Finca Capucho
Situada en la partida de Fabraquer, al costat del camí Reial de la Vila Joiosa. Es té constància que la finca Capucho existia ja en el segle XVII, però podia haver sigut construïda anteriorment. Des de llavors ha sigut la residencia hortolana dels senyors Barons de Finestrat. Els vins i sedes collits en aquesta finca van tindre tal fama que van ser exposats com a articles dignes alacantins en la Gran Exposició de Londres de 1851,on van ser seleccionats diferents tipus de vi i sedes, productes de les finques del Cinqué Baró de Finestrat.
El llinatge dels Barons de Finestrat es vincula a Finca Capucho des dels seus orígens. El Primer Baró de Finestrat, Sr. Jacinto Forner i Bernabéu juntament amb la seua esposa Sra. Jacinta Talayero i Torres van celebrar en l’oratori de la finca les noces de la seua filla la II Baronessa de Finestrat, Sra. Josefa Jorner i Talayero (1661-1718) qui va contraure ací matrimoni amb el prestigiós jurat d’Alacant, Sr. José Pascual del Pobil i Gisbert, cèlebre pel seu defensa de la ciutat d’Alacant, des del baluard de Sant Carles, durant el bombardeig per mar de l’Armada francesa en 1691. Des d’aquell enllaç la fertilitat de la família ha sigut la tònica dominant, ja que els senyors Barons de Finestrat van tindre com a mínim 10 fills per cada generació, almenys fins a mitjan segle XIX.
Durant la primera meitat del segle XVIII la finca Capucho va ser propietat de l’alacantí V Baró de Finestrat, Sr. José María Pascual del Pobil i Guzmán (1777-1864). En 1816 va contraure matrimoni en l’oratori de Capucho amb la valenciana Sra. Esperanza Estellés i Cervera, amb qui va tindre catorze fills. Una de les seues filles, Sra. Concepción Pascual de Pobil Estellés, la tretzena que acabaria residint en la finca que li va donar el seu nom, finca La Concepció, situada en la zona urbana de Sant Joan d’Alacant.
Exposició Universal a Londres on es van exposar productes d’Alacant. 1851
La finca Capucho està composta per diverses construccions que s’han anat adossant a la principal a més d’altres edificacions repartides per la finca. És possible reconéixer encara l’edificació més antiga amb característiques del segle XVIII, com les cobertes inclinades de dos aiguavessos i els ràfecs amb sortints pronunciats, tapajuntes de fusta retallada i teula plana. En la planta baixa existeix un passatge que comunica l’interior d’aquesta edificació amb el pati, permetent independitzar els treballs agrícoles dels domèstics. Les façanes en ocres són el resultat de diferents transformacions al llarg de les centúries. La finca original va ser dividida en dues parts, una es troba habitada i en bon estat, mentre que l’altra està abandonada i molt deteriorada.0 L’oratori o capella no es conserva.
En la planta noble se situen les estades destinades a la vida social, mentre que en el pis superior, trobem les habitacions destinades a la vida privada. Al llarg de les últimes dècades del segle XX, l’estructura d’aquesta finca s’ha anat modificant per a albergar diferents habitatges unifamiliars, en una de les quals va residir el cèlebre arquitecte del segle XX, Sr. Juan Guardiola Gaya. «Encara que català d’origen, de formació acadèmica i de caràcter, quasi tota la seua obra professional es desenvolupa a la província d’Alacant ja que, des que arribara a aquesta ciutat (1959) va exercir ininterrompudament la seua professió des dels seus estudis del carrer San Francisco, del carrer Girona a Alacant i de la seua finca *Capucho a Sant Joan d’Alacant». Sr. Juan Guardiola va rehabilitar les cavallerisses i altres dependències de magatzematge. Sobre les pròpies cavallerisses, mantenint part i construint una altura nova, Guardiola va construir la seua casa-estudie en la que va viure fins a la seua mort a l’octubre de 2005. A Juan l’apassionaven els jardins i les espècies exòtiques amb les quals va rehabilitar els de Capucho, per la qual cosa va aconseguir que la vegetació acollira, atrapara i amagara els diferents cossos edificats.
El jardí de Capucho sempre ha sigut un dels més famosos de l’antiguitat, travessat per dues sendes en forma de creu, amb un estany en el centre i diverses zones vegetals de gran interés. En l’actualitat conserva una infinitat d’exemplars protegits d’espècies com la surera, el xiprer, li alzina, le ficus, li om, el pi, el roure, la iuca, el lledoner i un llarg etc. Antigament va existir unfoille o xicoteta construcció que es destinava al delit dels usuaris del jardí.
Follie de la Finca Capucho, no conservada en l’actualitat (Sant Joan d’Alacant)
La finca bufona amb el corriol de Benimagrell, conformant un dels quatre camins que dona nom al mític enclavament. Aquesta zona és una de les poques de Fabraquer que encara conserva camps de cultiu. Però el major període de bonança de l’agricultura alacantina va ser a mitjan segle XIX, quan el cultiu de la vinya es trobava en plena expansió. En aquella època, propietaris de grans extensions de l’Horta, com els de la finca Capucho, «van ampliar la superfície agrària dedicada al cultiu de la vinya»…que distribuïen«…en els mercats anglesos i francesos el vi fondillón d’Alacant, el raïm de Xixona o la pansa de Dénia».
