Creus de Maig
La festa de la Invenció de la Santa Cruz se celebra el dia 3 de maig, en commemoració de la troballa de les restes de la Creu de Crist, realitzat per Santa Elena, mare de l’emperador Constantí, que va ser qui va oficialitzar la religió cristiana en l’Imperi Romà.
Aquesta commemoració igual que moltes altres, es va associar a les tradicions paganes entorn dels arbres o els majos, que festejaven el ressorgir de la naturalesa a l’inici del mes en què la primavera aconsegueix la seua màxima esplendor. Entorn d’un arbre generalment el tronc del qual era tallat i traslladat al centre del poble i decorat, es cantava, menjava, bevia i festejava a la naturalesa. D’aquí ve que en molts llocs es combinaren totes dues tradicions decorant les creus urbanes o de terme especialment amb flors, enramades i adorns fruiters, en una tradició mixta que ha arribat fins als nostres dies. En molts casos s’habiliten creus provisionals per a poder decorar-les als carrers, generant un espectacle colorista i ple d’alegria primaveral.
A Sant Joan d’Alacant aquesta celebració se celebrava tradicionalment en la Plaça de la Creu, situada en el barri antic on existeix una creu metàl·lica sobre un alt pedestal de cadirat a manera de creu de terme. Generalment aquests senzills i devots monuments marcaven llocs concrets de la població i habitualment, l’entrada o eixida dels municipis i poblacions. En l’Horta d’Alacant trobem tres en àmbit urbà: una l’esmentada en la plaça de la Creu de Sant Joan, una altra enfront de l’ermita de Benimagrell, i una altra davant el Monestir de la Santa Faç, aquesta última totalment modificada i desvirtuada respecte al seu origen.
La festa tradicional de la Creu a Sant Joan consistia en balls típics, il·luminació i revetla en la plaça, mentre la creu romania decorada i tenien lloc els actes religiosos de la celebració a l’església o en aquell pintoresc espai urbà. Es tractava d’una altra edició de les conegudes com ‘festes del carrer’ però en aquest cas en la simpàtica placeta. No obstant això, les festes de la Creu van anar decaient fins que van desaparéixer en la segona meitat del segle XX.
Afortunadament van ser recuperades en 2009 per la Casa d’Andalusia Rafael Alberti de Sant Joan acabada de crear llavors, aportant una nova imatge de sabor cultural andalús, molt vinculat d’altra banda, a celebracions com la de la creu de maig.
El diumenge posterior al 3 de maig, se celebra la festa. Des de la seu d’aquesta associació, situada en el carrer del Mercat, part la comitiva amb diverses persones abillades amb vestits regionals andalusos i valencians acompanyats per la música, generalment la colla Sargantana de dolçaina i tabalet. La pintoresca desfilada en el qual a més participen diverses associacions festeres i culturals, així com autoritats, es dirigeix en primer lloc a la plaça de la Creu on la creu i el seu pedestal són decorats amb flors i enramada de murta, mentre es canta, s’escolta la música i es pren un xicotet refrigeri. Des d’allí, la comitiva parteix cap a Benimagrell on es realitza el mateix procediment amb la creu situada enfront de l’ermita de Sant Roque, acte al qual segueix un esmorzar popular i festiu per als assistents.
Es tracta d’una festa molt celebrada en tota la nostra geografia i també molt apreciada especialment en els barris pròxims de la Creu d’Alacant, i el Ravalet de Mutxamel.
Sabies que…?
La festa de la Invenció de la Creu no té caràcter litúrgic en l’actualitat i va ser suprimida en favor de la Festivitat de l’Exaltació de la Santa Cruz, del 14 de setembre, que a Sant Joan és el ‘Dia del Crist’ entorn del qual se celebren les festes majors.
La plaça de la Creu era un lloc important de trobada social i cultural de Sant Joan ja que entre altres elements urbans, es trobava un dels pous de proveïment públic, posteriorment transformat en font després de l’arribada de les aigües potables. També es va instal·lar en segle XX, una gasolinera que donava servei als automòbils que discorrien per la carretera de València que travessava el carrer San José-Major.
En aquesta plaça a més residia estivalment el cronista de la ciutat d’Alacant del segle XIX, Sr. Rafael Viravens, habitatge que suposava un centre de trobada cultural i en la qual va sorgir la idea de fundar la banda de música de Sant Joan.
Al costat de les creus d’aquesta plaça i de Benimagrell, van poder existir més creus de terme en el municipi com la situada als afores al final del carrer Sant Antoni, en un paratge encara conegut com ‘La *Creueta’ que tal vegada fa referència a l’establiment ací d’una creu de terme.
Les creus de Sant Joan, Benimagrell i Santa Faç van ser destruïdes durant la Guerra Civil i posteriorment reconstruïdes.