Festes Del Crist
Les festes en honor al Santíssim Crist de la Pau són les Festes Majors de Sant Joan d’Alacant, que se celebren entre els dies 12 i 16 de setembre de cada any. El dia principal és el 14 de setembre, conegut com el Dia del Crist.
Les Festes del Crist, són les Festes Majors de Sant Joan d’Alacant i es té constància la seua celebració des de fa diversos segles. A causa del seu passat històric i la seua importància com a festivitat en el municipi, aquest any 2023, la Generalitat ha atorgat a les Festes del Crist la declaració de Festa d’Interés Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana, títol més que merescut per a Sant Joan d’Alacant i tots els santjoaners.
La devoció al Crist de la Pau és molt antiga. Les primeres dades sobre la imatge daten del segle XVII, encara que és molt probable que la devoció a aquesta imatge fora més antiga. En 1600 l’II Sínode d’Orihuela va concedir a Sant Joan la celebració de la festa de la Preciosíssima Sang, 1 de juliol, amb caràcter de precepte, celebració que sens dubte estaria vinculada al Crist, sent la data en la qual se celebrarien les antigues festes. Segons alguns cronistes, la festa es traslladaria al mes de setembre durant el segle XVIII, fixant-se en la festa de l’Exaltació de la Santa Cruz que celebra l’Església catòlica el 14 de setembre. Entre els motius que s’addueixen, està la qüestió econòmica perquè el mes de setembre el poble ja hauria finalitzat les tasques agrícoles i els veïns, a més de més temps, tindrien més diners per a poder celebrar-les. No obstant això, no sabem la data exacta en la qual es van traslladar a setembre.
Els actes religiosos consistents en alborada, matines, tres misses majors, processó i novenario van ocupar des de sempre un paper central en les celebracions, si bé al llarg del temps els actes profans van anar ampliant-se amb altres diversions i activitats populars com a balls i revetles, focs artificials, solta de vaquillas i desfilades o cavalcades. En les festes era molt important la Plaça Maisonnave. Acabada la Guerra Civil i amb un algun tímid antecedent anterior, es va incorporar a més la figura de la Reina de les Festes i la seua Cort d’Honor, dones que des de 1948 són els principals càrrecs festers representants del municipi.
L’any 1982 van sorgir les primeres Penyes de les Festes, amb l’objectiu de recuperar el caràcter popular d’aquestes, en un moment en el qual la festa tradicional començava a decaure i en altres pobles amb festes similars s’adoptaven els Moros i Cristians. Les ‘penyas’ van ocupar el carrer i van ajudar a fer de la festa una celebració més participativa i variada.
En l’actualitat, i després d’alguns actes previs com la Coronació de les Reines i Dames i el Concurs de Paelles, la festa comença la nit del 12 de setembre amb l’Entrada de Penyes. A l’Església se celebra la *Alborada, mentre es descobreix la imatge del Crist de la Pau en l’altar major. Seguidament, es llig el Pregó des de l’Ajuntament. Després de la interpretació dels himnes i el tret d’un castell de focs artificials, es donen per inaugurades les festes i la gent es trasllada a les penyes per a gaudir de l’ambient nocturn.
El dia 13 comença amb la ‘despertà’. Té lloc la primera de les ‘mascletàs’ al migdia. A la vesprada té lloc l‘Ofrena de Flores i Fruits al Santíssim Crist. En la portada de la capella es realitza un tapís floral entorn d’una imatge del Crist, mentre que els aliments són depositats en la capella, sent destinats a fins socials.
El dia 14 s’inicia amb una fragorosa ‘despertà’ de pólvora, campanes i música. Al migdia, després de la celebració de la Missa Major cantada per l’Orfeó Sant Joan, té lloc la ‘mascletà’. A la vesprada, l’acte principal és la Processó amb la imatge del Santíssim Crist de la Pau que, en la seua carrossa triomfal, recorre diversos carrers acompanyada per milers de devots amb cera. En arribar a l’església té lloc un espectacle d’imatge i so i es realitza la benedicció amb la imatge, un moment únic de fe, tradició i devoció dels santjoaners. A la nit, segueix la festa i es dispara un monumental castell de focs artificials.
El dia 15, a més de la ‘*despertà’ habitual, les cercaviles i la ‘*mascletà’ té lloc la Desfilada de Disfresses. A la vesprada se celebra el Concurs Infantil amb premis per a xiquetes i xiquets, i a la nit, la Gran Desfilada de Disfresses per a Majors, al qual segueix la festa nocturna en totes les penyes i racós.
El dia 16 segueix la festa amb l’ordre acostumat, i està reservat especialment a l’espectacular Desfilada de Carrosses. El dia conclou amb un monumental Castillo de Focs Artificials.
Els actes religiosos continuen entre los dies 17 i 25, quan té lloc la Novena en honor al Santíssim Crist de la Pau. Tots els dies de la novena es canten els Gojos al Santíssim Crist, un conjunt de cobles que conten la història, devoció i miracles de la imatge a Sant Joan. Existeixen dues composicions diferents dels gojos: una del segle XVII i una altra del segle XVIII. A més existeixen diversos himnes compostos en els segles XIX i XX.
Sabies que…?
