Originàriament La Concepció era un habitatge de cultiu. Actualment és un edifici de planta quadrada i tres altures, amb usos ben diferenciats. La planta baixa es destinava a la vida social dels senyors, albergant els salons i la cuina; en la planta primera s’allotjaven els dormitoris i en l’última existia una *cambra, actualment condicionada com a estada domèstica. La casa va patir diferents transformacions durant el segle XIX, període en què aquest tipus d’habitatges solien reformar-se per a compatibilitzar els usos agraris amb els espais representatius propis de la classe noble i la nova burgesia. L’actual saló, conformat per un gran espai, va anar originàriament un vestíbul típic de les cases tradicionals de l’Horta. L’escala es desenvolupa en un espai autònom on destaca un aljub amb brocal.

Com a elements ornamentals cal esmentar els retancats dels buits verticals, compostos per motlures planes d’algeps. A nivell constructiu remarcar els paviments hidràulics del segle XIX, situats en la planta baixa, disposats en mosaic amb formes geomètriques. També les fusteries de la planta superior que probablement daten dels últims anys del segle XVIII. Les cobertes de dos vessants són de teula corba.

En el seu moment s’accedia a la finca per una cancel·la amb machones de pedra ben treballats, en els quals es recolzen les portes de ferro. Actualment, el clos perimetral de la finca ha sigut eliminat, per la qual cosa l’element d’entrada ha quedat exempt.Una recent quina coberta amb bruc envolta aquesta edificació, catalogada com a Bé de Rellevància Local.

Els jardins es configuren mitjançant una sèrie de parterres al voltant de les façanes nord, est i oest, amb pins de gran port, palmeres i un eucaliptus centenari. En el límit aquest de la finca existeix un ficus de més de 100 anys, inclòs en el catàleg municipal d’arbres protegits. Els jardins de la finca Manzaneta també formen part del magnífic parc públic, que disposa d’un ampli pàrquing i gronxadors infantils.