9 d’Octubre
El Nou d’Octubre se celebra l’aniversari de la conquesta de la ciutat de València pel rei Jaume I el 1238, fet que va suposar la creació del Regne de València. Es tracta d’una de les festes de fundació de regnes més antigues existents encara avui dia, circumstància que es deu a la seua adaptació als constants canvis sociopolítics que ha viscut el territori valencià al llarg de la història.
A Sant Joan d’Alacant la festa es va començar a celebrar a partir de la transició amb actes culturals o reivindicatius per part d’alguns veïns, associacions culturals i grups polítics. Des de llavors, i com que es tracta d’una diada festiva, no han faltat per a commemorar-la mercats de comerç local i artesania, danses típiques valencianes, esmorzars populars, cercaviles o concerts de música en valencià. Un dels actes més esperats d’aquesta data és la presentació del Llibre del Nou d’Octubre sobre temàtica local, una edició que va començar a fer-se el 1997 amb una monografia sobre les reines i dames de les festes del Crist i que cada any dedica les seues pàgines a tractar sobre la història, els costums i les vivències de personatges santjoaners.
Sabies que…?
La creació del Regne de València es va deure a una iniciativa del rei Jaume I que d’aquesta manera volia evitar les susceptibilitats de catalans i aragonesos que havien participat en la conquesta d’aquest territori als musulmans, i que pretenien tenir el control de les noves terres. El nou regne, dotat de lleis i institucions pròpies, va quedar habitat d’aquesta manera principalment per catalans, aragonesos i nombrosos musulmans que van continuar vivint en el regne fins que es va decretar l’expulsió dels moriscos el 1609. Aquesta diversitat cultural va donar lloc a l’existència de diverses llengües, religions i relacions socioeconòmiques en tot el territori. Un dels trets més notoris seria del predomini lingüístic aragonès a l’interior i català al litoral, que en aquest cas rebria el nom propi de valencià.
Al principi, el regne arribava pel sud fins a Xixona i Biar, segons es va establir en el Tractat d’Almizra del 1245 entre les corones d’Aragó i de Castella, de manera que Alacant quedava dins del territori castellà, però al final del segle XIII, el rei Jaume II va travessar aquesta frontera per a arribar fins a Múrcia. Després d’un dur enfrontament amb els castellans, finalment es van establir les noves demarcacions amb la firma dels tractats d’Elx i la Sentència Arbitral de Torrellas, que van implicar la incorporació el 1305 al Regne de València dels territoris que s’estenien fins a Oriola. Així, Alacant i, per tant, la seua horta, amb Sant Joan i Benimagrell al capdavant, passaven a formar part definitivament del Regne de València.
El Regne de València va mantenir la seua personalitat política pròpia fins als Decrets de Nova Planta del 1714, que van comportar la supressió de les lleis i institucions valencianes, igual que va succeir a Aragó, Balears i Catalunya, substituïdes des d’aquest moment per les castellanes, en represàlia per haver donat suport els territoris de la Corona d’Aragó durant la guerra de Successió als Àustria i no als Borbó, triomfadors en el conflicte. La data en què es va consumar la derrota austriacista en la batalla d’Almansa, el 25 d’abril de 1707, va marcar el començament de les represàlies i va quedar immortalitzada en la memòria col·lectiva com un fet nefast en la dita: «Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança.» El 25 d’Abril és commemorat en l’actualitat per diversos col·lectius culturals i polítics, i per les Corts Valencianes, que celebren en aquesta data el seu dia.
Premi 9 d’Octubre XXII *Edició 2016 que recullen els membres de l’Associació Cultural Lloixa pels seus 35 anys de vida i compromís per la cultura santjoaner
El Regne de València desapareixia formalment en el segle XVIII, si bé aquest terme es va mantenir en la historiografia, les cròniques i el record popular al costat del de País Valencià, en referència a una adscripció principalment geogràfica i cultural, fins que en la transició es va recuperar l’autogovern i es va crear i adoptar la denominació de Comunitat Valenciana.
L’estatut va recollir els símbols oficials valencians: la bandera amb les armes de la Corona d’Aragó, amb franges o barres roges i grogues i amb la corona al pal sobre franja blava; l’escut del rei Pere el Ceremoniós, amb les armes aragoneses i elm amb el drac; i l’himne compost al principi del segle XX per Serrano i Thous. Altres grups reivindiquen també la música de la dansa de la Muixeranga d’Algemesí, declarada Patrimoni de la Humanitat, com a himne valencià.
El rei Jaume I (1208-1276) està considerat un dels personatges medievals més importants representant els valors cavallerescs de fe, valor i honor. La història de la seua vida està envoltada d’un halo de misteri, gestes i proeses en què es mesclen la realitat i la llegenda. A ell mateix se li atribueix l’obra El llibre dels fets, que narra la seua vida i obra. A Sant Joan d’Alacant se li va dedicar una important avinguda el 1983, que substituïa el nom de general Mola que havia portat fins a aquell moment.
Existeix una curiosa llegenda que situa el pas del rei per una alqueria de Sant Joan d’Alacant durant la seua estada en l’Horta d’Alacant; agraït el monarca per l’excel·lent tracte rebut pels seus habitants va decidir atorgar-los el franc d’impostos, de manera que l’habitatge va ser conegut des de llavors com la Hisenda d’El Franc i el de Soler, alqueria situada en el camí tradicional de l’Embarcador cap a la platja. El cronista de Sant Joan, Isidro Buades, va dedicar un simpàtic poema a aquesta llegenda titulat: ‘El *Rei en Jaume *Primer en el *Franc i el de Soler’.