Finca La Princesa
La imatge que presenta hui aquest enclavament solitari dista molt del qual mostrava a mitjan segle XVIII. En aquella època la finca disposava d’amplis jardins envoltats d’una fèrtil horta que aconseguia una extensió de 154 tahúllas, que equivalen a unes 17 hectàrees actuals.
L’habitatge està compost per tres plantes que permetien compaginar les funcions agràries amb les refinades necessitats domèstiques de la noblesa. La planta baixa conserva el sòl realitzat amb lloses de pedra. Al pis principal o planta noble s’accedeix per una imponent escala de cadirat, amb una barana de ferro decorada amb raïms de raïm que acompanyen a una corona.
El segon pis estava destinat a la cambra i magatzem de les collites agrícoles. L’aljub, l’assecador i el celler es troben en un semisoterrani, constituint una dels cellers més grans que es conserven actualment en tot el territori de l’Horta d’Alacant.
En el celler de la finca, la família Varcárcel durant anys es va dedicar al cultiu de la vinya, produint en els seus cellers el millor vi, el Fondillón, que després seria venut a diversos països. Barriques de vi alacantí de la Finca Morote (Orgegia, Alacant)
Així ens descriu Die Maculet, els seus propietaris més il·lustres van ser la Princesa Pius de Savoia i Marquesa de Castel Rodrigo, Sra. Isabel María Pío juntament amb el seu marit Sr. Antonio Valcárcel. Ací van passar llargues temporades des de mitjan segle XVIII fins a la defunció de Sr. Antonio en 1790. Després de la mort del matrimoni aquesta i altres importants propietats van ser heretades pel seu fill Sr. Francisco de Paula Valcárcel, que curiosament no era el primogènit.
Sr. Antonio Valcárcel Pius de Savoia, Príncep Pius, Marqués de Castel Rodrigo i Conde Lumiares, era fill major del matrimoni, però donades les contínues desavinences amb la família no va ser el principal beneficiari del llegat, encara que sí que va conservar els seus títols i l’ús i gaudi de la Princesa. Aquest episodi va ser el precedent d’un llinatge moltes vegades relacionat amb picabaralles familiars, disputes per herències i fins a un assassinat, que han conduït a la Princesa al seu actual estat d’oblit i decadència. Que el destí ens retorne els seus dies fèrtils de vi i roses.
Sabies que…?
Sra. Isabel María Pius de Savoia i Spinola (1719-1799) va ser Comtessa vídua de Fuensalida, Gran d’Espanya i membre d’una de les més influents famílies italianes al servei de la corona espanyola. Sra. Isabel es va casar en segones núpcies amb Sr. Antonio Valcárcel i Pérez Pastor (1718-1790), Cavaller de l’Orde de Santiago i membre d’una família noble de alcaides i regidors perpetus del castell fortalesa d’Hellín (Albacete), en aquells dies pertanyent al Regne de Múrcia. En 1776 la inesperada mort del Príncep Pius, D. Gisberto Pius de Savoia, germà de Sra. Isabel, la va convertir sobtadament en Princesa Pius de Savoia i Marquesa de Castel Rodrigo. El matrimoni entre Sra. Isabel i Sr. Antonio donaria fins a 10 fills dels quals només quatre, van arribar a edat adulta; Antonio, Antonia, Francisco de Paula i Mª Luisa.
Sr. Antonio Pío Valcárcel de Savoia, Conde de Lumiares, a més de la feina de casa com a historiador i arqueòleg, va continuar el negoci del seu pare vinculat a l’activitat productiva i comercial del vi fins a la seua mort, en 1808. Els cellers de Fabraquer van ser molt importants quant a la producció va esde vindre fondillón, ja que en 1791, contenien 54 botes en 3075 cànters de vi. El Comte Lumiares i la seua senyora Sra. Tomasa Pascual de Pobil i Sannazar, filla de Sr. Juan Pascual de Pobil i Rovira es traslladarien a la Princesa, passant-se a dir la finca El Jardí del Príncep Pius. Després de la mort del Comte i dels seus fills homes, mort l’últim en 1812, la seua filla Sra. María Concepción Valcárcel i Pascual de Pobil, Baronessa vídua de Benifaió reclamaria la hisenda i totes les possessions. Aquest fet va provocar un cisma en la família ja que una altra dona lluitaria també per l’herència. Es tractava de la seua cosina Sra. Mª Antonia Roca de Togores i Valcárcel (1790-1870) filla de Sra. María Valcárcel Pius de Savoia i Sr. Juan Roca de Togores i Escorcia, Conde de Pinohermoso, qui va resultar finalment benefactora de tota l’herència ja que era esposa i neboda de Sr. Francisco de Paula Valcárcel i Pius de Savoia, hereu directe de les possessions de la Princesa Pius.
Detall de l’escala de la Finca La Princesa (Sant Joan d’Alacant
Però la fortuna de Sra. Mª Antonia finalment va acabar truncant-se, en 1870 va perdre la vida a la ciutat de Madrid, en ser apunyalada en les seues estances. Tota l’herència passaria a les seues nebodes, Sra. Rosa i Mª Luisa Pascual de Bonança i Roca de Togores que eren les filles de la seua germana Sra. María Roca de Togores i Valcárcel casada amb Sr. Miguel Pasqual de Bonança i Vergara. Després de la defunció de Sra. Rosa, en 1884, testa la seua germana Sra. Mª Luisa que finalment després de la seua mort en 1904, passarà tot el llegat testamentari als seus dotze nebots, incloent-hi la finca La Princesa.
A partir de 1905 la hisenda va ser comprada per Sra. Emilia Moltó, vídua de Visaus. Durant els anys de postguerra, l’habitatge va servir d’allotjament provisional als soldats italians del règim feixista fins a 1944. En l’habitatge encara existeixen els grafitis d’aqueix període.
Un any després La Princesa va ser comprada per Sr. José Ramón Mira, propietari al seu torn de la finca Abril, qui va segregar la propietat en dos terrenys. A causa d’impagaments en la hipoteca, la finca va eixir fins a dues vegades a la venda en pública subhasta. La primera en 1951, per valor d’un milió cinc-centes mil pessetes, i la segona subhasta va ser un any després, per valor d’un milió cent vint-i-cinc mil pessetes. En aquest moment la finca tenia 162 tahúllas de cultiu de garroferes i ametlers i una bassa amb dret a reg de l’aigua provinent del pantà de Tibi.
La finca va ser comprada per Sr. José Luis Comenge Alonso i la seua dona Sra. Eloísa. En 1953 el matrimoni remodela l’habitatge, «instal·lant un transformador d’Alta Tensió que permetia el bombament de reg i subministrament de llum». Posteriorment la propietat va ser venuda a l’urbanitzador Sr. Pascual Moreno Giménez, qui ha mort recentment.
Hui dia La Princesa es troba desocupada. En el que van ser les antigues quadres, trobem els habitatges dels amos. Gràcies al treball d’aquesta família composta per Sr. Paco Pastor Blasco i Sra. Carmen Soler Arbona, juntament amb els seus fills, l’habitatge es conserva i està protegida enfront del vandalisme que caldria esperar en aquests temps en els quals La Princesa es troba abandona i oblidada.
Sr. Paco, casolà de la Finca La Princesa