Finca Santa Luzia
Esta finca construïda a la fi del segle XIX està situada en l’avinguda d’Alacant, núm. 38, a l’oest del poble de Sant Joan, a uns 500 metres del monestir de la Santa Faç. Esta finca va ser utilitzada originàriament per a l’explotació agrícola i posteriorment es va habilitar com a habitatge, encara que conservant part del terreny a una horta. Des de 1972 fins a 2017, en la finca es trobava el restaurant El Senglar, especialitzat en cuina francesa. Va ser en 2017, quan després de 45 anys d’activitat, el restaurant va tancar les seues portes a causa de la jubilació de la seua propietària.
Actualment s’ha restaurat la finca, així com els seus jardins, convertint-se, en la Finca Santa *Luzia, un *Gastrobar & Esdeveniments, pertanyent al Grup Joan XXIII. La restauració ha donat a la finca un ambient modern, actual, i alhora càlid i acollidor. L’ús de materials nobles, com l’acer i la fusta creen un espai innovador alhora que respectuós amb la tradició. Així mateix, pel que fa a l’edifici principal de la finca, la restauració realitzada ha sigut respectuosa mantenint el seu aspecte originari i els seus materials.
En els seus orígens esta finca es deia “Finca El Senglar” constava de dues altures. La construcció es configurava mitjançant dos cossos, un davanter i un altre darrere amb sengles cobertes de dos vessants diferenciades. La planta superior es reculava en el cos posterior per a conformar una terrassa correguda. A causa del canvi d’ús de l’edificació, es van produir modificacions que van afectar principalment la tabiquería, encara que van mantindre els elements estructurals funcionals bàsics, de manera que era recognoscible la disposició inicial. El sòl encara va conservar la ceràmica original i en ell podíem veure les petjades de l’antiga *tabiquería. Les cobertes de teula plana es recolzaven sobre unes mènsules de fusta.
Orientada al camí d’accés es troba la façana principal, té una composició geomètrica molt original, caracteritzada per la disposició dels buits amb gran varietat de grandàries. Flama especialment l’atenció l’enorme dimensió dels dos finestrals de la planta noble, separats per un *portaluz intermedi. Els paraments són blancs amb un retancat verd en les obertures. Com a elements ornamentals destaquen els taulells disposats en els ampits dels buits en la façana principal, característics de finals del segle XIX.
Al pati davanter *podiamos observar una llimera i una enfilada de tanques que corria en paral·lel a la carretera. Al costat d’este espai encara es conserva un esplèndid lledoner de quasi cent anys. El lledoner encara abriga un dels espais exteriors més impressionants del municipi, una immersa pèrgola espessa de vegetació entapissant. Quan la calor referma, este lloc té un microclima molt agradable, i en èpoques assenyalades com a Santa Faç es convertix en un oasi per als privilegiats que puguen accedir a les seues instal·lacions. Palmeres, *jacarandas, alineacions de xiprers i una infinitat d’arbustives i entapissants complementen els jardins atorgant al conjunt gran singularitat i bellesa.
