OLIGARQUIA ALACANTINA
Al llarg dels segles XVIII i XIX es va produir un enorme desenvolupament del comerç a Alacant, gràcies al qual va emergir en la capital una burgesia la influència de la qual es va estendre a les localitats pròximes. Aquesta burgesia adinerada va començar a gaudir de l’oci que es visibilitzava en els cafés, els teatres, les corregudes de bous, els banys públics i en les celebracions tant religioses com profanes, on van destacar els carnestoltes, els certàmens literaris i els jocs florals, principalment. Amb això es pretenia mostrar l’estrat social al qual es pertanyia, tractant-se amb les classes acabalades de la capital, i buscant un reconeixement social similar al de la noblesa tradicional.
Plaza de Bous d’Alacant. Finals del S. XIX
És a partir d’aquest moment quan aquestes classes acomodades van començar a comprar les millors finques de l’Horta alacantina, com a signes de distinció social i de riquesa. Es van adquirir viles en les partides d’Orgegia, La Condomina, Tángel, Santa Faç i en els municipis del Campello, Mutxamel i Sant Joan d’Alacant. Aquestes finques no van ser llocs on només passar períodes curts de temps, sinó que es van arribar a ocupar des dels mesos d’abril-maig fins a setembre-octubre, i a vegades fins a principis de desembre. Aquesta activitat va ser coneguda entre la burgesia local com l’estiueig.
Balneari Diana. Finals del s. XIX, platja del Postiguet (Alacant)
Real Club de Ragatas d’Alacant. Finals s. XIX, port d’Alacant
Moltes d’aquestes residències privades es van posar de moda com a centres de reunió social i en elles es prenia el café, s’organitzaven tertúlies, recepcions i festes així com algun espectacle musical i teatral. Els esdeveniments es realitzaven en els salons o en els espais oberts com els jardins de les viles. Algunes finques posseïen els seus propis teatres com és el cas del Comte o La Paz de Sant Joan.
Gravat Finca El del Comte o La Paz en els jardins del qual existia un teatre (Sant Joan d’Alacant)
Tot això va atraure les visites de personalitats importants de la societat del moment. Destaquen Sr. Emilio Castelar, Sr. Benito Pérez Galdós i Sr. Isaac Peral. Així mateix el poeta i governador civil d’Alacant D. Ramón de Campoamor i Camp Osorio, va residir amb la seua esposa Guillermina en la finca O’Gorman, hui desapareguda, on va escriure alguns dels seus poemes més famosos.
A mediados del siglo XIX, la presencia de nobles com el Conde de Casa-Rojas, el Baró de Finestrat, el Marqués d’Algorfa, el Comte de Santa Clara i el Marqués de Ríoflorido, evidenciava la pròspera activitat econòmica de la capital, al costat de l’impuls comercial que la pròpia Horta proporcionava amb les seues explotacions agrícoles, amb el cas paradigmàtic de la producció vinícola del Fondillón.
Secció façana teatre Cervantes a Sant Joan d’Alacant. Projecte de Juan Vidal, 1925. AMSJA