En la vessant nord-est observem la serra Gelada, el Puig Campana, la serra d’Aitana o el Cabezó d’Or. Si girem la mirada cap a la vessant sud veurem la Serra Grossa o la muntanya Benacantil. El castell de Santa Bàrbara, el monestir de la Santa Faç o la finca El del Comte o La Paz són també visibles des d’aquest paratge.

El parc està condicionat com a àrea recreativa. Disposa de berenadors per a fer pícnic i gaudir de les vistes. Donada la seua orografia gran part del mateix no és accessible a persones amb mobilitat reduïda. La vegetació del paratge és arbustiva i compta amb una pineda en el seu extrem sud.

El pujol està coronat per l’ermita del Calvari, una construcció del segle XVIII amb planta de creu grega coberta per una xicoteta cúpula. El conjunt era el final d’un Viacrucis que s’alçava ací, existint diversos casetones amb panells ceràmics que recordaven les escenes del calvari. Des de sempre, el paratge va ser un lloc de visita dels habitants del poble que venien a passar el seu dia de descans, sobretot durant La Pasqua. També era escenari de competicions infantils, on els xiquets jugaven a llançar pedres contra els xiquets de Mutxamel.

A més el lloc compta amb dos antics aljubs, un semienterrado en el vessant de la muntanya realitzada en pedra amb volta semicircular, i un altre situat dins del cementeri municipal també de pedra però arrebossat. El cementeri també és un lloc d’interés, va ser inaugurat en 1883 i el seu interior alberga valuosos panteons del segle XIX pertanyents a les classes altes de Sant Joan i la seua Horta. La visita a la necròpoli està permesa però s’espera dels visitants que respecten la memòria dels difunts, quedant expressament prohibida la realització de fotografies.

Aquest escenari va ser protagonista d’un fet històric quan el 25 d’abril de 1812 les tropes espanyoles i franceses van combatre durant quatre hores. El conflicte va acabar resolent-se amb la retirada de les tropes espanyoles a Alacant.

A escassos metres de l’accés a la muntanya es troba l’ermita de Santa Ana, que data del segle XVI, una construcció singular amb façana en cadirat, situada junt una bassa de reg. L’ermita està molt pròxima la casa i torre Salafranca, també del segle XVI. Aquesta torre està declarat Bé d’Interés Cultural ja que pertany al conjunt de les Torres de l’Horta, que constituïa el sistema defensiu en època baixmedieval i modern, protegint el Camp d’Alacant de les incursions barbaresques.

La muntanya Calvari és un lloc fascinant on gaudir de la calma i l’assossec alhora que permet conéixer una part important de la nostra història, ja que en ell apareixen els elements més característics del nostre paisatge, l’Horta i les seues infraestructures de reg, les torres de defensa i cases pairals juntament amb els edificis religiosos, tot això en un entorn forestal que ofereix unes excepcionals vistes de la província d’Alacant.

Per a conéixer més sobre aquest paisatge i la població de Sant Joan d’Alacant pots continuar pel Camí del Serení-corresponent al carrer Pintor Sorolla- i que enllaça amb l’antic camí de Lloixa.