Monestir de la Santa Faç
El monestir de la Santa Faç està situat en el cor de la pedania de Santa Faç, que es troba entre els termes municipals de Sant Joan i Alacant. Encara que el convent pertany administrativament a Alacant, està emmarcat en la jurisdicció de la parròquia de Sant Joan i molt vinculat al nostre poble. El primer monestir es va construir a la fi del segle XV, però la configuració actual data del segle XVIII, gràcies a l’obra dels arquitectes D. Fra Francisco Cabezas i Sr. José Terol d’estil Barroc.
Segons compte la tradició, la relíquia de la Santa Faç va arribar a Sant Joan, procedent de Roma, de la mà de Mossén Pedro Mena. En Camí de Lloixa, mentre tenia lloc una pregària per a pregar les pluges que mitigaren la sequera, la relíquia va començar a plorar. L’autentiqueu de les llàgrimes va ser verificada pel cavaller Sr. Guillem Pascual. Després del succés van arribar les pluges i amb elles el reconeixement del miracle. Més tard el mateix Sr. Guillem Pascual cediria els terrenys on es va emplaçar el santuari en record de l’esdeveniment.
En 1518 la custòdia del temple va ser confiada a la germanes clarisses coletinas de Gandia. Al costat del monestir es van construir dues torres defensives per a protecció de les religioses i habitants del xicotet caseriu. Una d’elles, la torre de Santa Faç, encara es conserva en l’actualitat. En 1590 es va construir l’antic retaule renaixentista, amb les imatges de sants franciscans, la Verónica i Sant Joan Baptista entre altres, així com escenes de miracles de la Santa Faç.
Plaça Santa Faç (Alacant)
En el segle XVII, el Consell de la ciutat d’Alacant va decidir construir un cambril per a albergar la relíquia de la Santa Faç. En aquesta obra van participar els artistes Sr. Pere Joan Valero, Sr. Juan Conchillos i Sr. José Vilanova. La distribució arquitectònica i decorativa segueix la representació cosmològica de la Passió, presentant fets divins i humans utilitzant les figures del cercle, unitat, eternitat i infinitat de Déu, i el triangle, essència trinitària de Déu. Segons Hernández Guardiola és una de les obres més valuoses del barroc hispà.
Santa Faç
El conjunt religiós que veiem en l’actualitat, és una construcció de planta de creu llatina coronada per cúpula de teula vidriada blava, solució típica del barroc valencià. Destaca la façana de l’església, l’única de tres cossos de la diòcesi d’Orihuela-Alacant en la qual apareix en el timpà, una representació del miracle de les Tres Façs de la Santa Faç, mentre que en el segon cos, apareix l’escut de la ciutat, rematant el conjunt una fornícula amb la imatge de Sant Francesc d’Assís.
Durant la Guerra Civil, el monestir va ser assaltat i destruït gran part dels seus objectes i imatges. La Santa Faç i el cambril es van salvar gràcies a la intervenció d’alguns veïns com a Sr. Antonio Santamaría i Sr. Vicente Rocamora. Durant tota la guerra, la relíquia va estar guardada en la Diputació Provincial, tornant a donar-li culte després de tres anys en la Finca Vila Marco, on es va emportar de manera secreta per a celebrar un acte religiós i venerar-se durant unes hores. Actualment, el monestir es troba en un excel·lent estat de conservació i està en camí la seua declaració com a Bé d’Interés Cultural.
Sabies que…?
L’autenticitat de la relíquia i els seus fets miraculosos ha sigut molt debatuda i estudiada des del segle XV. En 1525 la Santa Seu va aprovar els miracles de la Santa Faç i el Res Propi, concedint-li culte. No obstant això a partir del segle XVII i durant el XVIII amb l’auge de la Il·lustració es va produir la coneguda Disputa il·lustrada de la Santa Faç. Entre els qui van debatre sobre la Santa Faç es trobaven Sr. Gregorio Mayans o el Degà Martí.
La Santa Faç ha sigut una relíquia pelegrina a la ciutat d’Alacant i l’Horta al llarg dels segles amb motiu d’epidèmies, guerres o celebracions. Els trasllats a Sant Joan han sigut constatats en diverses ocasions. Entre els més recents es troben els de l’IV centenari en 1889, un en 1913 per la sequera o el realitzat en 1989 amb motiu del V Centenari, efemèride en la qual també va ser portada a Benimagrell i Mutxamel. L’última vegada que La Santa Faç va visitar l’església de Sant Joan Baptista va ser en 2014, amb motiu del 525 aniversari del miracle de la Llàgrima.
La romeria de la Santa Faç se celebra anualment des del segle XVI, entre la ciutat d’Alacant i el caseriu. Inicialment, aquest acte tenia lloc el 17 de març però en el segle XVIII es va traslladar definitivament al segon dijous de Pasqua, dia en què es continua celebrant. En l’última dècada, l’esdeveniment s’està convertint en una data clau per a adolescents i universitaris, els qui aprofiten la peregrinació per a celebrar l’última gran festa del calendari, abans de la clausura que precedeix als exàmens finals.