La nostra història
Sant Joan d’Alacant està Prop de Tot. El nostre municipi té tot allò que un visitant pot desitjar. Estem prop de la platja, prop de la muntanya, prop de la capital, Alacant, i prop de les veïnes poblacions del Campello, Mutxamel, Sant Vicent del Raspeig, Busot i Xixona.
La història del nostre poble està íntimament lligada al Camp d’Alacant. Des de temps inmemorables aquest territori s’ha dedicat a cultivar la terra, però és a partir del segle XVI quan comença a forjar-se el nostre període de major prosperitat. Això va ser possible gràcies a la construcció d’una colossal obra d’enginyeria, el Pantà de Tibi. Es tracta de la presa més antiga d’Europa, estant vinculada a una xarxa de canalitzacions de reg que distribuïa les aigües del Riu Montnegre per tota la comarca de L’Alacantí.
Les séquies eren l’eix vertebrador del paisatge de l’Horta. Aquests recorreguts van determinar la configuració urbana del poble, alguns carrers com a Major o *Maigmona van nàixer seguint la Séquia Major. Fruit d’aquell sistema hídric vinculat a l’Horta també es va desenvolupar un impressionant conjunt patrimonial, compost per torres defensives i ermites, finques i cases des de la Baixa Edat mitjana fins al segle XIX.
Les Torres de l’Horta estaven estratègicament distribuïdes pel Camp d’Alacant. Es comunicaven amb les torres guaita de la costa. Es van construir per a alertar a les poblacions de la vila dels atacs de la pirateria barbaresca, molt freqüents des de mitjan segle XV fins al segle XVII. Per tant, la xarxa de torres servia per a protegir els llauradors i senyors de l’Horta. Les torres que encara es conserven a Sant Joan d’Alacant són les conegudes com Ansaldo, La Cadena, Salafranca i Bonança. A més la veïna Alacant encara compta amb 19 torres i Mutxamel amb 3, encara que van existir moltes més, desaparegudes en l’actualitat a conseqüència dels creixements indiscriminats de les poblacions. Tot el conjunt defensiu de les torres està declarat Bé d’Interés Cultural.
El sistema d’horts, séquies, cases i torres es vertebrava mitjançant una xarxa de camins. Antigament el municipi estava travessat per dues importants travessies, la de Xàtiva i la de Silla, que es bifurcaven en el centre del poble, on actualment es troba la plaça Maisonnave amb el carrer de l’Església. Hui dia cap d’aquelles vies de comunicació passa ja pel poble.
Durant segles es treballava intensament per a garantir l’estat conservació de les infraestructures hídriques de l’Horta, com la séquia Major, les seues brazales, llits descoberts i els ponts que la travessaven. El Mercat de l’Aigua de reg provinent del Pantà de Tibi se celebrava en la Plaça Maisonnave, en el porxo del Bar Pepe.
La seua proximitat a la capital alacantina, va determinar el caràcter residencial de Sant Joan, on moltes famílies acomodades van establir ací la seua segona residència, especialment durant el segle XIX. Nombroses personalitats de l‘alta societat alacantina van viure en les finques i cases situades de Sant Joan, com per exemple Sr. Emilio Castelar, Sr. Benito Pérez Galdós i Sr. Isaac Peral. El poeta Sr. Ramón de Campoamor i Campoosorio va residir amb la seua esposa en la finca O’Gorman, on va escriure alguns dels seus meravellosos poemes. Testimoni d’aquells temps fervorosos són les finques i cases que encara queden en peus, algunes amb un valuós interés arquitectònic: Abril, La Cadena, Bona Vista – Pritz, La Paz, La Princesa o Palmeretes, per citar només algunes. La Princesa Pius i el seu espòs i primogènit, el Comte de Lumiares, van residir en la finca La Princesa, on es va cultivar el vi fondillón.
El segle XX ha sigut testimoni del creixement urbanístic de la població, afavorit per la proximitat a la ciutat i a la platja, que ha impulsat el desenvolupament cultural i social. La creació d’associacions culturals, esportives i festeres han permés la conservació de la nostra identitat. La dràstica reculada de l’activitat agrícola ha donat pas a nous sectors econòmics vinculats als serveis, a l’oci i la cultura. A més Sant Joan d’Alacant es relaciona íntimament amb el benestar i la salut, ja que acull l’Hospital Clínic i el Campus Universitari dedicat a les Ciències de la Salut.
En l’última dècada s’està treballant en la recuperació del patrimoni històric, labor que contínua progressivament en l’actualitat. Espais com la Casa de la Cultura, el Centre Cultural (seu de la biblioteca i arxiu municipal), juntament amb els nostres importants parcs i jardins, l’àrea comercial de l’avinguda Miguel Hernández i del centre tradicional, juntament amb l’impressionant llegat patrimonial atresorat al llarg de la nostra història, constitueixen els principals valors que ens permetran continuar llaurant un pròsper avenir.