Aquesta construcció consta d’un cos central de planta quasi quadrangular i de tres altures. En les façanes est i oest s’adossen dos cossos d’un sol pis, conformant dues grans terrasses en la planta primera. Està construït en murs de càrrega disposats en sentit aquest-oest, dividint l’interior en tres crugies. En el centre de la casa es troba la caixa d’escales que articula els tres pisos de l’immoble. L’escala està il·luminada per una claraboia central que sobreïx en la coberta.

En les seues quatre façanes, ben compostes i resoltes, domina el principi de simetria. La façana principal recau al jardí. Està orientada a llevant, destacant el cos central amb un eix vertical. Existeixen tres buits de diferents altures en cadascuna de les plantes, i un balcó central en la primera planta. El cos central té una coberta a quatre aigües, de teules planes amb un característic color verd que li atorga d’una forta personalitat a la casa. Els alers són molt pronunciats, reforçats per canecillos de fusta sota peces ceràmiques. Les ales que conformen les terrasses laterals tenen la coberta plana, delintadas per una original balustrada ceràmica.

Davant de la casa es troba la important pineda, articulada per grans parterres matisats amb xiprers. Entre els arbres existeix algun safareig amb aigua i un pedestal amb bust escultòric. El conjunt forma part de la Residència de Pensionistes Ferroviaris, institució que hui dia ja no estableix l’obligatorietat d’haver exercit tal ofici, per la qual cosa el lloc es converteix en una alternativa interessant si volem gaudir de la nostra jubilació en un lloc bucòlic, governat per la pau i l’assossec.