Finca Morote
La finca Morote, és una magnífica peça de l’arquitectura rural tradicional *ubicable en el trànsit dels segles XVII a XVIII, quan el seu epònim Sr. Pere Morote, va rebre de mans del Comte de Villafranqueza, el domini útil de les seues terres i una tanda d’aigua de la bassa d’origen islàmic de la partida de Orgegia (Alacant) declara Bé de Rellevància Local.
La finca Morote, constitueix en si mateixa un valuós museu de l’antiga Horta d’Alacant. El cultiu que es treballa és d’oliveres centenàries, ametlers, cereals, vinyes de diferents varietats que es van recuperar de la zona i el cultiu hortofructícola.
La finca Morote, a més de les tradicionals dependències de l’habitatge, existeix una variada col·lecció de ferramentes de cultiu i altres estris. Posseeix una moderna almàssera i una altra antiga en ús, amb dos cups per al trepitjat del raïm i un celler amb botes de gran antiguitat, on es continua elaborant vi a partir de les varietats autòctones de raïm. Actualment el conjunt de la finca està declarada Bé de Rellevància Local.
A principis del segle XX en plena crisi de la producció vitícola a conseqüència de la plaga filoxera, la família Morote va solucionar aquesta desgràcia, salvant les vinyes d’aquesta finca gràcies a l’adquisició a Castalla (Alacant) de ceps de vinyes híbrides sobre les quals es van empeltar les varietats autòctones, aconseguint protegir unes 20 varietats. La resta de vinyes de l’Horta alacantina van sucumbir a la plaga, perdent-se la totalitat de la producció de vi fondillón. El curiós va ser que en xicotetes vinyes del fondillón en secà situades en la partida de la Condomina o en finques del Cap, que tal plaga no els va afectar.
Sabies què…?
La finca Morote, oasi de la cultura tradicional en un entorn sotmés a fortes pressions desenvolupistes, és l’expressió viva de la forma de vida tradicional que alimentava el sistema de regadiu de l’Horta alacantina, posant de manifest l’extraordinari valor d’aquest centenari sistema, i dels elements culturals a ell vinculats. Ressaltant també el seu valor mediambiental i natural.
Són conegudes les diferents activitats agrícoles en el transcurs de trobades culturals i etnològiques que desenvolupa els actuals propietaris en col·laboració amb la Universitat d’Alacant; sent la seua base la trilogia mediterrània. La sembra amb arades tirades per cavalleries, la sega a mà, la trilla del cereal, la verema, la «calcigada» o trepitjat del raïm, l’elaboració del vi o la posada en marxa de l’antiga almàssera (1690) per a l’obtenció d’oli tirada per una cavalleria, són activitats que ens retrotraurien a treballs de segles passats.
