Finca Bona Vista o Casa Prytz
Està situada en la partida de Benialí. De l’antiga partida rural i el seu palauet burgés pairal anomenat Bona Vista, només queda alguns records ja que, al llarg del temps, es van produir diverses transformacions, entre les quals destaca la realitzada en els anys vint del segle passat, que va donar lloc a la Casa Prytz. Està situada al carrer Ramón de Campoamor, núm. 25, sent en l’actualitat, propietat de la Diputació d’Alacant. Inicialment es va concebre com un palauet de planta baixa i tres pisos. Part de l’última planta estava oberta i gaudia de terrasses amb pèrgoles.
Hui és un edifici de quatre plantes de manera irregular, conseqüència de les obres produïdes en el primer quart de segle XX, amb detalls ornamentals propis d’aqueixa dècada. L’any 2011 es va rehabilitar per a albergar les noves oficines de l’Institut Alacantí de la Família Pedro Herrero, la qual cosa va suposar el buidatge i reconstrucció completa de l’interior de l’immoble.
La finca Bona Vista apareix referenciada en el Diccionari geogràfic-estadístic històric d’Espanya i les seues possessions d’Ultramar de Pascual Madoz, qui descriu la cinquena d’esbarjo cap a 1845, propietat del comerciant Sr. Vicente Palacios: «Entre Santa Faç i Sant Joan á ribes del camí es troba una bella cinquena d’esbarjo pròpia de Sr. Vicente Palacios d’Alacant, anomenada de Bona Vista, la qual conté bones habitacions amb tota classe de comoditats, un xicotet jardí cap al sud, al qual es baixa des del pis principal i galeria de la casa per una gran i espaiosa escala, en el qual hi ha 3 pèrgoles, un amb taula, un altre amb un gronxador i un altre amb un estany de peixos i diversos galliners per a paons, gallines de Guinea, tórtores i altres ocells; un pati quadrat a l’entrada de la possessió amb bancs i arcades de xiprers que fan molt bon efecte, i després un hort de fruiters amb la seua sénia i bassa, en la qual hi ha també peixos de colors i serveix per a les oques i ànecs. La situació d’aquesta cinquena és la més avantatjosa, perquè domina pel nord fins a les muntanyes i pel sud fins a la mar».
L’III Conde de *Pinohermoso, Sr. Juan Roca de *Togores i Carrasco, en la segona meitat del segle XIX va viure en la Finca Bona Vista. Museu del Prado
Sabem gràcies a Rafael Viravens Pastor que, en 1876, la Finca Bona Vista va ser propietat de l’aristòcrata III Conde de Pinohermoso, Sr. Juan Roca de Togores i Carrasco (1801-1883). El Comte es va casar el 9 d’octubre de 1838 a València amb Sra. Inés Sanz de Vallés i Monserrat, marquesa de Mascarell de Sant Joan, dama de la reina i de l’orde de María Luisa, i vídua de Sr. Joaquín León i Fredes.
La família del Comte era de l’alta noblesa, sent els seus besavis paterns la Princesa Sra. Isabel María Pius de Savoia i el seu espòs Sr. Antonio Valcárcel i Pérez Pastor. Com a anècdota, dir que va ser la seua tia Mª Antonia Roca de Togores i Valcárcel qui va heretar la finca La Princesa, situada també a Sant Joan en la partida de Fabraquer.
Sabies que…?
En 1871, Sr. Juan Roca de Togores i Carrasco havia regalat la finca coneguda com a Vila Ito al seu fillol Sr. Juan Viudes, moment en el qual va poder haver-se segregat de la finca Bona Vista, per a poder materialitzar tal obsequi.
A la mort de l’III Conde de Pinohermoso va comprar la finca l’empresari suec Sr. Hugo Prytz Carter (1840-1904),qui va vindre des de Göteborg (Suècia) i es va establir com a cònsol de Suècia i Noruega a Alacant. A més, posseïa el títol de Cavaller de la Reial orde de Carles III i de la Reial orde de Vasa a Suècia.
Sr. Hugo Prytz s’havia establit a Alacant cap a 1870, on va desenvolupar una intensa activitat econòmica, especialment en el negoci de l’ametla de l’Horta alacantina i posteriorment, va fundar una companyia elèctrica. La primera societat elèctrica alacantina va ser la denominada Societat Col·lectiva Prytz & Camposcreada en 1890. Els socis fundadors van ser Sr. Hugo Prytz Carter i Sr. Guillermo Campos Carrera, que «van aportar a parts iguals un capital inicial de 100.000 pessetes». El 6 de maig d’aqueix mateix any, Trinat Esplá va presentar a l’Ajuntament el plànol de l’edifici que albergaria una central elèctrica, situat en Alfonso el Savi escaira Navas, que passaria a ser propietat de Prytz i Campos. En 1890 hi havia a la ciutat un total de 809 fanals d’enllumenat públic amb gas, repartits en 43 carrers i places que van ser a poc a poc substituïts al llarg dels anys següents per diverses empreses, com La *Electra Alacantina SA, fundada en 1900 pel comerciant Ramón Guillén López, si bé es dedicava principalment a l’explotació de tramvies elèctrics.
