Església Parroquial Sant Joan Baptista
En el segle XVII es van construir el retaule principal d’estil barroc i l’òrgan, que va ser ampliat en el segle XVIII. En el segle XIX es va derrocar la nau principal, donat la seua mal estat, i es va alçar una nova nau juntament amb un absis, però es van conservar les dues capelles del segle XVIII. En aquest període també es va escometre la remodelació de la façana principal amb els seus característics campanars. La nova nau es va recular respecte la seua ubicació original, la qual cosa va permetre crear un atri que allunyara la porta de l’església de la séquia major, ja que la crescuda del canal provocava contínues inundacions en el temple. En 1909, la senyora de Prytz, Sra. Luisa Antoine Larrea, pertanyent a una de les famílies més famoses del poble, va donar el reixat petri i reixat que durant molts anys confinava l’atri d’entrada. La façana de l’església s’ha convertit en un de les icones emblemàtiques de Sant Joan d’Alacant.
Les reixes que queden visibles i que va sufragar la senyora de Prytz, Sra. Luisa Antoine Larrea
En 1936, al començament de la Guerra Civil espanyola, es va produir l’assalt de l’església i van ser destruïts els retaules, les campanes, les imatges i els objectes de culte. Entre les principals pèrdues estava la imatge del Santíssim Crist de la Pau, l’òrgan barroc, el retaule de la Verge del Rosari d’estil xorigueresc i l’arca on segons la tradició, es va guardar la Santa Faç a la seua arribada a Sant Joan en el segle XV.
Acabada la guerra l’església va ser reconstruïda. En l’actualitat es conserven algunes peces d’interés com el retaule del Santíssim Crist del segle XVIII, el cambril amb frescos de Heliodoro Guillén, el retaule de la Santa Faç (s. XVIII), el llenç de la Sagrada Família d’Antonio Villanueva (s. XVIII), i diversos ornaments sagrats entre els quals destaquen una custòdia de plata *sobredorada datada en el segle XVII.
En els anys 80 es van restaurar les façanes i nau central gràcies a l’impuls del rector Sr. Carmelo Dávila. Les capelles es van restaurar a la fi dels noranta, i es va reformar l’atri, eliminant el reixat que va donar la família Prytz Larrea. En una cantonada s’ha deixat com a testimoniatge una xicoteta porció d’aquella a prop.
L’Església Parroquial de Sant Joan Baptista és un dels elements patrimonials més importants de Sant Joan d’Alacant, un lloc íntimament lligat a la memòria col·lectiva dels santjoaners i un referent per als amants del municipi.
