Romeries i Fira de Santa Faç
La Fira de Santa Faç se celebra entorn del dijous posterior a l’octava de Pasqua (dos dijous després de Dijous Sant), dia en què la ciutat i l’Horta d’Alacant celebren la festa de la relíquia i commemoren el miracle de la Llàgrima ocorregut en 1489. Dues romeries tenen lloc en aquesta celebració, una alacantina, el dijous des de la capital, i una altra posterior, el diumenge des de Sant Joan d’Alacant. Durant quatre dies se celebra la Fira tradicional amb llocs d’artesania, alimentació i atraccions als carrers del Llogaret i Sant Joan.
Monges oferint articles religiosos durant la festivitat
Romeria des d'Alacant
En l’actualitat es tracta d’una cita anual obligada que revist de gran tradició i que s’ha anat adaptant amb el pas del temps fins als nostres dies. Els actes principals es viuen el dijous quan se celebra la romeria amb la rèplica de la Santa Faç que parteix a les huit del matí des de la Cocatedral de Sant Nicolás o l’Ajuntament d’Alacant, i després de travessar part del barri antic, recorre la Nacional 332 fins a arribar al Monestir de la Santa Faç. Alguns pelegrins van vestits amb la brusa típica de l’horta i un mocador al coll amb disseny de quadres amb els colors blanc i blau. Un altre element essencial són les vares de canyes amb romer que acompanyen al caminante. La comitiva oficial amb les autoritats civils i eclesiàstiques ix des de la Porta Negra de la Cocatedral de Sant Nicolás i porta una rèplica de la relíquia.
Concorren famílies, grups d’amics, associacions i representants festers, acompanyats per la dolçaina i el tabalet, capgrossos i gegants com Nicolauet i Remeiets, que porten els noms dels patrons de la ciutat.
És curiosa i interessant la predisposició diversa dels assistents. Algunes persones van resant, unes altres cantant, unes altres parlen i altres beuen, especialment els més joves que competeixen en els últims anys per portar el carro més decorat i replet de beguda. A mig camí, prop d’una finca coneguda com Això de Díe es realitza la paraeta o descans dins del terme municipal d’Alacant, en el qual els participants en la romeria consumeixen rollitos d’anís i mistela, obsequi d’una associació coneguda com Pa i Dolços.
Des d’allí prossegueix la pelegrina fins al poblat de Santa Faç. La majoria dels pelegrins entren en el monestir, encara que uns altres s’encaminen cap als camps pròxims, Sant Joan, o la platja. Els carrers de Santa Faç ja estan sempre repletes i plenes de vida gràcies als llocs típics de la fira que tradicionalment són una part fonamental de la celebració.
La comitiva oficial s’introdueix en el monestir fins a arribar al cambril per a procedir a l’extracció de la relíquia. Se segueix per a això un protocol establit per disposició del Rei Carles II, pel qual s’han d’utilitzar quatre claus per a obrir el tabernacle o sagrari on està.
Façana Santa Faç
Interior Santa Faç
La Santa Faç, dues claus custodiades per l’Ajuntament d’Alacant, i altres dos, per l’abadessa del monestir. El secretari municipal llig l’acta que comença sempre amb la fórmula: “en la molt il·lustre i sempre fidel i heroica ciutat d’Alacant (…) es van reunir el Molt Il·lustre Cabildo de la Santa Església Cocatedral de Sant Nicolás i les autoritats municipals…”. L’encarregat d’obrir el tabernacle és un regidor de l’Ajuntament d’Alacant electe com a Síndic de la Santa Faç. Una vegada la relíquia és extreta del seu cambril, i a la calor dels crits i súpliques de misericòrdia, és traslladada a la plaça i col·locada en l’altar on se celebra la missa de la pelegrina, que conclou amb la benedicció al poble amb La Santa Faç.
Acabada la missa es retorna La Santa Faç al seu cambril on comença un incessant pas de pelegrins, devots i curiosos que passen per davant de la relíquia en una interminable fila que es repeteix durant els tres dies següents.
