Fogueres de Sant Joan
La festa dels Fogueres de Sant Joan són les Festes Patronals de Sant Joan d’Alacant, que se celebren anualment entre els dies 20 i 24 de juny en honor a Sant Joan Baptista, patró del municipi.
Aquesta festa té gran antiguitat a Sant Joan, ja que, des de la conquesta cristiana, la primera església situada en la mesquita del període islàmic, va ser dedicada a Sant Joan Baptista i el poble va prendre aquest mateix nom. La importància i devoció a Sant Joan Baptista ve de molt arrere, ja que en l’II Sínode de la Diòcesi d’Orihuela celebrat en 1600 se li va concedir a la festa del 24 de juny el caràcter de precepte, al costat de la de la *Degollación de Sant Joan del 29 d’agost.
La festa originària se celebrava amb un caràcter popular i comptava amb els actes religiosos en honor al sant titular, entre els quals destacava la processó i també altres actes profans típics de les festes populars com a balls, jocs, cercaviles i altres diversions, centrant-se aquests especialment al carrer de la Mar, en la qual Sant Joan era considerat com a patró del carrer, adquirint per tant ací la categoria de ‘Sant de Carrer’, a més de ser venerat per tot el poble.
A més en la nit de Sant Joan, entre el 23 i el 24 de juny, coincident amb el solstici d’estiu, els de l’horta cremaven en nombroses fogueres fusta i andròmines velles simbolitzant el passe a la nova etapa estival, complint amb una tradició ancestral.
L’any 1928, a la ciutat d’Alacant, coincidint amb la festa de Sant Joan i prenent la idea de les fogueres tradicionals, van començar a celebrar-se les actuals fogueres gràcies a l’impuls de diversos entusiastes com a Sr. José María Py. Es tractava d’uns monuments de fusta i cartó formats per ninots, molt similars als de les falles de València. Va ser l’enlairament de la festa oficial de la ciutat d’Alacant, la qual cosa al seu torn va provocar el declivi de les festes de Sant Joan, que es van mantindre tímidament amb els seus senzills actes festers.
No obstant això, en 1967 el costum alacantí de fogueres amb ninots va acabar arribant a Sant Joan. Aqueix any, alguns veïns van formar la Penya Taurina de Colom Linares, entre els quals es trobaven Sr. José García Gálvez, president i ànima de la festa durant molts anys. Amb quantitat sobrant de la penya, van decidir costejar festa per al dia de Sant Joan i muntar una foguera de l’artista Sr. Ramón Marco. Per a portar-la avant van comptar amb l’ajuda dels veïns del carrer Sant Antoni i la plaça Maisonnave. També es va nomenar una Bellea per a les festes, figura representativa d’indiscutible importància en qualsevol comissió fogueril.
En 1969 es va formalitzar ja la foguera com a comissió festera i van començar a desenvolupar-se aquestes festes amb tots els seus actes i característics. Alguns anys després, la foguera va començar a ser construïda per la comissió juntament amb la foguera infantil que es va plantar durant molts anys en el mercat per l’afició dels veïns. Entre els anys 70 i 80, les fogueres del poble de sant Joan van viure els seus anys d’esplendor, generant-se una gran afició per part de molts veïns que plantaven monuments i barraques en nombroses zones. Alguns barris com Navarregui o Canyaret van destacar per ser especialment fogueriles. No obstant això, les festes de fogueres van decaure en favor de les festes del Crist i en l’actualitat existeix tan sols la comissió de la Foguera Plaza Maisonnave, l’originalment creada en 1969, la qual planta en l’actualitat tres fogueres: Plaza Maisonnave, major i infantil, i Plaza de la Constitució.
Actualment els actes previs s’inicien amb la Presentació del Llibret i l’Elecció i Coronació de les Belleas i Dames Majors i Infantils de les festes, les quals visten el vestit adoptat per a aquesta celebració, igual que a la ciutat d’Alacant, indumentària dissenyada per Sr. Tomás Valcárcel Deza després de la Guerra Civil. També es realitzen el Pregó de Fogueres i la Cercavila del Foc, amb assistència de comissions de la ciutat d’Alacant i la Bellea del Foc de la ciutat.
