Isidro Buades
Li cridaven Feliu de xic que era, perquè el seu nom era Rafael, i sent tan xicotet, perquè Rafeliu, i de Rafeliu al final es va quedar Feliu. Va ser menut fins als tretze i d’ací d’ara en avant va començar a desenvolupar-se i es va convertir en un homenot robust i saludable. Feliu va nàixer en l’Horta i es va criar en ella, i li semblava que estava en el lloc més bonic del món, encara que a vegades, li assaltava el dubte si això seria perquè no havia vist una altra cosa. Dubtava que hi haguera un altre lloc amb un cel més blau i una lluminositat com la de la seua terra.
Els camps amb l’incipient sembrat i aquells ametlers florits de febrer en calma, nevant amb els seus pètals de pura blancor el verd tendre del sòl, eren per a ell la suprema bellesa de la naturalesa palpitant. Feliu pujava a les torres de defensa, fortaleses de 1594 que continuava en peus intacta la seua construcció, a contemplar el meravellós espectacle de l’aurora, i veia amb emoció infinita emergir l’encés disc del sol d’entre les aigües del Mediterrani, transparents aigües en les quals gaudia nadant quasi tots els dies de l’any. La seua terra era fèrtil i en elles es produïen diverses i benvolgudes hortalisses que viatjaven a països llunyans.
La seua terra era meravellosa, però un dia va tindre abandonar-la, va sonar el sinistre clarí de la guerra i pletòric de força i il·lusions, va marxar al combat. Allí es va distingir pel seu lliurament i bravesa pel que va obtindre recompensa en honors i estreles, però com després de molt barallar va perdre l’última batalla, va haver de refugiar-se en un país amic que li va donar recer i després de vint anys de nostàlgica absència, va tornar a les seues lares.
Va arribar a la ciutat un matí plujós i fred de desembre i deixant l’estació del ferrocarril va prendre el tramvia número quatre que li portaria fins a la seua estimada Horta. Res més eixir de la ciutat va comprovar que hi havia molts clars en els camps d’ametlers. Algunes parcel·les incultes i noves edificacions, així com algun augment en el trànsit de vehicles en l’antiga N-332.
Elvira, esposa d’Isidro en la Albufereta (Alacant). AMSJA
Ja en plena Horta grans plantacions de tomaques com mai havia vist abans. Quan va arribar a la seua casa els seus pares ja no eren presents, i els altres familiars li van reconéixer perquè portava una maleta amb adhesius estrangers. Els seus cabells eren totalment blancs i havia perdut l’aspecte d’hortolà d’antany.
L’endemà, ansiós com estava de veure l’Horta, a ella es va encaminar, i prompte va comprovar que aquesta havia iniciat la seua desaparició, perquè encara que existien algunes plantacions importants de tomaques de foranes companyies, la desaparició de quasi la meitat d’ametlers era notòria i els treballs de podes i cultius distaven molt dels temps de la seua joventut. Feliu va observar les noves edificacions i els molts automòbils amb matrícula estrangera que passejaven per allí, com també va observar que el cel continuava sent el blau de sempre i el sol, era l’implacable Lorenzo dels antics dies de sega i de trilla i va comprendre, que la seua estimada Horta havia iniciat el segur camí que li portaria a ser una esplendorosa zona de progrés i turística de fama internacional.
No es va equivocar Feliu, perquè en terres que campejava la regalíssia i niava l’alosa hi ha hui camps de golf, on el camí de l’antic Raiguero a la platja de l’Horta, hi ha una espaiosa via de moderna estructura, o en el almendral de Sarrió la més bella avinguda.
Isidro Buades Ripoll. Cronista Oficial de Sant Joan d’Alacant
Sabies que ...?
Don Isidro Buades Ripoll va ser nomenat Cronista Oficial de la Vila de Sant Joan d’Alacant el 24 de novembre de 1992. Quasi un quart de segle després segueix compromés en la causa i al servei del poble que li va veure nàixer. Sr. Isidro Buades és una de les persones més importants, estimades i imprescindibles per a conéixer el que va ser i, per tant, el que és hui dia el municipi de Sant Joan d’Alacant, la seua Horta i els seus costums. En l’actualitat la Regidoria de Cultura a través de la Biblioteca Municipal ha digitalitzat tota l’obra de Sr. Isidro, a més dels butlletins de la AsociaciónCulturalLloixa.
