Residència de Pensionistes Ferroviaris
El racionalisme és un moviment d’avantguarda que va sorgir en el marc de desolació i destrucció provocat per la I Guerra Mundial. Es va difondre per Europa entre 1925 i 1940. El racionalisme buscava l’estandardització i prefabricació dels elements constructius. Es caracteritzava per la supressió de l’ornament, la utilització de formes geomètriques simples i ortogonals adaptades a la funció dels espais habitables. Tenía un fuerte componente dinámico y plástico. També es restringia la gamma de colors, emprant el roig, groc i blau, juntament amb el negre, gris i blanc, encara que a Espanya era freqüent usar l’ocre i el beix. Prevalien els nous materials de l’època, com el formigó, el vidre i l’acer. Els edificis racionalistes solen presentar la planta baixa lliure, elevada sobre pilotis (pilars), encara que no és el cas d’aquesta residència. La coberta plana, present en aquesta obra, és un altre dels trets característics d’aquesta mena d’arquitectures.
La Residència de Pensionistes Ferroviaris té planta en forma d’H, amb un eix de simetria nord-sud. Les habitacions es despleguen en els tres braços de la construcció. Al tronc central es macla un cos que alberga els serveis comunitaris, on situa la cuina i la biblioteca en el soterrani, la infermeria i el gran menjador en la planta baixa, el gimnàs i la capella a doble altura en la planta primera, mentre que el cor i els serveis terapèutics se situen en la tercera planta. En les ales laterals es troben les habitacions a les quals s’accedeix per un corredor central, que culminen amb unes sales comunes amb forma corba, atorgant gran plasticitat al conjunt. Importants volades configuren les terrasses de les habitacions, accentuant l’horitzontalitat de la composició gràcies a les línies d’ombra, conformant una sèrie de balcons correguts separats amb mampares.
El clima benigne de Sant Joan i la nostra esplèndida localització han propiciat que el municipi es vincule tradicionalment amb la pau i l’assossec. Per aqueix motiu s’han implantat en la població nombroses residències per a les persones majors. Tot l’edifici es projecta atenent els espais exteriors, tant les zones privades amb les seues terrasses com en la resta d’estades que presenten grans finestrals de fusta. A l’est de la propietat encara es conserva un hort de cítrics i en el nord-est es troba el jardí de la Pineda. Palmeres i pins juntament amb altres espècies envolten complex residencial, convertint les seues 188 places disponibles en un lloc ideal per a penjar els hàbits i dedicar-se a la bona vida.