Aquest extraordinari conjunt de monedes d’època contemporània va ser trobat en el nostre municipi el 13 d’abril de 1963. És el tresor d’aquestes característiques més interessant i important de la província d’Alacant per la riquesa i vistositat de les seues monedes, per l’esplèndid estat de conservació d’algunes d’elles i perquè és una excel·lent mostra de la moneda d’or i, sobretot, de plata que hi havia en circulació a la comarca de L’Alacantí durant el primer quart del segle XIX. Actualment, s’encarrega de la seua custòdia el *MARQ (Museu Arqueològic Provincial d’Alacant).

Està format per 15 monedes d’or i 486 de plata, encunyades pels reis i pretendents al tron compresos entre Felip V (1700-1746) i l’arxiduc Carles (1701-1714) i el rei Ferran VII (1808-1833). Les més antigues es daten l’any 1708 i les més modernes són reals de 4 encunyats en 1823. El fet que aquests últims a penes mostren desgast, indica que van circular poc el que ens permet deduir que el tresor va ser amagat en 1823.

Gràcies a la labor documental realitzada ens ha sigut possible conéixer les circumstàncies que van envoltar aquesta troballa. De vital importància han sigut els expedients custodiats pel MARQ, l’expedient arxivat en l’Arxiu General de l’Administració (AGA, Alcalá de Henares) “Troballa de monedes en finca de Sant Joan (Alacant) en finca de Sr. Vicente Ferrer Escrivá” i les notícies de premsa de l’època. Tot això completat amb entrevistes a les persones presents en el moment del descobriment o amb familiars seus.

Així, sabem que aquest tresor es va trobar a la casa situada en el número 6 del carrer Colón de Sant Joan d’Alacant quan s’estaven fent treballs de reforma per part de la persona que acabava de comprar l’habitatge. En aquell moment, estaven treballant el propietari de la casa, Vicente Ferrer Escrivá, José Sala Pastor i Francisco Gosálbez Sala. Quan es disposaven a derrocar un mur de la casa, es va descobrir que en ell s’havia deixat un espai en el qual s’havia guardat una olla de cuina d’uns 20 cm de diàmetre dins de la qual estaven guardades les monedes.

A les poques hores, Vicente Ferrer Escrivá, complint amb la legislació vigent del moment, que establia que eren propietat de l’Estat les antiguitats trobades casualment, es va desplaçar a l’Ajuntament amb el conjunt de monedes i l’olla, que allí van quedar depositades i custodiades prèvia realització d’un inventari. D’ací, després d’una sèrie d’informes, el 27 de juny del mateix any es va formalitzar l’Acta de depòsit del conjunt en l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant. El 10 d’octubre es va designar a Manuel Jorge Aragoneses, llavors director del Museu Arqueològic de Múrcia, com a taxador procedint-se al recompte, catalogació i valoració del conjunt. Finalment, en 1967 l’Administració va adquirir el tresor amb destinació al Museu Arqueològic d’Alacant, reconeixent a Vicente Ferrer Escrivá com a descobridor i propietari de la finca on es va trobar el conjunt.

L’estudi numismàtic realitzat i les dades obtingudes de les circumstàncies de la troballa han permés extraure conclusions històriques de gran valor. Encara que haja passat més de mig segle, les dades obtingudes ens han permés reconstruir una microhistòria sobre el perfil socioeconòmic de qui va amagar el tresor i que s’emmarca coherentment amb els esdeveniments viscuts a la comarca de L’Alacantí durant l’any 1823. Aquesta data ve marcada per l’entrada d’Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i la fi del Trienni Liberal. Episodi va vindre acompanyat d’una repressió absolutista que van patir els liberals d’Alacant arran de la capitulació de la ciutat davant les tropes absolutistes al novembre de 1823. És del tot lògic, en aquest ambient d’incertesa i inestabilitat, que el propietari original de les monedes volguera amagar-les.

En aquell moment, la població de Sant Joan d’Alacant, el terme de la qual quedava dins de la coneguda com a Horta d’Alacant, basava la seua economia en l’agricultura. Després de l’estudi dels documents, es va concloure que qui va ocultar el tresor va ser Antonio Quereda Chápuli, natural de Sant Joan d’Alacant, propietari de la casa l’any en què es va depositar el conjunt, jornaler i que va morir sense fer testament i sense hereus directes. Aquest tipus d’amagatall delata que degué construir-ho el propietari del tresor i de la casa, ja que estava convenientment preparat i pensat per a guardar, en lloc segur i durant anys, una acumulació de riquesa amb la intenció de recuperar-ho més endavant. Però a la seua mort no va informar a ningú de la seua existència i allí va romandre ocult durant 140 anys fins que els seus descendents van vendre la casa en 1834 ignorant el que l’immoble amagava.

Aquesta troballa, encara mig segle després, roman en la consciència col·lectiva de Sant Joan d’Alacant ja que va ser un gran esdeveniment per al municipi donada la seua naturalesa i circumstàncies. A més, es tracta d’un exemple d’actitud cívica i modèlica de les persones que el van trobar permetent que el tresor arribara íntegrament fins nosaltres preservant-se com un document excepcional de la història de Sant Joan i d’Alacant.