Sr. Isidro va nàixer el 12 de novembre de 1928 en l’Horta d’Alacant, en la finca i torre Santiago de la *Albufereta en terres del municipi alacantí però pertanyia a la Parròquia de Sant Joan d’Alacant, amb la qual cosa, ha estat convivint entre els municipis veïns. Sr. Isidro va viure de l’agricultura fins que va complir 25 anys per a més tard, dedicar-se al sector del transport. Amb els anys la vinculació amb el municipi santjoaner va ser major, la seua residència, naixement dels seus fills i les labors pròpies d’un agricultor com era assistir al mercat de l’aigua o portar a reparar alguna eina del camp o fins i tot, moldre gra al Molino de la casa de la Maigmona.
Sr. Isidro malgrat deixar l’Horta, sempre la va tindre present, i va saber conjugar la seua vertadera vocació, l’escriptura, amb les tradicions hortolanes, que va plasmar en paper al llarg de la seua vida contant històries que li transmetien les persones majors.
Quan el municipi de Sant Joan d’Alacant va quedar sense cronista, la corporació municipal no va dubtar en què ell fora el continuador d’aquesta labor i Sr. Isidro va acceptar amb molt d’entusiasme el lloc. El passat 9 d’octubre del 2011, any en què se celebrava el vinté aniversari del seu nomenament com a cronista, se’l va homenatjar en la localitat, sent un moment molt emotiu per a ell i la seua família.
Sr. Isidro va ser el seté fill de la família. Els seus pares van ser Sra. Magdalena Ripoll Pérez, bona dona i excel·lent mare i Sr. José Buades Terol, qui va ser alcalde pedani de Orgegia i de la Albufereta durant el regnat d’Alfons XIII fins als primers anys de la dictadura franquista. Durant la Guerra Civil, el seu pare va saber mantindre l’ordre constitucional en la partida alacantina protegint a la seua casa a persones perseguides per la seua ideologia. A causa del respecte que se li tenia, ni ell ni els seus salvaguardats van ser mai molestats, independentment del partit al qual pertangueren.
Així mateix Sr. José Buades va ser vicepresident del Sindicat de Regs de l’Horta del Pantà de Tibi i a més transmissor i coneixedor del Dret Consuetudinari de l’Horta ‘els Costums’ i per això, per la seua serietat i la seua homenia de bé, era requerit per a resoldre problemes de particions d’herències o en l’aplicació dels antics drets i deures en plantacions, regs, passos, obligacions amb els fruits i cura d’arbres en fites i totes les altres formes i maneres de fer bé les coses en l’Horta d’Alacant. Aquest coneixement hortolà l’hereta Sr. Isidro. El 12 de febrer de 1942 a la Torre Santiago, mor el seu pare als 63 anys, qui seria batejat pel veïnatge com el ‘El Pare de l’Horta’. L’11 de maig de 2012 a petició de l’Associació Alacant Viu es va inaugurar el Parc José Buades Terol en el seu record.
Els seus avis materns es deien Sr. Ramón Ripoll Iborra (Ivorra) i Sra. Magdalena Pérez Gosálvez, una prometedora joveneta que va arribar a viure a la casa dels Comtes de Soto Amé en la finca Soto. Els seus avis paterns es deien Sra. Josefa Terol i Lledó i Sr. Manuel Buades Baeza.
Isidro Buades i companyia. 1948, Granja Psiquiàtrica de dones, anterior, Finca Prytz (Sant Joan d’Alacant)
La família de Sr. Isidro vinculada a l’agricultura va tindre vinyes en l’Horta alacantina de raïm monastrell fins que va sucumbir a la filoxera, però va haver-hi xicotetes vinyes en secà que no els va afectar. En la finca de la Albufereta dels seus pares, on el seu avi va ser, primerament arrendador fins que el seu pare la va comprar, produïen fins a 20.000 litres anuals de vi fondillón que eren venuts a França.
En 1958 Isidro contrau matrimoni amb Sra. Elvira García Santonja, dona molt volguda on destacava el seu gran humor. Sr. Isidro és pare de dues filles (Ana María i Mª Elvira) i un fill (José Isidro) que li han proporcionat 5 nets. Sr. Isidro, va morir al febrer de 2019 als seus 90 anys, va exercir de cronista fins als seus últims dies i a ell li devem tota l’herència hortolana que ha perdurat a Sant Joan d’Alacant i que es troba compilada en format digital per a delit de tots. Gràcies Sr. Isidro per la teua generositat i saviesa.