Finca Natzaret s’albira des d’un conglomerat de carrers pels quals ningú transita. La xarxa d’avingudes sense estrenar se superposa als traços agrícoles de la partida de Benimagrell, deixant veure les antigues plantacions d’olivars o les restes del Camí Real de la Vila Joiosa, on es troba l’entrada a la bella finca. A ella s’accedeix a través d’una portada de cadirat amb un arc, rematat per un entaulament de llinda, sota un pinacle decorat amb volutes de diferents grandàries. Una porta de forja verd i enfilades florals serveix de suport a les lletres “Nazareth”, juntament amb un cartelito que ens recorda que està prohibit accedir a la propietat.

Malgrat que Natzaret es troba actualment abandonada, durant segles va simbolitzar l’oligarquia alacantina. Sabem que a mitjan segle XIX la seua propietària era de Sra. Agripina García de Ferrándiz, i al començament del segle XX era el seu amo Sr. Juan Rubert Orts, qui va ser regidor de l’Ajuntament alacantí. Com a terratinent, va lluitar a més per l’arribada de les aigües Regs de Llevant a l’Horta. En el seu moment, el rector de Benimagrell va agrair a la família Orts les reparacions realitzades en la veïna ermita de Sant Roque.

Les considerables dimensions de la construcció són una bona mostra de la importància que va tindre la finca. També destaca l’accés noble de l’habitatge que estava en el pis superior, i al qual s’accedia per una bella escala situada en la façana sud, hui desapareguda. La hisenda estava associada a l’explotació agrícola, però els diversos canvis d’usos van tindre com a conseqüència nombroses reformes realitzades en el segle XVIII i en la segona meitat del segle XIX.

Protagonitza l’interior un ampli vestíbul de dues crugies comunicades per un arc de mig punt. L’escala està disposada en aquest espai i el seu desembarcament té continuïtat en una llarga galeria. Com a acabats destaca el paviment format per peces ceràmiques de rajola, disposat en espiga, amb una «doble aqueix» gravada en la cara vista. Els ampits de l’escala es conformen mitjançant barana mixta de fusta i barres de ferro forjat en cuadradillo. La sostrada és de llinda, i en el vestíbul trobem un brocal construït amb una peça de pedra. Existeix un celler en un semisoterrani adossat a la façana sud.

Els alçats estan revocades en morter. En ells es distingeixen les reformes esmentades, apreciant-se els gustos huitcentistes en els retancats dels buits amb motlures d’escaiola, encara que els balcons possiblement són del segle XVIII.

El jardí en molt mal estat se situa enfront de les façanes nord-oest i sud-est, destacant la seua pineda, també molt deteriorada. L’arquitecte Sr. Santiago Varela comptava en els anys huitanta que existia un grup de quatre bancs corbs disposats al voltant d’un enorme ombú. El ombú és un arbre natiu de la Pampa argentina conegut amb el sobre nom de bellasombra. Hui els bancs semblen despullats del seu lloc original, ja que estan com deixats caure al costat del vell arbre. El pati nord-oest compta amb una enorme buganvilla, prop de la casa dels guardes. Aquest casalot de servei encara es troba habitat en l’actualitat. Crida l’atenció la presència de nombrosos àlbers blancs enfront de la façana oest, un arbre de rivera que fa sospitar de la presència pròxima d’aigües subterrànies, ja que aparentment gaudeixen de bona salut.

En algun moment del segle passat, la finca Nazareth es va denominar Vila Dolores. Hui el barri de Nou Nazareth es troba atrapat entre dos mons; un agrícola que fa ja dècades va deixar d’existir; un altre urbà que no acaba d’arribar. Només els fantasmes recorren els seus carrers poblats de mobiliari urbà, senyals de trànsit, fanals, escocells sense arbratge i carreteres d’asfalt cobertes de matolls. En els camps de Benimagrell ja no es cultiven ni vinyes, ni oliveres ni garroferes. Les seues terres esperen l’arribada dels nous veïns.