La qualitat del vi d’Alacant era tan alta que gaudia d’una tremenda demanda a l’estranger. Per això quan es va celebrar la Gran Exposició de Londres en 1851, el govern espanyol va elaborar un catàleg amb els productes espanyols que assistirien en representació del país. El Ministeri de Comerç va seleccionar tots els productes agrícoles alacantins: l’ametla, l’espart, la barrilla i el més destacat el vi fondillón.
Sabies que…?
L’III Baró de Finestrat, Sr. Nicolás Pasqual del *Pobil i Forner (1692-1771), es va casar amb la alacantina Sra. Vicenta Rovira i Salafranca i van tindre 13 fills. Li segueix la línia l’IV Baró, Sr. Francisco Pasqual del Pobil i Rovira qui es va casar a Madrid amb María Magdalena Guzmán i Soler que també van tindre altres 13 fills. La seua filla Sra. Vicenta Pasqual del *Pobil i Guzmán, va morir en la hisenda *Capucho i va ser sepultada en la Santa Faç.
L’alacantí V Baró de Finestrat, Sr. José María Pascual del Pobil i Guzmán (1777-1864) i la seua dona Sra. Esperanza Estellés i Cervera, van tindre catorze fills. Viravens en la seua crònica publicada en 1876, cita com a propietaris de la finca Capucho al fill del Baró Sr. Emilio Pascual del Pobil i Estellés (1830-1902) nascut en la finca i el seu cunyat, Sr. Juan Pasqual de Bonança i Roca de Togores, qui fora alcalde d’Alacant, casat amb Sra. María Josefa.
El germà Sr. José Pascual del Pobil i Estellés es va casar amb Sra. Rosa Martos Postestad i van tindre al VI Baró de Finestrat, Sr. José María Pascual del Pobil i Marcos, qui va ser president del Sindicat de Regs de l’Horta d’Alacant fins a 1879.
Sr. Emilio Pasqual del Pobil i Estellés, va ingressar en la Real Armada i va asseure plaça en el Col·legi Naval Militar en 1846. Sent Tinent de Navili va manar el falucho «Sant Ferran» en aigües de Filipines. Va donar la volta al món en la corbeta «Ferrolana», sent Comandant de Marina d’Alacant en 1890. Es va casar en 1a núpcies amb Elisa Wallace i Dugraise, en 1859, i en segones núpcies amb la seua cunyada Sra. María Luisa Chicheri i Arsú, en 1866 a la ciutat de Roma.
El fill del segon matrimoni, Sr. Emilio Pasqual del Pobil i Chicheri es va casar amb Concepción Sandoval i Bassecourt (1864-1904). La neta Sra. Concepción Pascual del Pobil i Sandoval va contraure matrimoni en 1891 amb Nicolás Franco Bahamonde (germà del Cabdill).
D’altra banda, Sr. Francisco Pasqual del Pobil i Estellés, (1829-1863) es va casar amb María Luisa Chicheri i Arsú (1839-1916), en 1862 a Alacant. Tres anys després de la defunció d’ell, María Luisa contrau matrimoni amb el seu cunyat, Sr. Emilio. D’aquell segon matrimoni, el fill de tots dos va contraure matrimoni amb Sra. María Victoria Ravello Sánchez, naixent la que seria la segona esposa del germà del Cabdill, Sr. Nicolás, Sra. Isabel Pascual del Pobil i Ravello.
Es dedueix per tant que la neta de Sra. María Luisa Chicheri i Arsú, Sra. Isabel Pascual del Pobil i Ravello, es casa després de dos anys de la defunció de la seua altra neta, Sra. Concepción Pascual del Pobil i Sandoval en 1930, amb el mateix home, l’Inspector General del Cos d’Enginyers Navals i Ambaixador d’Espanya, Sr. Nicolás Franco. Per tant, Sr. Nicolás va poder gaudir de la finca Capucho des del seu primer matrimoni en 1924 fins a la seua mort en 1977. En el seu llit a Madrid, li van acompanyar al sepeli la seua dona i fill Sr. Nicolás Franco Pascual de Pobil, nebot del general Franco i alguns familiars més, a més d’un grup d’alts oficials de l’Armada.
Sr. Nicolás Franco Pascual del Pobil va jugar un important paper al final del Franquisme, on va contribuir al primer acostament de Sr. Juan Carlos, nomenat Cap de l’Estat, perquè era amic seu de la infància i alhora era el nebot de Franco amb Sr. Santiago Carrillo, que es trobava exiliat a França. Don Joan Carlos sabia que després de la mort del dictador era necessari un camí que conduïra a Espanya a una democràcia, per la qual cosa estava intentant contactar amb el líder comunista i realitzar les primeres converses en pro de la concòrdia.