L’origen d’aquesta festivitat es desconeix amb seguretat, però es té constància des de l’Edat mitjana per Europa. La celebració té lloc en la Parròquia Sant Joan Baptista durant els dies 11, 12 i 13 de març. Es creu que el seu origen està lligat a l’objectiu de reparar els excessos que es cometien durant els dies de Carnestoltes i, possiblement, per a cristianitzar aquesta festa pagana. El número 40 a més té una clara importància bíblica i religiosa perquè són els anys que els israelites van caminar pel desert, els dies que Crist va estar orant i meditant en el desert, o les hores que va estar en el sepulcre abans de ressuscitar.

La festivitat XL Hores de Sant Gregori és una celebració religiosa molt antiga i d’estima popular que consisteix en l’exposició del Santíssim Sagrament durant tot el dia fins al vespre. No obstant això, a diferència de com succeeix encara en moltes esglésies i poblacions que celebren aquesta festa els dies establits, a Sant Joan i Mutxamel es realitza en dies fixos, sense cap relació amb el Carnestoltes.

A Mutxamel se celebra del 10 al 12 de març i a Sant Joan de l’11 al 13 del mateix mes. Una explicació vindria, tal vegada, per evitar la coincidència d’aquesta celebració amb la de la Verge de Loreto, l’1 de març, festa que era de precepte en totes dues poblacions, fet que hauria motivat el traslladar les XL Hores a uns dies immòbils en el calendari. L’apel·latiu de Sant Gregori sembla procedir del fet que la festa de Sant Gregori Magno se celebrava el 12 de març, abans que es traslladara al 3 de setembre.

En l’actualitat, els tres dies consisteixen en una exposició del Cos de Crist des del matí fins a la nit en la custòdia de plata del segle XVII. Al capvespre, es canta un antic himne d’invocació a la Trinitat conegut com ‘Trisagio’, moltes vegades interpretat per un cor de xiquets. A més, l’últim dia té lloc, com a colofó, una processó claustral i benedicció en la qual participa la Banda de la Societat Musical La Paz de Sant Joan. La importància d’aquesta festa resideix en la seua antiguitat, ritus tradicionals i assistència de públic, la qual cosa la converteix en una de les celebracions religioses més significatives de Sant Joan d’Alacant.