s el dia t\u00edpic d’acudir a l’esgl\u00e9sia<\/a> a les misses de record dels difunts.<\/p>

La festa religiosa cristiana es va iniciar en l’Edat mitjana com a intent de canalitzar la celebraci\u00f3 pagana cap al record de Tots els Sants i els difunts, malgrat la qual cosa els fidels van desenvolupar altres costums poc ortodoxos a manera de supersticions com col\u00b7locar teles i draps luxosos sobre les tombes o veles de colors, danses del purgatori o banquets funeraris, que van ser perseguides pel Concili de Trento.<\/p><\/div><\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Durant el Barroc, la meditaci\u00f3 sobre la mort aconseguiria una gran import\u00e0ncia amb el que la festa va aconseguir gran desenvolupament. En el segle XVIII es va comen\u00e7ar a produir el trasllat dels cementeris als afores dels nuclis de poblaci\u00f3, si b\u00e9 la mesura no es desenvoluparia completament fins a ben entrat el segle XIX, la qual cosa provocaria el trasllat de la celebraci\u00f3 a dos escenaris diferents: els cementeris i les esgl\u00e9sies. En els cementeris, la visita obligada als familiars difunts, i a les esgl\u00e9sies les misses en record per les seues \u00e0nimes.<\/p>

El primitiu cementeri de Sant Joan va estar sempre situat al costat de l’esgl\u00e9sia per\u00f2 va anar modificant la seua ubicaci\u00f3 entorn d’aquesta. En el segle XIX es va traslladar al seu actual empla\u00e7ament en la partida de la Coix, als peus de la muntanya Calvari, sense que sapiem la data exacta d’aquest fet, si b\u00e9 sabem que en 1885 es van realitzar importants obres en el cementeri. L’\u00faltima reforma va tindre lloc a principis d’aquest segle, incloent en el per\u00edmetre un dels antics aljubs que hi havia en la faldes del Calvari. Encara es poden contemplar interessants panteons de finals del segle XIX i principis del XX.<\/p>

Respecte a les llegendes associades a difunts i \u00e0nimes, existia o existeix la creen\u00e7a que les \u00e0nimes dels morts tornen a les seues cases aquests dies, d’ac\u00ed la import\u00e0ncia que estiga tot en perfecte estat, especialment els llits.<\/p>

El ritual funerari actual \u00e9s molt simplificat, per\u00f2 fins no fa molt temps era molt tradicional amb arrels molt antigues. Segons la posici\u00f3 econ\u00f2mica del difunt la celebraci\u00f3 seria diferent, reflectint-se especialment en el festeig f\u00fanebre presidit per una art\u00edstica carrossa decorada amb velluts amb serrells i bordons daurats i tirada per cavalls empenachados i engualdrapados en la qual es depositava el f\u00e8retre. Existia una dita popular que deia: \u2018quant m\u00e9s rics, m\u00e9s animals\u2019, que resumia amb un to sat\u00edric la diferenciaci\u00f3 social dels morts segons el nombre de cavalls que tiraven de la carrossa f\u00fanebre. Aquella desfilada l’obria la creu i darrere d’ell participaven el clergat i el poble, efectuant-se tres parades en el recorregut. Tamb\u00e9 podien fins i tot participar lacais amb espases i lliurees sobre els seus muscles escortant la carrossa.<\/p>

No obstant aix\u00f2, en la majoria dels casos els enterraments eren de gent humil i per tant molt senzilla. Quan moria alg\u00fa es preparava en una estada de la casa la vetla amb el \u2018cos present\u2019 mentre les campanes comen\u00e7aven a anunciar al poble el dec\u00e9s. El mort era vetlat nit i dia a la casa a la qual assistien familiars, amics i curiosos, fins al moment del seu trasllat a l’esgl\u00e9sia per al funeral, quan acudien els sacerdots que iniciaven el respons. Des d’all\u00ed marxaven els homes cap a l’esgl\u00e9sia portant el f\u00e8retre, mentre que les dones romanien a la casa iniciant-se els resos que podien durar diversos dies. Despr\u00e9s de la cerim\u00f2nia f\u00fanebre, es tornava a organitzar el festeig des de l’esgl\u00e9sia fins a la finca La Concepci\u00f3<\/a>, on es desfeia la comitiva i els assistents acomiadaven als familiars del difunt amb el condol. Des d’all\u00ed, els qui ho desitjaven continuaven fins al cementeri on el difunt era inhumat.<\/p>

