La localització del refugi antiaeri de la finca Pedro José ha sigut possible gràcies al treball de recerca etnogràfica. Aquest ens ha permés saber que a l’inici de la contesa va ser confiscada a la família Ivorra, que es va haver de traslladar a una altra finca i va passar a ser la residència del tinent de carabiners José Muñoz Vizcaíno, qui va manar construir el refugi antiaeri sota l’habitatge. Entre les fonts orals consultades, destaquen la ultima propietària de la finca, Carmen Ivorra i la filla de la mestressa de la finca, Rafaela Baeza Seva, els qui van realitzar una descripció de com recordaven l’estructura i de les entrades amb les quals comptava.

A partir d’aquesta informació va ser possible començar la fase d’intervenció en 2016 i 2017 dirigida mitjançant una actuació arqueològica de localització de les entrades i excavació d’aquest, la qual cosa ha revelat un refugi antiaeri amb tres entrades: la primera, en la façana principal de l’habitatge; la segona, en la part posterior; i una tercera encara sense localitzar amb exactitud però que se sap que estaria connectada amb el celler de la casa. Aquesta entrada, segons les fonts orals, era de grans dimensions, i seria la principal. Les altres dues entrades han sigut excavades revelant-se les escales i el corredor central.

L’estada central del refugi compta amb un armari de rebost i amb un xicotet repeu. A més, s’ha descobert un graner tancant el corredor que comunicaria amb el celler. Aquest graner va ser construït en la postguerra, quan la família Ivorra va tornar a la finca. També s’han trobat alguns elements que indicarien la presència d’un enllumenat a l’interior del refugi.

Més enllà de les seues característiques arquitectòniques, aquest refugi destaca perquè va ser l’escenari de l’últim capítol de la Guerra Civil: el canvi de poders de la capital Alacantina, una claudicació diplomàtica que segellaria el final del conflicte. El representant de Falange a Alacant, José Mallol Alberola, es va encarregar de negociar amb Tinent Coronel de Carabiners José Muñoz Vizcaíno per a organitzar un final de la Guerra incruent a la província. Aquesta, es va produir en el celler del refugi en una sèrie d’entrevistes entre tots dos. Una vegada que les autoritats alacantines van abandonar la ciutat, José Muñoz va adquirir el càrrec de governador militar, fent-se el traspàs efectiu en una oficina de la capital. José Mallol per part seua, va adquirir el càrrec de governador civil estant al comandament fins a l’entrada de les tropes a la ciutat. Gràcies a l’autobiografia de Mallol “L’Estampida” (2000) s’han pogut documentar aquests esdeveniments històrics, entre altres publicacions de gran rigor històric com la publicació d’Aldeguer i Sant (1999), “Alacant, 1939”.

En els últims anys, amb motiu de la posada en valor de les petjades del patrimoni defensiu i bèl·lic que han perdurat fins als nostres dies, ha propiciat que governants locals prenguen consciència en la seua localitat sobre el potencial turístic i educatiu que aquests recursos tenen en la contribució dels valors simbòlics identificatius d’un territori. Sens dubte, el refugi de la Finca Pedro José reuneix aquest potencial a més de ser l’únic excavat en l’actualitat en el municipi. És, per tant, lògica la proposta de posada en valor i museïtzació d’aquest. Amb aquesta proposta es tracta d’aconseguir una major comprensió històrica i un coneixement del territori que comparteixen Alacant i Sant Joan durant el període de la Guerra Civil. Així, el refugi Pedro José passaria a formar part com a parada essencial d’una ruta sobre el patrimoni defensiu de la Guerra Civil entre totes dues localitats amb la finalitat d’oferir un turisme alternatiu al sol i platja tan característic de la Costa Blanca.