La finca Palmeretes de planta quadrangular compta amb cos en forma de torre i una terrassa correguda al sud-est. La planta baixa adquireix forta personalitat gràcies al seu porxo, erigit sobre esveltes columnetes de ferro colat que es prolonguen per a conformar els ampits de la terrassa. Les seues cobertes inclinades, amb crestería ceràmica, disposen de grans alers recolzats sobre fines mènsules o canecillos de fusta. Els buits dels obertures i els línies dels forjats és matisen amb motius ceràmics. La fusteria compta amb delicades persianes de llibret, i quan la gelosia de fusta està desplegada, es projecten ombres espectaculars sobre la façana. Tots aquests elements atorguen al conjunt arquitectònic un sofisticat dinamisme visual.

L’habitatge disposa de dues plantes, una golfa d’escassa altura i un semisoterrani. Originàriament l’habitatge no comptava amb banys ni cuina. Els aliments s’elaboraven en una edificació contigua, també molt atractiva però de característiques formals diferents a les de la residència. La posterior instal·lació dels quarts de banys va implicar una reestructuració de l’edificació. Si anteriorment l’escala es vinculava al saló principal, aquesta va haver d’independitzar-se de les estades per a poder acollir els serveis higiènics, una estança indispensable per als estàndards del segle XX.

El conjunt es completa amb el que van ser bells jardins amb escultures, pinacles i arbratge monumental. L’arquitecte Santiago Varela va realitzar en la dècada dels 80 la següent descripció dels seus jardins: “[…] reduït espai voltat amb tanques de canya, de forma quadrangular, solcat per multitud de passejos asimètrics, que desemboquen en racons amb escultures de ciment, entre els passejos es disposen parterres vorejats de tanques de aligustres, i plantats de vivaces, com el rigorós heliotropo, herbes luisas, geranis, bruscos, i un sense fi d’arbustos. Entre el seu arbratge dominen la palmera datilera, les washingtonias, destacant un drague canari de gran grandària, un gegantesc ficus afectat per les sequera i una sequoya, entre altres, a més dels dos pins pinyers que ombregen la portada d’accés, diverses jacarandas, i una pineda de reduïdes dimensions, en un lateral de la casa, a l’altre costat del camí del Tenderel, ajunte l’esmentat conjunt, i enfront del seu accés principal, es troba l’ermita de la finca, envoltada per un autèntic palmerar de reduïdes dimensions, i formant un conjunt bastant pintoresc […]”.

En els últims anys el conjunt ha patit nombrosos saquejos i incendis, juntament amb el robatori i destrossa de les escultures del jardí. La majoria de les portes i de les finestres han sigut forçades, la llibreria desvalisada i alguns llibres han sigut cremats. La barana de la terrassa i escales ha desaparegut. El primer pis també va ser pastura de les flames. La finca, de titularitat privada, es troba a l’espera d’una actuació integral que restaure la casa, l’ermita i els seus jardins.