Corpus Christi
El Corpus Christi és una de les celebracions populars més importants del calendari en gran part d’Europa i continua revestint en molts llocs de gran importància. La festa va nàixer en el segle XIII a Lieja gràcies a la petició d’una dona, la beata Juliana, que havia contemplat diverses visions de Jesucrist demanant-li la celebració d’una festa dedicada al seu cos.
El papa Urbà V la va instituir en tota l’Església el dijous posterior del diumenge següent de Pentecosta i va aconseguir gran importància en el segle XIV en el Regne de València. L’acte central de la festa es va centrar des del principi en la celebració d’una processó teofórica en la qual participaven tots els gremis, associacions i estaments de les ciutats, viles i poblacions acompanyant al cos de Crist col·locat en artístiques custòdies. Amb el pas del temps es van anar afegint molts trets populars devocionales i folklòrics com a danses, personatges bíblics o al·legòrics del bé i el mal com la moma, tarascas o dracs, carrosses artístiques i catifes de flors. En molts llocs va adquirir la categoria de festa principal de la ciutat com a Alacant o València, on encara és coneguda com la ‘Festa Grossa’.
A Sant Joan, fins a la Guerra Civil, la processó va tindre aquest caràcter generalitzat. Després de la missa major del dia del Corpus, un grup de persones principalment joves, traslladaven diverses imatges religioses des de l’església fins a diverses cases amb patis o jardins on es preparaven i decoraven per a la processó vespertina. Els veïns solien acudir a presenciar l’arranjament de les imatges i comentaven, moltes vegades amb sorna o broma, l’aspecte d’aquestes o la seua decoració i adorn en flors, fruits de temporada com a bacores, albercocs, cireres o peres, o dolces com rollitos.
Entre les imatges participants es trobaven Sant Pere col·locat en una barca, sant Antoni Abat en una cistella de flors, el Xiquet Jesús de Praga o ‘de la Bola’ sota quatre arcs decorats amb cireres, Sant Joan Baptista situat en una llotja i adornat amb flors i bacores o Sant Vicent Ferrer, amb una branca d’albercocs en el seu dit. Uns altres com San Francisco de Paula estaven adornats amb peres i pomes. Entre les imatges destacava la de Santa Isabel coneguda com a ‘Santa Guisabeleta’ que era la menys agraciada i a la qual tots prenien amb broma i riures, generant-se un espectacle al seu pas.
Abans de la processó, les imatges eren portades a l’església des d’on partia tot el festeig clarament diferenciat en dues parts: la primera, la processó de les imatges que era una mostra costumista, jocosa i divertida, quasi una cavalcada; la segona, la part purament religiosa en la qual participava la custòdia sota pal·li, acompanyada per diversos fidels devots, les autoritats i la banda de música, moment en el qual el públic es tornava respectuós.
El dia del Corpus suposava la inauguració de la temporada estiuenca i acabada la processó, la corporació convidava al públic a un gelat fabricat amb la neu dels ‘pous de neu’ situats en la Carrasqueta. Seguidament tenia lloc una revetla i l’església romania il·luminada amb fanalets d’oli col·locats en les cornises.
En l’actualitat la festa del Corpus a Sant Joan d’Alacant consisteix en la processó pels carrers de la localitat en la qual participen els qui ho desitgen. En el festeig cobren un important protagonisme els xiquets que han pres la comunió en l’últim any. La processó la tanca la custòdia amb el cos de Crist que és portada pel sacerdot sota un pal·li de huit vares portat per homes i dones. En el trajecte s’habiliten diversos altars decorats amb tapissos, flors i ornaments i realitzats pels veïns on es fan descansos que culminen amb la benedicció, moment en el qual els xiquets llancen pètals de flors al Sagrament. En l’acte participen diverses entitats festeres i musicals de Sant Joan.
En els últims anys també s’ha tractat de recuperar l’esplendor popular amb la presència de danses i catifes de flors en la festa. A més és la primera celebració de l’any en la qual tradicionalment els músics de la banda de Sant Joan, com en molts altres llocs, adopten l’uniforme estiuenc.
Sabies que…?
L’horari de la celebració de la processó ha variat en funció de cada lloc. En els territoris de la Corona d’Aragó, la processó se celebrava a la vesprada, mentre que en els territoris de Castella al matí, costum que s’ha mantingut en l’actualitat.
En el Concili Vaticà II, l’Església va tractar de retornar la puresa a les celebracions religioses cristianes i va tractar de suprimir uns certs ritus o costums de la pietat popular que desviaven l’atenció de les qüestions fonamentals de la fe, la qual cosa en el cas del Corpus es traduiria a donar més importància a l’Eucaristia, suprimint altres elements com a gegants i capgrossos, balls profans o personatges estrafolaris de la processó. En molts llocs aquesta mesura es va implantar de manera que les processons del Corpus van quedar reduïdes a la part merament religiosa entorn del cos de Crist en la custòdia, si bé en els últims anys s’ha produït un ressorgir dels antics elements tradicionals continguts en la desfilada com a danses i personatges que acompanyaven el festeig, entenent la seua importància sociocultural, antropològica i patrimonial.