El Cant dels Dolores

El Cant dels Set Dolores de la Verge és una obra musical polifònica, que el mestre basc Sr. Juan María Goñi López de *Munaín va compondre a Sant Joan en 1883, i que més de 130 anys després es continua cantant a l’Església de Sant Joan Baptista el Dissabte de Passió, com a inici oficial de la Setmana Santa santjoanera. Aquesta pregària de senzilles harmonies, combina la part religiosa amb la part històrica i cultural, ja que, amb el pas dels anys, s’ha convertit en el llegat més important de la música religiosa i popular de Sant Joan.

Cada Dissabte de Passió, hores abans del Diumenge de Rams, la Junta Major de Confraries i Germanors convida a Canto dels Dolores als cantants de l’Orfeó Sant Joan i als instrumentistes de la Societat Musical la Pau (en els últims anys han actuat un grup d’alumnes del Conservatori Professional de Música ‘Vila de Sant Joan’). Prop d’un centenar d’intèrprets, que cada any són dirigits per un músic o director convidat per la Junta Major, que ofereix la possibilitat de participar en la direcció d’aquesta pregària a un artista destacat.

Amb independència de qui siga el director, la qual cosa no canvia és que els Dolores s’interpretaran abans de res el poble, i que com és tradicional, des de fa més de cent anys, el ‘sou’ que se’ls pagarà als músics és una dotzena d’ous. Això sí, els sacerdots porten dues dotzenes.

Les dades sobre la primera representació del Cant dels Dolores daten de finals del segle XIX. Originalment es cantaven ‘a capella’ i no es té certesa que qualsevol instrument o grup instrumental, del qual s’hagueren perdut les partitures, acompanyara a les veus, en concret, per veus greus. A través de la informació de l’Arxiu Parroquial, la imatge de la Verge Dolorosa es venera a la nostra església a partir de 1830, la qual cosa suggeriria l’augment de la devoció per la tradició dels Dolores. Coneixem al poble dues composicions diferents realitzades pels mestres Sr. Francisco Senante *Laudes i Sr. Juan María Goñi López (1822-1884). La composició del mestre Senante és probablement més antiga, però la que s’interpreta en l’actualitat és la del mestre Goñi, compositor basc, natural de Salvatierra (Àlaba) que va viure a Sant Joan els anys finals de la seua vida i va ser director de la Banda Musical de Sant Joan des de 1877 fins a la seua mort (va morir precisament en 1884, possiblement poc després d’estrenar el Cant dels Dolores en 1883).

Per tant, els Dolores es van interpretar des de la seua creació fins a la dècada dels setanta, a excepció dels anys de Guerra Civil, durant la Setmana de Passió, prèvia a la Setmana Santa. En els anys 70 van deixar de sonar, però en 1994 la Junta de Confraries va impulsar la seua recuperació recaptant el testimoniatge d’algunes persones com a Sra. Dolores Caturla Antón o Sr. Antonio Climent Ferrándiz, gràcies als quals es va poder recuperar la part vocal. Aquest últim, llavors director de la banda de música, va realitzar la nova instrumentació basada en l’original segons records i antigues partitures. Els Dolores van tornar a sonar el 22 de març de 1997, Dissabte de Passió, a l’Església Parroquial amb la participació de l’Orfeó Sant Joan i la Societat Musical La Paz. En 2002, l’ex director de l’Orfeó Sant Joan, Alberto Alcaraz Pastor va realitzar l’adaptació a quatre veus mixtes i banda, que és com s’interpreten en l’actualitat pel propi Orfeó i una secció de la Societat Musical La Paz.

Sabies que…?

La devoció popular pels Dolores de la Verge s’inicia en tota la cristiandat entorn de l’Edat mitjana. Com a part de la devoció van aparéixer uns cants associats que s’interpretaven durant la Quaresma i la Setmana Santa, al costat de la resta d’actes piadosos i devocionales, com eren els cultes i processons amb les imatges de la Passió. En l’antic Regne de València algunes dades situen aquests cants en el segle XVI. L’obra, originalment, presentava unes característiques molt similars a les d’altres ‘Dolores’ a la Verge, enquadrats en la tradició mariana europea popular, íntimament emparentada amb el Viacrucis, i l’origen del qual es troba en la baixa Edat mitjana. Amb una estructura predominantment *homofónica, amb unes harmonies senzilles, carregades de lirisme i descrites en to menor, els elements de cada estació (dolor) es troben descrits en la Bíblia (Evangelis) seguint els moments més dramàtics de la vida de María. Els Set Dolores de la Mare de Déu estan basats en episodis bíblics dels Evangelis: la profecia a Simeón, la fugida a Egipte, la pèrdua de Jesús en el temple, la trobada amb Jesús camine del Calvari, María al peu de la Creu, la mort de Jesús i la sepultura de Crist.