Una majestuosa porta gran dona la benvinguda a habitants i visitants. A través d’un camí empedrat, envoltat de vegetació espessa, accedim a l’atri en el qual es troba l’edifici principal i una xicoteta ermita del segle XVIII. La façana de la casa és un elenc d’elements típicament huitcentistes, com mostren els seus sofisticats buits esquinçats o la decoració dels seus brancals i llindes. Però sens dubte els seus components més singulars són les cobertes inclinades, rematades en crestería ceràmica, en la qual destaca una torre de fusta llaurada i balcó corregut, amb una coberta a quatre aigües revestida en zinc.

L’habitatge consta de tres altures amb grans finestrals i terrasses des de les quals gaudir dels jardins, de manera que el magnífic paisatge exterior participa de les dependències interiors. Els jardins es conceben com un lloc d’assossec i delit. S’articulen mitjançant un conjunt de parterres delimitats pels camins i enfilades. Pèrgoles de ferro formen una volta contínua d’arbustos, acompanyades d’escultures i fonts. Existeixen nombrosos arbres monumentals entre els quals destaquen diversos exemplars centenaris: una araucaria, un fals pebre, un pi canari, un pi blanc, diversos pins pinyers, una buganvilla d’aproximadament 100 anys i un ficus de més de 130 anys. Tot aquest conjunt conforma un entorn que acaricia el visitant gràcies al contrast dels seus clarobscurs, al so de l’aigua i dels ocells, a les aromes de la primavera i als espais ombrejats on protegir-se del sol durant les estacions de calor.

En la part oest se situen les cases del servei amb les seues singulars façanes acolorides en roig almagra i groc albero. L’ermita està emplaçada a l’est de la finca, estant consagrada a La nostra Senyora del Rosari. A mitjan segle XIX, van contraure matrimoni Sr. Ramón de Campoamor i Campoosorio, governador Civil d’Alacant, i Sra. Guillermina O’*Gorman, dama pertanyent a una acomodada família irlandesa establida a Alacant. L’ermita no va quedar inclosa definitivament en la propietat fins als anys 40 del segle XX, encara hui es conserva la porta que bufona amb l’avinguda Miguel Hernández.

La finca ha sigut testimoni d’importants esdeveniments de la història de Sant Joan, travessant per èpoques d’esplendor i decadència. Hui dia el conjunt es destina a la realització d’esdeveniments i celebracions, anomenada Jardins d’Abril, la qual cosa ofereix la possibilitat a qualsevol ciutadà amb uns certs recursos de gaudir per unes hores dels plaers burgesos d’època huitcentista.