Festes Sant Antoni de Pàdua

Les festes de Sant Antoni de Pàdua se celebren en Santa Faç, entorn de la festa del sant, el 13 de juny de cada any.

La devoció al sant arranca de la tradició franciscana entorn del convent de la Santa Faç. Des de l’arribada de les clarisses en 1518 els sants principals que rebien culte eren els franciscans com a Santa Clara, Sant Diego d’Alcalá o Sant Bonaventura, entre el mateix San Francisco evidentment. Sense que sapiem per què, el sant lisboeta va ser triat com a patró del xicotet poble i encara hui dia podem gaudir de la seua simpàtica festa que és, al costat de la Romeria i Fira de la Santa Faç, la principal celebració de què gaudeixen els veïns d’aquest entranyable enclavament, des d’una data incerta fins als nostres dies, excepte algunes excepcions com la Guerra Civil.

Tots els actes són organitzats per la Comissió de Festes de Sant Antoni de Pàdua amb la col·laboració dels Ajuntaments de Sant Joan i Alacant, en els termes municipals dels quals recordem està dividida Santa Faç.

En l’actualitat se celebra sempre en cap de setmana de dijous a diumenge, utilitzant-se com a data per a fixar la festa el diumenge immediat al 13 de juny. Els actes i celebracions són anunciats amb el tradicional *Llibret repartit entre veïns i col·laboradors.

La celebració comença el dijous amb l’encesa de la il·luminació, cercaviles i tradicionalment també es repartia surra entre els veïns, els quals precedeixen al pregó fester.
El divendres ja comença amb *despertà, si bé els actes forts comencen a la nit amb els diferents espectacles musicals.

El dissabte té lloc el concurs de paelles, una de les cites més importants per als veïns que es reuneixen per a competir amb les seues delícies culinàries. El menjar transcorre als carrers de la localitat entre la bona i sana harmonia. A la vesprada té lloc el concurs de disfresses, reservat especialment als més xicotets, si bé han sigut moltes les vegades en què els majors també han participat. A la nit segueix la festa amb diversos espectacles de música, diversions i varietats, com s’ha denominat tradicionalment. Fa molts anys que a més se celebra un sopar al carrer per als veïns i visitants ajudant a crear un clima festiu molt agradable.

No obstant això, els actes principals es reserven per al diumenge el dia dedicat al patró. Comença el matí amb la *despertà en la qual prenen part la música i la pólvora especialment. Poc després té lloc l’ofrena de flors a Sant Antoni en la qual participen moltes persones i entitats festeres de Sant Joan i els voltants acompanyats per banda de música i *colla de *dolçaina. Una vegada la comitiva aconsegueix el temple on els rams de flors són depositats, comença la missa principal de les festes. Cal dir que en tots aquests actes adquireixen gran protagonisme els usuaris del Centre Sant Rafael, situat al costat de Santa Faç.

Els actes matinals acaben amb la típica mascletà. A la vesprada té lloc la processó de Sant Antoni que molts anys és unida a la del Corpus Christi i en la qual també participen gran nombre de persones. Els actes conclouen amb un tret d’un castell de focs artificials.

Sabies que…?

Sant Antoni de Pàdua és el sant al qual s’acudeix per a uns certs casos impossibles, coses perdudes, empresonats i malalts. No obstant això, una de les seues ocupacions principals és la de buscar nuvis o parelles als solters que li ho demanen.

Antigament la imatge del sant processionava sobre unes andes amb forma de barca, recordant el passatge de la seua vida en la qual va ser arrossegat pel corrent de la mar cap al seu destí en contra de la seua voluntat.

En la façana del monestir una de les quatre fornícules dels intercolumnios estava ocupada pel bust de Sant Antoni de Pàdua, al costat de la d’altres sants franciscans. Aquestes estàtues van ser destruïdes en la Guerra Civil.

Després de la processó en moltes ocasions la banda ha tocat alguna peça musical profana dedicada a les monges clarisses i el veïnat. En una ocasió es va escoltar fins i tot ‘La panerola’.

A causa de les dates en què té lloc la festa, en nombroses ocasions ha coincidit amb període post-electoral, de manera que els actes d’aquestes festes han sigut els primers en els quals han participat moltes autoritats recentment elegides en les eleccions democràtiques.