Ermita de Sant Roque
Les cròniques de Bendicho donen fe d’un succés esdevingut en 1624. Pel que sembla s’escoltaven a les nits unes «palmadicas» atribuïdes a Sant Roque. L’estrany fenomen va ser interpretat posteriorment pels habitants d’aquestes terres com el terrible anunciant de l’augment de la mortaldat infantil que tindria lloc poc temps després.
Antany el Santíssim Crist de la Pau entrava en processó fins a aquesta ermita, la jornada de Divendres Sant, davant la veneració dels habitants de Benimagrell. La Santa Faç va visitar l’ermita en 1989.
En l’ermita reposen les restes de la filantropa Sra. Josefina Campos i el seu marido D. José Minguilló. En 1917, aquesta senyora va alçar en la seua residència estival de Benimagrell un xicotet convent de Germanes Carmelites per a xiquetes amb pocs recursos. A més el conjunt comptava amb un col·legi i una capella dedicada a San José. Després de la seua mort, ella i el seu espòs van ser sepultats en la capella del convent. L’any 1966, a causa de la construcció de la carretera N-332 es va demolir en immoble. Per aqueix motiu els cossos van ser exhumats i portats a l’ermita de Sant Roque, on van ser enterrats sense làpida cap. Es dona la trista circumstància que en el seu testament, la senyora Campos havia demanat que la seua sepultura fora senyalitzada amb lletres gravades perquè el temps no les destruïra.
Sabies que…?
El temple està dedicat a Sant Roque, però antigament també compartia patronatge amb Sant Sebastià. Alberga nombrosos elements interessants com a restes d’un fresc antic, la imatge del Crist de la Provisió i el cap d’una antiga imatge de San José. Durant la Guerra Civil espanyola, la relíquia de San José va ser profanada mentre es trobava en el convent de les Germanes Carmelites, un convent pròxim desaparegut en la dècada dels seixanta del segle XX. A més l’ermita tenia un retaule daurat en el segle XVII que va renovar la família Burgunyo, i interessants elements que es van perdre durant l’esmentada contesa.
L’edificació presenta una sola nau principal. Està dividida en tres trams separats per grans arcs de cadirat i voltes de creueria, que recolzen sobre caps d’àngels. Anagrames marians i la creu de Jaume I decoren les claus dels arcs.
La façana de Sant Roque és de traç senzill. Presenta una creu en relleu sobre la llinda de la porta, sobre el qual hi ha una obertura tancada per una vidriera moderna i una espadanya en la rematada amb campana. En 1716 es van realitzar obres en el temple com ens indica una inscripció. Entre el segle XVIII i XIX es va afegir un cos lateral senzill en estil neoclàssic. Ha rebut diverses reformes i restauracions, especialment en 1986 i 2012. Es pretenia amb aqueixes obres retornar a l’ermita al seu estat original. Enfront del temple existeix un monòlit coronat per una creu metàl·lica, similar a la que podem trobar en la plaça de la Creu. Al costat del monestir de la Santa Faç va existir una altra creu de similars característiques.
Es creu que l’ermita de Sant Roque va poder ser dedicada després de la conquesta cristiana a la Mare de Déu. Existeixen anagrames marians en les voltes que indiquen aquesta possibilitat. Reforça aquesta hipòtesi el fet que la majoria de mesquites cristianitzades es consagraven a la Verge, ja que reis com Jaume I sentien gran devoció per María.