Sr. Hugo Prytz Carter
Sra. Luisa Antoine i Zayas de Larrea
La Societat Col·lectiva Prytz & Campos va inaugurar l’enllumenat elèctric a Alacant el 14 d’abril de 1892 i, cinc anys després, va ampliar la seua fàbrica amb una nova màquina de 200 C.V., capaç d’accionar una dinamo de 120 quilowatts i permetent així el subministrament de fins a 6.000 llums de 16 bugies. Posteriorment van adquirir la Central de Llum elèctrica de Benalúa.. Aquest dispendi mostra el nivell socioeconòmic que tenien aquests apoderats.
El 23 de maig de 1904 va morir Hugo Prtyz i, tan sols huit dies després, Guillermo Campos va escriure una carta a l’alcalde anunciant la liquidació de la societat Prytz i Campos. En 1908, la fàbrica estava dirigida per Trinat Esplá, pare d’Oscar Esplá.
Sr. Hugo Pritz es va casar amb una alacantina, Sra. Luisa Antoine i Zayas de Larrea. A partir d’aqueix moment l’habitatge va començar a dir-se Casa Prytz, on van convidar personalitats del món de la política, cultura o ciència com, Sr. Emilio Castelar, president de la Primera República en 1873, Sr. Isaac Peral, inventor del submarí o l’escriptor Sr. Benito Pérez Galdós. Sr. Hugo Prytz i Sra. Luisa Antoine van tindre 7 fills, encara que només quatre van arribar a la vida adulta: Lorenzo, el major era advocat i escriptor i va publicar una novel·la Rara avis el pròleg de la qual correspon a Sra. Emilia Pardo Bazán; Manuel, a qui el Rei Alfons Alfons XIII va dedicar un retrat; Carlos, cònsol de Cuba a Alacant va manar construir un xalet al carrer Foglietti d’Alacant i a la seua defunció aquest va passar al seu germà Manuel qui el va usar com a consolat de Suècia, Noruega i la República de Panamà; i Carmen, cantant. Sr. Hugo Prytz i Sra. Luisa Antoine són, a més, els rebesavis paterns de Sra. Maria Lluïsa Prytz. El Panteó familiar es troba en el Cementeri Municipal d’Alacant i el seu mausoleu data de 1904.
Sr. Hugo Pritz es va casar amb una alacantina, Sra. María Luis Antoine Larrea. A partir d’aqueix moment l’habitatge va començar a dir-se Casa Prytz, on van convidar personalitats del món de la política, cultura o ciència com, Sr. Emilio Castelar, president de la Primera República en 1873, Sr. Isaac Peral, inventor del submarí o el escritor D. Benito Pérez Galdós.
Pel que fa al segle XX, la casa va ser reconstruïda entre els anys 1920 i 1930. L’entrada a la finca es realitza a través d’una portada modernista, projectada, potser, per l’arquitecte holandés Granzaurin. Malgrat les modificacions patides, es mantenen elements ornamentals originals com la simulació del cadirat en els paraments exteriors. Destaquen també diferents motius eclèctics d’arrel acadèmica en cornises, baranes i retancats motlurats, l’escalinata exterior d’accés al pis principal i la porta d’entrada, que forma una exedra amb volums i ornaments modernistes en ferro i pedra.
Al febrer de 1932 el seu propietari era Sr. Manuel Prytz Antoine, qui la va heretar del seu germà Carlos. Uns mesos més tard Sr. Manuel va donar la finca a l’ajuntament d’Alacant, amb la finalitat que servira d’allotjament en les seues visites als caps d’Estat, propòsit que mai es va dur a terme.
Posteriorment, l’immoble va passar a la Diputació Provincial d’Alacant mitjançant permuta. A partir de 1941, es va convertir en Granja Psiquiàtrica per a de dones. Després es va construir l’Hospital Psiquiàtric Provincial, per la qual cosa la finca va perdre el seu ús i es va abandonar. En aqueix període va arribar a albergar un magatzem de pinsos, un colomar i galliner. Aquest edifici es troba actualment inscrit com a Monument d’Interés Local.
Hui dia, si ens acostem a Alacant, podem trobar escultures i monuments que adornen el Parc de Canalejas pertanyents a la Finca Prytz i que en els anys 40 van ser traslladats a la seua ubicació actual, fruit de la donació de la família propietària a l’Ajuntament d’Alacant. Entre aquestes escultures, destaca una parella de gossos que flanqueja l’entrada des de l’Esplanada d’Espanya, una parella de lleons en l’entrada des de l’Avinguda del Dr. Gadea i la font del “Xiquet Flautista”.