PATRIMONI MATERIAL

La nostra Història

Sant Joan d’Alacant està Prop de Tot. El nostre municipi té tot allò que un visitant pot desitjar. Estem prop de la platja, prop de la muntanya, prop de la capital, Alacant, i prop de les veïnes poblacions del Campello, Mutxamel, Sant Vicent del Raspeig, Busot i Xixona. Nostra HistoriaA el llarg de la història aquesta població ha aconseguit atresorar un extraordinari llegat patrimonial, material i immaterial. Això ha sigut possible gràcies al treball en comú entre els municipis veïns i a una gestió magistral dels recursos naturals del nostre territori.

La nostra arqueologia

Poblacions prehistòriques, ibers, fenicis, romans, gots, bizantins i musulmans van poblar l’Horta d’Alacant al llarg de més de 6.000 anys. L’absència de notables evidències arqueològiques a Sant Joan d’Alacant, en comparació amb l’aclaparador nombre de jaciments existents en el seu entorn més immediat, no fan una altra cosa, que evidenciar la necessitat de localitzar, estudiar i preservar les restes arqueològiques del municipi. Polítiques de conservació, posada en valor i difusió del ric patrimoni cultural, garantirà la història del municipi ja que, aquest patrimoni arqueològic no sols ens pertany a les generacions presents, sinó que també a les generacions passades i futures.

L'Horta d'Alacant

No fa tant de temps les terres d’Alacant, El Campello, Mutxamel i Sant Joan d’Alacant s’articulaven entorn d’una xarxa de séquies que partien del riu Montnegre. Los caudales de riego se controlaban gracias al pantano de Tibi, la presa más antigua de Europa. Aquella societat, eminentment agrícola, cultivava diferents productes hortofructícoles però també elaborava articles com el vi fondillón, que va aconseguir fama mundial. El seu moment cim va ser a la fi del segle XIX, després de l’epidèmia de filoxera a França. Posteriorment la filoxera també va devastar la nostra producció vinícola, constituint el principi de la fi del Camp d’Alacant.

Torres de l'Horta

Les Torres de l’Horta van ser construïdes en els segles XVI i XVII en la pròspera Horta alacantina. En aquell període els pirates barbarescos saquejaven sovint aquestes terres buscant mercaderies i esclaus. Per a mitigar aquests atacs, es va desenvolupar un sistema defensiu compost de torres guaita situades estratègicament en el litoral. Quan en una torre es detectava la presència de naus hostils, es procedia a alertar a les poblacions pròximes mitjançant senyals de fum. D’aquesta manera els seus habitants podien buscar refugi. Aquest enginyós sistema constituïa una muralla invisible que li ha valgut el reconeixement de Bé d’Interés Cultural.

Pla turístic Sant Joan d’Alacant

Finques i cases

La prosperitat del Camp d’Alacant durant els segles XVI, XVII i XVIII va afavorir la construcció d’importants cases de cultiu típiques de l’Horta. Durant el segle XIX l’elit de la capital alacantina va adquirir les millors finques com a signe de poder i de riquesa. Algunes cases van ser reformades sota els models higienistes huitcentistes, adaptant-se als gustos de l’època, marcats per influències suïsses o franceses. Molts nobles i burgesos usaven Sant Joan d’Alacant com a segona residència, donant origen al que hui diem estiueig. Uns altres en canvi triaven la població com a residència habitual, fugint de la bullícia de la capital.

Pla turístic Sant Joan d’Alacant

Ermites i Iglesias

Sant Joan d’Alacant compta amb nombroses ermites disseminades per l’Horta alacantina. Hui dia els santjoaners continuen celebrant allí les seues tradicions religioses. Se ubican junto a los caminos tradicionales. Les més antigues són l’Ermita de Sant Roque (s. XVI), la de la Verge de Déu del Loreto (s. XVI), l’Ermita de Santa Ana (s. XVI), i del Calvari (s. XVIII). Aquestes ermites es van erigir després del Concili de Trento (1545-1563) que va suposar la ratificació d’unes certes pràctiques populars relacionades amb la devoció als sants i el culte a la Verge.

Pla turístic Sant Joan d’Alacant

Centres històrics

La història de Sant Joan està íntimament unida a la història d’Alacant i a la resta de poblacions de l’antiga Horta alacantina. Es coneix l’existència de nuclis de població dispersos associats a antigues alqueries musulmanes, com Benimagrell i Maigmona o possiblement Santa Faç. Són molts els topònims musulmans que trobem pel municipi, alguns especialment lligats a Sant Joan com Benimagrell, Benialí o Lloixa. En 1315 apareix esmentat per primera vegada el nom de Sant Joan en un document sobre “un procés entre Sarraïns a l’Horta d’Alacant”. Aquest escrit situava a Sant Joan a banda i banda de la séquia Major.