Cas curi\u00f3s representa la lit\u00fargia dels \u2018mortitxolets\u2019, \u2018albaets\u2019 o xiquets morts. Era una celebraci\u00f3 trista que no obstant aix\u00f2, revestia d’un ritual festiu en tractar de simbolitzar-se la mort dels xicotets en puresa i innoc\u00e8ncia i el seu pas directe al cel, suposat motiu d’alegria. En el segle XIX especialment, i part del XX es va generalitzar aquest tipus de celebracions que inclo\u00efen danses i banquets entorn del ciri i enterrament dels xiquets, i el funeral a l’esgl\u00e9sia seguia una lit\u00fargia de goig en acci\u00f3 de gr\u00e0cies. Quan el festeig f\u00fanebre arribava a l’eixida del poble camine del cementeri, la f\u00f3rmula t\u00edpica a Sant Joan d’Alacant per a donar el condol era: \u2018Siga enhorabona\u2019, a manera de felicitaci\u00f3 per l’ascens de l’\u00e0nima del xiquet o xiqueta al cel, encara que puga sonar a broma i sarcasme.<\/p><\/div><\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Sabies que\u2026?<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A Sant Joan d’Alacant coincidint amb la festa de Tots Santos i fidels difunts es va celebrar fins als anys seixanta el \u2018Queixalet<\/strong>\u2019. Consistia en un esmorzar per als escolans i campaners per a reposar forces del llarg treball que suposava romandre durant hores en el campanar i tocar els nombrosos tocs de difunts i \u00e0nimes que se succe\u00efen aqueixos dies. Com a mostra, el dia 1 de novembre els tocs transcorrien des de les cinc de la vesprada fins a \u00faltimes hores del dia, i el dia 2, dedicat a les \u00c0nimes, des de les quatre del mat\u00ed, quan comen\u00e7aven les misses. Els aliments o els diners amb el qual s’adquiria el menjar d’aquesta \u00e0gape procedien de la donaci\u00f3 dels ve\u00efns. A aquest efecte, uns dies abans del \u2019Quixalet\u2019, els escolans recorrien els carrers i finques del poble revestits amb sotana i *roquete portant cabassos i una campana que feien sonar en arribar per a avisar als habitants de la casa que anaven a recol\u00b7lectar per al \u2018Quixalet\u2019. El resultat final era una espl\u00e8ndida i suculent sopar en el \u2019quart vel\u2019 de l’esgl\u00e9sia el dia 1, al qual seguia un esmorzar similar l’endem\u00e0, refrigeris en els quals mai faltaven xulles, llonganisses, botifarres i tomaca fregida regada amb un bon vi, als quals succe\u00efen les postres amb fruites i codonys. En teoria les donacions dels ve\u00efns eren una esp\u00e8cie de pagament als campaners i ajudants pel seu servei en fer sonar les campanes i aix\u00ed recordar als difunts i recordar a tots l’obligaci\u00f3 de resar i anar a missa aquests dies.<\/p>

A l’esgl\u00e9sia se celebrava la lit\u00fargia pr\u00f2pia dels difunts amb la Novena d’\u00c0nimes. En l’altar major de la parr\u00f2quia es col\u00b7locava un t\u00famul funerari de quatre pisos amb teles negres en les quals apareixien brodats al\u00b7lusius a la mort amb calaveres i esquelets amb dalles, rellotges d’arena o frases mortu\u00f2ries. Aquella macabra baluerna que superava els 7 metres d’altura estava a m\u00e9s il\u00b7luminat amb torxes, ja que el temple romania en penombra, mentre s’entonaven cants f\u00fanebres i les campanes ta\u00f1\u00edan els tocs de difunts. Rematava el t\u00famul una gran creu blanca. Era un recurs perfecte per a atemorir a qualsevol, al que cal unir les malifetes dels bromistes, xiquets especialment, que s’amagaven sota les teles i feien sons d’ultratomba o movien els esquelets. En l’actualitat, aquests rituals han desaparegut de la celebraci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tots els Sants La part religiosa de la festa cristiana comen\u00e7a el dia 1 amb la visita habitual al cementeri municipal, on familiars i amics s’acosten per a depositar flors o veles als seus sers estimats o compartir records o viv\u00e8ncies. A la vesprada, t\u00e9 lloc una missa en el cementeri donant principi amb la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-7441","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/7441","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7441"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/7441\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/turismosantjoan.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7441"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}