La festa comença el dia 20 de juny amb la plantà de la foguera. Aquest dia és típic consumir coca amb tonyina i bacores, que són dues dels productes típics dels dies de fogueres. La comissió de la Foguera planta també la barraca al costat del seu monument principal i allí es realitzen els menjars, sopars i la festa nocturna i diürna d’aquests dies festers.
Al llarg d’aquests dies se succeeixen les despertàs, les cercaviles, i les visites de la comissió a diferents llocs del municipi, participant també en els actes que tenen lloc a la ciutat d’Alacant com l’Entrada de Bandes i l’Ofrena de Flores a la Verge del Remei, patrona de la ciutat.
El dia 23, vespra de Sant Joan, comencen els actes principals de les festes amb l’Ofrena vespertina de Flores i Fruits al sant, en la qual participen nombroses entitats festeres. El dia 23 a la nit, tradicional nit de Sant Joan, se celebra el sopar de sobaquillo i la foguera d’andròmines velles a la vella usança, seguint la tradició dels de l’horta. Aquesta foguera es va recuperar fa anys per l’Associació Cultural Lloixa i reuneix un gran nombre de persones que s’acosten a gaudir del foc i l’aigua que llancen els bombers per a apagar les flames una vegada aquestes han aconseguit el seu zenit. Després de la crema, contínua la festa a la nit en el racó de la foguera.
El dia 24 comença amb la despertà de pólvora, música i campanes. Al migdia té lloc la Missa Major de Sant Joan i després de, l’esmorzar tradicional d’aquest dia, es dispara la mascletà. A la vesprada, l’acte principal és la processó de Sant Joan que recorre els principals carrers del municipi acompanyada per veïns i devots. La imatge porta, habitualment nuada a una de les seues mans, un ram format per bacores, fent referència a la fruita típica d’aquestes dates i al refrany tradicional valencià: “Per Sant Joan *bacores, verds o madures, però destrals”.
A la nit, després del sopar en el racó, té lloc l’esperada cremà. Els veïns acompanyats de la banda de música recorren els carrers principals procedint-se a cremar els tres monuments fogueriles, no sense abans haver salvat els ninots indultats. Durant la cremà mai falten els focs artificials, la ja habitual banyà per a socórrer la calor de les flames i els sons de l’himne de fogueres del mestre Sr. Luis Torregrosa García.
Sabies que…?
La festa de la Nit de Sant Joan, coincident amb el solstici d’estiu, és una de les més esteses per tot el Mediterrani i part d’Europa. Se celebra especialment en tota la nostra geografia i revist d’un caràcter simbòlic i màgic, en la qual s’uneixen l’aigua i el foc, oficiant-se entorn de tots dos elements nombrosos ritus. En les nostres pròximes platges especialment és habitual trobar diversos grups d’amics i famílies que acudeixen a sopar sobre l’arena i poc després improvisen les seues fogueres entre les quals canten, salten, dansen i beuen.
Sant Joan Baptista, prevalc segon de Crist, és l’únic sant l’onomàstica del qual se celebra el dia del seu naixement, 24 de juny, i no el de la seua mort, 29 d’agost. A Sant Joan d’Alacant també s’ha celebrat en moltes ocasions la data del martiri ja declarada de precepte per al nostre poble a principis del segle XVII. La coneguda festa de Sant Joan el Degollat incloïa vespres, missa solemne i processó claustral amb l’artística imatge del cap de Sant Joan col·locada sobre una safata de plata que realitzava el recorregut sota un xicotet pal·li encarnat portat per xiquets. A més es realitzaven danses populars en honor del sant. La festa va desaparéixer amb la Guerra Civil i ja no es va recuperar fins a l’any 1999 quan es commemorava el bimilenario del naixement de Sant Joan Baptista. Des de llavors, s’ha celebrat en algunes ocasions.
La imatge principal de Sant Joan presideix l’altar major de l’església des de la creació del temple. Una de les quals va desaparéixer en la Guerra Civil i que estava situada en el presbiteri va ser donada per Sr. Juan Maisonnave Cuyatar, el qual estiuejava en la finca Vila Marco mentre que el seu germà, Sr. Eleuterio, vivia en la bella finca Abril. Després de la guerra civil es va realitzar una gran per a l’altar major i una altra processional més xicoteta per a les quals l’escultor va precisar com a model a un xiquet i a un corder.
