La casa d’Això de Bellón de Fora està al costat del camí de la Princesa. L’edifici té dues parts construïdes en èpoques diferents. La de major antiguitat es podria datar en el segle XVIII i la resta seria del segle XX. Les peces principals es troben al costat d’un pati al nord-oest, i enfront d’una pineda amb exemplars monumentals al sud-est. La pintura original en ocres vermellós i groguenc ha sigut substituïda pel blanc amb motlures i retancats en ocre.

La casa Això de Bellón d’al mig data del segle XIX, és una senzilla construcció color salmó de dos pisos d’altura, coberta de dos vessants i pati posterior. Les obertures de la porta i les finestres acusen forta verticalitat. Té un balconcito en la planta noble amb serralleria de forja. La façana principal està abrigada per una arbrada de fals pebre que projecta ombra sobre el conjunt.

Això de Bellón de Dins és una interessant construcció que conserva totes les característiques de les cases agrícoles de l’Horta alacantina. El conjunt està format per un habitatge central de tres plantes que té adossades dues construccions als costats. La planta baixa està ocupada pel vestíbul on destaca el paviment ceràmic caracteritzat per dos “S”, dibuixades sobre el material encara cru. L’escala té un ampit realitzat en ferro forjat. En la primera planta se situen les estades nobles disposades en la façana principal, orientades a llevant i que donen al jardí. Els dormitoris se situen en els cossos laterals. En la façana principal regeix la simetria, adequant a les diferents plantes els diferents buits revoltats en groc sobre fons blanc. Els buits són molt verticals en el pis principal, manifestant diversitat de solucions en les rematades superiors: d’arc rebaixat en el pis inferior, de llinda en el principal i en els cossos laterals, o de mig punt en la cambra.

Al costat de l’accés a la finca hi ha una xicoteta capella de planta rectangular. També existeix un pou situat en el vestíbul i enfront de la casa trobem el jardí, amb arbustos de diferents espècies i una arbreda composta per una garrofera de 250 anys, una buganvilla de 200 anys, un lledoner de quasi 100 anys i una pineda de Pinus halepensis, un Pinus pinea, dos Celtis australis i carias palmeres datileres. Es dona la circumstància que les tres construccions s’orienten al sud-est enfront d’importants masses de vegetació que conformen el jardí, projectant ombres sobre la façana principal.

A principis d’aquest segle, es va construir el ramal de la via CV-800 que va acabar desvinculant definitivament Això de Bellón de Dins de les seues germanes de Fora i al mig. Si bé la construcció d’aqueixa via ha sigut un important avanç per al poble, en alleujar els problemes del trànsit, també ha suposat una fragmentació definitiva de la finca Això de Bellón, consolidant la lenta però continuada desaparició d’un teixit agrari que no fa tantes dècades donava sentit a aquestes construccions.