La Fira
La jornada és festiva i molt completa i és habitual menjar aqueix dia als voltants, en els llocs de la Fira a l’ombra de pins i xiprers o acampant en els camps pròxims, entre oliveres i garroferes gaudint d’un típic dia en la qual els reis de la gastronomia són la truita de creïlles, la carn amb tomaca fregida, les sardines, els salaons, l’embotit o les faves, integrants del típic esmorçaret alacantí. Tampoc molts perdonen la paella, especialment de carn i verdures, bé maridada amb vi alacantí. Entre les postres, i convertits en un producte habitual de la Fira, no poden faltar els dàtils, el torró i el massapà sempre acompanyats amb el vi dolç.
Els llocs o paraetes de la fira presenten gran varietat, destacant especialment els d’artesania tradicional com els de terrisseria produïda a Agost, que sempre han estat situats enfront del Monestir. Càntirs, xiulets, campanitas i innombrables objectes de decoració artesanal ocupen aquests llocs regentats per diverses generacions de famílies. També són tradicionals els llocs de torrons i dolços típics en els quals mai falten, gossets de massapà, pa de dàtil o figa, torró de núvia o coques d’ametla. No obstant això, els xiquets com des de sempre continuen decantant-se per les pomes de caramel, el cotó de sucre o la canya dolça. Altres llocs habituals a la cita són els de dàtils, podent trobar-los de tots els colors, procedència, naturalesa i sabors, els d’artesania de fusta, destacant els típics gaiatos de diverses grandàries, o els d’olles, casseroles o paelles. Per descomptat hi ha també gran varietat de llocs d’articles religiosos especialment dedicats a la Santa Faç, que aqueixos dies competeixen amb la xicoteta botiga de les germanes clarisses a l’interior del Monestir. Per a completar el quadre de la Fira no poden faltar mai tómboles amb premis assegurats, xurreries, establiments portàtils de restauració on podem menjar o picar alguna cosa, i la fira d’atraccions amb els seus cotxes de xoc, catifes voladores, cassoles diabòliques, micos gegants i trens fantàstics.
Romeria des de Sant Joan
Tot aquest caràcter festiu es prolonga com hem referit fins al diumenge següent, dia en què acudeixen més persones. Aquest dia des de Sant Joan parteix la romeria que arranca de la plaça de la Constitució i recorre l’antic Camí de Lloixa per on va transcórrer la primera peregrinació de 1489. Molts veïns participen en l’acte, especialment nombrosos peñistas i representants de les festes acompanyats per la dolçaina i el tabalet. No falta la típica paraeta a mig camí amb la seua mistela i rollitos. Després de recórrer tot el camí, la comitiva arriba a Santa Faç i s’immisceix en l’ambient de la fira, que aqueix dia continua repleta de visitants, molts d’aquests procedents de localitats de tota la província.
Romeria des de Sant Joan d’Alacant
Sabies que…?
La celebració de la fira va provocar importants conflictes entre la ciutat d’Alacant i la llavors Universitat de Sant Joan i Benimagrell, pel que concerneix la jurisdicció dels termes de cadascun. En el cas de Santa Faç sempre van existir problemes amb la delimitació territorial i en nombroses ocasions es van produir incidents com en 1772 quan les autoritats d’Alacant van demandar a l’alcalde i agutzil de Sant Joan per entrar portant les seues vares jurisdiccionals en la Fira de la Santa Faç, reclamant la jurisdicció fins a la paret del monestir com havia establit una divisió prèvia. El plet es va saldar a favor de Sant Joan en sancionar-se la demarcació fins a la paret del temple en 1780.
En l’actualitat es manté aquesta mateixa divisió entre els termes de Sant Joan i Alacant, de manera que la pedania de Santa Faç es troba dividida entre tots dos municipis. La majoria dels llocs de la Fira s’assenten dins del terme municipal de Sant Joan d’Alacant.