La nostra arqueologia
Arqueologia en Alacant
La Parròquia de Sant Joan Baptista, el barri antic, les imponents Torres de l'Horta o les magnífiques finques senyorials i de cultiu, són només un exemple del ric patrimoni de Sant Joan, però la pròpia horta, amb el seu sistema de séquies, ferramentes de cultiu, les tècniques de treball emprades en el camp i les tradicions de les seues gents, també formen part d'aquest patrimoni material i immaterial i de la història de la localitat.
Tesoro de Sant Joan
Aquest extraordinari conjunt de monedes d'època contemporània va ser trobat en el nostre municipi el 13 d'abril de 1963. És el tresor d'aquestes característiques més interessant i important de la província d'Alacant per la riquesa i vistositat de les seues monedes, per l'esplèndid estat de conservació d'algunes d'elles i perquè és una excel·lent mostra de la moneda d'or i, sobretot, de plata que hi havia en circulació a la comarca de L'Alacantí durant el primer quart del segle XIX. Actualment, s'encarrega de la seua custòdia el *MARQ (Museu Arqueològic Provincial d'Alacant).
Refugi Pedro José
La finca Pedro José va ser construïda en l'últim terç del segle XIX i ha servit com a finca de l'horta de cort burgesa. En ella, ha viscut tres generacions de la família Els Piñolets. Una casa que serà heretada per les dones es convertirà en l'habitatge familiar d'un reconegut militar. Al començament de la Guerra Civil, serà confiscada pel llavors Tinent Coronel de Carabiners, José Muñoz Vizcaíno. Serà llavors quan es construirà en les entranyes d'aquesta, aproximadament a 7 metres de profunditat, un refugi antiaeri que serà protagonista del capítol final del conflicte.
Partidor del Toril
El partidor del Toril (o Turil) – segons els autors locals deriva de l'àrab tura que vol dir canal- era un element clau en el sistema de regadiu. Construït entre els segles XV i XVI, al costat probablement de la desapareguda torre defensiva de Juan Senia, permetia dividir en dues el cabal de la Séquia Major i crear una séquia principal que continuava pel Carrer Major i la del Carmen com brazal de Sant Joan cap a Benimagrell i una altra secundària a l'esquerra denominada brazal de la Moleta cap a les terres de Fabraquer regades per les hijuelas de la Moleta de Dins i de Fora, entre altres. La forma original d'aquest partidor era més xicoteta i rectangular, amb una vora de carreus que suportaven la porta i el sistema que permetia dirigir l'aigua a un costat o a un altre; no obstant això, després de les successives reformes urbanes el partidor va quedar modificat tal com podem veure'l hui dia.