Reis Mags

La tradició dels reis mags es basa en el passatge bíblic de l’adoració a Crist per aquests després del seu naixement en el pesebre de Betlem. Els Reis Mags, després de conéixer els plans de l’Herodes de matar a tots els xiquets amb la intenció d’assegurar-se el tron, evitant al possible Messies, arriben al pesebre seguint una estrela i ofereixen a Jesús, or, encens i mirra, símbols de la condició real, divina i humana del nounat.

Si bé la festa se celebra el 6 de gener, la vespra és quan aconsegueix el màxim apogeu màgic de la celebració en la coneguda com la nit dels Reis Mags. Aquesta nit és habitual en tota Espanya la celebració de la cavalcada de Reis, una desfilada en el qual els protagonistes són Melchor, Gaspar i Baltasar sobre carrosses, cavalls o camells, acompanyats per vistoses ostentacions i per altres personatges bíblics, costumistes o animats amb un clar sabor familiar o infantil, ja que els xiquets són els protagonistes de la festa. Les cavalcades van començar a la fi del segle XIX, especialment a Alcoi on es data en 1866 per primera vegada, competint per aquest honor amb la ciutat de Barcelona.

A Sant Joan, la cavalcada va començar fa bastants anys per iniciativa de la Parròquia, i en l’actualitat, és una de les cites més esperades del calendari. Dies previs a l’arribada dels Reis Mags, el carter real passa per Sant Joan d’Alacant per a recollir les cartes dels xiquets i d’alguns majors amb les seues peticions de regals i desitjos. Però el moment més esperat és el dia 5 a la vesprada, quan per fi ens visiten els Reis que han arribat de formes molt diferents fins i tot en diverses ocasions en helicòpter.

La desfilada parteix des de la plaça de la Constitució i arriba fins a la plaça de l’Ajuntament, on habitualment les seues majestats d’Orient fan l’ofrena al xiquet Jesús, San José i la Mare de Déu en un escenari disposat en la plaça a aquest efecte, o a l’interior de l’Església sent rebuts per les campanes, la música i els focs artificials. També dirigeixen un discurs als xiquets presents que els esperen ansiosos per a poder veure’ls, escoltar-los, conéixer-los i fotografiar-se amb ells. En la desfilada participen nombroses persones de col·lectius festers, culturals i musicals del municipi. Els Reis Mags a més visiten aqueixa nit i l’endemà dels malalts i personal de l’Hospital de Sant Joan, així com d’altres residències de majors, portant l’afecte i esperit nadalenc a aquestes persones.

Després de la cavalcada, els xiquets xicotets tornen a les seues cases emocionats i es fiquen al llit després de menjar el tortell per a en despertar, obrir ansiosament els regals.

Les famílies i grups d’amics es reuneixen per a compartir aqueixa nit el sopar en la qual mai falta com a colofó l’esperat tortell de Reis, moltes vegades acompanyat d’un deliciós xocolate calent. Alguns situen aquesta tradició del tortell en època romana vinculant-la als Saturnals que van ser sincretizados amb el Nadal. Uns altres, els situen en l’Edat mitjana. La veritat és que aquestes postres tan típiques és fonamental en qualsevol celebració del dia de Reis i en el seu interior mai falten les sorpreses com a diverses figures diminutes que acompanyen a la del Rei i la temuda Fava seca; qui troba aquesta última, haurà de pagar el tortell mentre que la persona que trobe al Rei, haurà guanyat la corona daurada de cartolina que decora el centre del tortell. Durant aquests dies us obradors, fleques i pastisseries de Sant Joan d’Alacant malden per elaborar el tortell més deliciós.

Sabies que…?

La vesprada del 5 de gener era molt esperada pels xiquets de Sant Joan que organitzats en colles recollien nombroses quantitats d’atuells vells metàl·lics com a olles i casseroles que unien amb cordes arrossegant aquell conjunt d’andròmines pels carrers mentre feien sonar botzines, tubs de canya i xiulets cantant cançons infantils. En arribar a la plaça Maissonave els majors els obligaven a desfer aquella improvisada desfilada chirriante i els xiquets corrien abandonant els munts de ferralla enmig del carrer conscients de les seues entremaliadures.