Immaculada Concepció
La festa de la Immaculada se celebra el 8 de desembre. Commemora segons el dogma de la religió catòlica la puresa virginal i sense pecat de María des del seu naixement. Aquesta celebració va aparéixer en el segle XII a Europa i es va generalitzar en el XIV, si bé aquesta devoció no seria declarada Dogma de fe fins a 1854 pel papa Pius IX, en l’ambient del Concili Vaticà I.
D’entre totes les festes marianes, la Immaculada aconseguiria especial interés en terres de la Corona d’Aragó des de l’Edat mitjana, estenent-se a la resta d’Espanya. Entre els primers defensors del dogma va estar Ramon Llull que, al costat d’altres filòsofs i religiosos, van anar desenvolupant aquesta idea religiosa i devoció mariana. De tots els regnes, el de València va ser el més significat amb la Immaculada a partir del segle XIV. Temps després, els jesuïtes després de la seua fundació van aparéixer com a promotors de la Immaculada i els reis de la monarquia hispànica van avivar la seua devoció en el segle XVII, la qual cosa va desembocar en 1674 privilegi especial d’Alexandre VII per a Espanya sobre la celebració de la Immaculada. Aquesta continuada dedicació va provocar que durant el regnat de Carles III fora declarada patrona d’Espanya.
En tota la geografia espanyola és molt celebrada la festa d’aquesta verge el dia de la qual encara és festiu en tot l’Estat, i en el qual fins no fa moltes dècades se celebrava el Dia de la Mare. A Sant Joan d’Alacant desconeixem la data en què va començar a celebrar-se però sabem que la imatge de la Immaculada s’ha venerat en diferents altars de l’església amb seguretat almenys des del segle XVII, la qual cosa fa possible que es festejara aquesta verge des d’antic. En el segle XIX quan es va construir l’actual església es va dedicar una de les capelles d’aquesta a la Immaculada tallant-se una imatge de l’escultor Fons i un retaule neogòtic de Vicente Bañuls, que van desaparéixer en la Guerra Civil, sent substituïts tots dos per rèpliques similars en els anys 40. Probablement aquest va ser un dels moments de més auge d’aquesta devoció mariana que aniria en augment en anys successius fins que en 1913 es va crear a Sant Joan la Congregació de les Filles de María, una associació formada per dones de totes les edats que s’encarregaven del culte a la verge i de preparar la festa de la Immaculada, entre els actes religiosos de la qual destacava la processó vespertina, a més de la Novena i les misses.
En l’actualitat, la festa es continua celebrant el dia 8 i els dies previs amb la Novena. El dia 7 se celebra la vespra amb una vigília i el dia de la Immaculada, té lloc al matí, la missa solemne en la qual participa l’Orfeó de Sant Joan i seguidament la processó pels carrers del poble amb la imatge de la Immaculada sobre andes, acompanyada per diverses persones i la Societat Musical la Pau, i tot això, entre els sons típics de la pólvora i les campanes. En les celebracions s’utilitza el color blau típic d’aquest dia que porten els sacerdots i diversos participants en les seues peces.
Coincidint a més que aquest dia és festiu i en moltes ocasions suposa la continuació a manera de pont del dia 6 de desembre, dia de la Constitució, se solen celebrar altres actes populars com a mercats artesanals, mostres de comerç i empreses locals o xicotetes fires amb actuacions culturals, activitats que marquen l’inici de les pròximes dates nadalenques amb el poble ja engalanat per a elles i l’enllumenat extraordinari recentment inaugurat.
Sabies que…?
En la capella de la Immaculada de l’Església Parròquial es pot observar la làpida sepulcral de la família dels Torregrossa que resa: ‘estes són els armes i la sepultura dels Torregrosses, que estaven a l’Església Vella, Primers de la Conquesta’ Aquesta família va obtindre drets d’enterrament en la primitiva església després de la conquesta cristiana del segle XIII, però en construir-se el nou temple del segle XVII, les làpides del temple van ser destruïdes eliminant-se tot rastre d’aquelles. No obstant això, la família Torregrossa va protestar per aquest fet iniciant-se un plet que va guanyar obligant el vicari general de la Diòcesi d’Orihuela a reposar la làpida l’any 1631 que va ser col·locada en la capella de la Immaculada. En el segle XIX de nou la nau central de l’església va ser demolida per a construir-se l’actual, però en aquesta ocasió, la làpida va ser respectada, sent traslladada al nou altar de la Immaculada, en un emplaçament diferent a l’anterior.
En la finca La Concepció de Sant Joan es van establir a la fi del segle XIX els Jesuïtes, principals defensors de la devoció a la Immaculada Concepció de la Verge. En 1889 Sra. Concepción Pascual del Pobil Estellés, va donar aquest habitatge i jardins annexos de la seua propietat a l’Orde Jesuïta en qualitat de residència d’estiu a canvi que els religiosos dugueren a terme missions en l’Horta d’Alacant.
Al costat de la Immaculada es van celebrar altres festes marianes a Sant Joan d’Alacant actualment desaparegudes com l’Asunción de la Verge o la Verge del Rosari. L’Asunción celebrada el 15 d’agost recorda el Dogma de fe catòlica d’assumpció en cos i ànima i coronació de la Verge. Aquesta devoció era molt important des de l’Edat mitjana, i la majoria d’esglésies importants d’Europa estaven consagrades a ella. En l’antic Regne de València va aconseguir gran rellevància mostra de la qual és l’actualment la celebració del Misteri d´Elx, declarat Patrimoni de la Humanitat, que és una representació sacra amb arrels medievals desenvolupada des dels segles XIII o XIV i evolucionada fins als nostres dies. En quasi tots llocs se celebraven processons en aquest dia. A Sant Joan d’Alacant se celebrava la processó matinal amb la imatge jacent de la verge adornada per a aquesta ocasió amb els seus millors vestits i joies i envoltada de alábegas, plantes que són típiques d’aquestes dates. En l’actualitat la imatge de la verge és col·locada en l’altar major on és visitada pels veïns, alguns dels quals continuen rivalitzant per veure quin dels seus alábegas és la més gran i olorosa. Habitualment es pot contemplar en la capella de la verge del Rosari.
Una altra festa mariana important era la de la Verge del Rosari. Se celebrava al maig i octubre i consistia en misses a gran orquestra amb participació de molts músics i processó. La devoció per aquesta verge arranca en el segle XIII arran de l’aparició de la verge al sant Domingo de Guzmán, i serien els dominics fundats per aquest els promotors d’ella. A Sant Joan d’Alacant es va construir una capella a l’església a aquesta verge a càrrec de la família Vallebrera en el segle XVIII, en la qual es va instal·lar un artístic retaule xorigueresc i les seues sepultures familiars. Aquesta festa es va tractar de recuperar a la fi dels anys 90 arran de la restauració de la capella del Rosari, no obstant això l’intent va ser infructuós, quedant la celebració restringida a l’església. Alguns van considerar que aquesta verge era l’antiga patrona de Sant Joan d’Alacant però aquesta afirmació no té cap fonament històric.