La llegenda i tradició oral narren l’aparició de la imatge del Crist a Sant Joan d’Alacant en un moment indeterminat. Dos escultors pelegrins van passar pel poble i se’ls va encarregar una imatge d’un crucificat; passats pocs dies i davant el silenci regnant a la casa on estaven treballant, els veïns van entrar a l’immoble, comprovant que els pelegrins havien desaparegut sense deixar rastre i havien esculpit la imatge del Crist, davant el que el poble va considerar que aquests eren àngels. Sembla ser que el títol de la Pau va ser triat per insaculación i des de l’origen d’aquesta devoció es van constar nombrosos miracles en molts llocs acreixent la devoció a la imatge.
Segons algunes cròniques, en 1624 va tindre lloc el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos durant una peregrinació pro-pluvia al Santuari de la Verge de les Virtuts de Villena, data posada en qüestió en algunes recents investigacions històriques. Es desconeix la data en què seria esculpida l’antiga imatge però per les seues característiques s’aproxima a altres pròximes datades en el segle XVI. A la imatge se li va afegir una capa a manera de tapís amb rics brodats amb els ‘Armae Christie’, així com una corona. Entre les diverses corones que va tindre la imatge, destaca la realitzada a principis del segle XX per l’escultor Bañuls. La imatge processionava habitualment sota un sever pal·li de domàs carmesí, precedida per dos fanals, però en 1886 es va construir una artística carrossa processional. Tot va ser pastura de les flames al juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil.Acabada la contesa, en 1940, l’escultor valencià Sr. José María Ponsoda Bravo va realitzar una nova imatge, i a principis de la dècada dels cinquanta, es va recuperar la capa de solemnitats i la carrossa triomfal. En l’actualitat, aquesta mateixa imatge continua processionant tots els Divendres Sants, sobre un tron de metall platejat i daurat, portat en els muscles d’uns 40 confrares.
Una de les tradicions més originals i pintoresques actualment perduda era la del Ball de Torrent, una mostra del folklore típic de l’Horta.
L’any 1885, les festes es van haver de retardar als dies 22, 23 i 24 de setembre, a causa d’una forta epidèmia de còlera. Curiosament aqueix mateix any el rei Alfons XII va concedir a Sant Joan el títol de vila.
En les festes de 1886 es va inaugurar la plaça de bous de Sant Joan al final del carrer Sant Antoni, coincidint amb les obres de la plaça de bous d’Alacant. No obstant això, la vida de l’edifici duraria poc. Es va constituir una societat taurina per a construir-la anomenada ‘Sala Hermanos i companyia’. En 1886 van torejar alguns destres coneguts com ‘El Punteret’, ‘El D’Écija’, ‘Frascuelo’ i ‘El Meri’. Per a l’any següent es va anunciar l’actuació de Lagartijo. No obstant això, en 1888 es va dissoldre la societat per problemes econòmics i organitzatius i, a la fi del segle XIX, seria derrocada. La zona, no obstant això, es continua dient la Plaça de Bous. Queden algunes restes de la plaça com un ‘canet’ conservat per la família Banegas.
L’afició taurina de les festes és molt coneguda i antiga. Algunes dades parlen de la seua celebració des del segle XVII. Durant alguns anys va estar prohibida, però des de 1924 es va mantindre inalterada. Al llarg del segle XX va ser un dels atractius principals de la festa i en les corregudes i solta de vaquillas participava nombrós públic dels pobles circumdants així com alguns turistes estrangers.
En 1924 amb motiu de l’III Centenari del Miracle del Crist en les Virtuts de Villena es van celebrar unes festes especials amb la primera Desfilada de Carrosses i uns Jocs Florals amb Certamen Literari.
A l’arribada de la II República, l’any 1931 la processó del Crist es va suprimir, i només va tindre lloc la benedicció amb l’antiga imatge a la porta. La processó es va tornar a celebrar en els anys 1934 i 1935, sent les últimes vegades en què ho va fer l’antiga imatge del Crist, ja que en 1936 va ser destruïda en l’assalt a l’església. Durant la Guerra Civil no es van celebrar les festes, però acabada aquesta, en 1939 es van recuperar i es va portar una imatge d’un Crist de Cocentaina, probablement el Crist dels Llauradors, que havia prestat la Diputació Provincial. En 1940, per fi es va recuperar la imatge.
Durant molts anys, el Pregó el va pronunciar Sr. José María Torregrosa Juan. També durant alguns anys van ser les Reines de les Festes d’anys anteriors les encarregades de fer-ho. En l’actualitat, és algun veí de la localitat el representant d’aquest honor.
En 1998 es va celebrar d’una manera especial el 50 aniversari de les Reines i Dames de les festes i es va realitzar un acte d’Exaltació amb l’assistència de totes les que havien ostentat aquest càrrec durant tots aquests anys.
En les festes de 2014 va començar la celebració del 75 aniversari de l’arribada de la nova imatge del Santíssim Crist de la Pau a Sant Joan d’Alacant amb la concessió de l’Any Jubilar entre el 14 se setembre d’aqueix any i el 25 de setembre de 2015. Al llarg d’aqueix any, el Santíssim Crist ha visitat enclavaments importants de l’Horta d’Alacant, així com diversos carrers i residències de Sant Joan.