Setmana Santa a Sant Joan
La Setmana Santa a Sant Joan d’Alacant és una de les celebracions locals més antiga de la que es té constància de la seua existència, allà pel segle XVII. Existeixen documents que demostren la devoció popular en la Processó del Divendres Sant cap a la imatge d’un Crist, probablement el de la Pau, entorn de l’any 1637. En el segle XVIII, està confirmada l’existència de les imatges de Jesús Nazareno i la Santíssima Verge de la Soledat, mentre que el segle XIX apareix ja informació de l’existència de la Verge dels Dolores i el Sant Sepulcre. I és en el segle XIX, concretament en 1883, quan el mestre Sr. Juan Goñi compon Els Set Dolores de la Verge, una composició polifònica única, que el poble de Sant Joan ha conservat fins a l’actualitat.
En 1920 es va incorporar la imatge de Jesús Atado a la Columna. També existia en aquells anys la imatge de Sant Joan de la Palma. En les primeres dècades del segle XX, la Setmana Santa consistia en diversos actes litúrgics i devocionales, entre els quals destacava el Cant dels Dolores que es cantaven tots els dies del Septenari fins al Divendres de Dolores.
En 1936 es van destruir la pràctica totalitat de les imatges a causa de la Guerra Civil (tan sols es va salvar la Verge de la Soledat) i va anar en els anys 40 quan la Parròquia de Sant Joan Baptista va renovar la majoria de les talles desaparegudes, a les quals va unir noves imatges com La nostra Senyora de la Caritat (tallada a la fi del segle XVIII).
En la segona meitat del segle XX va renàixer l’esperit per rellançar la Setmana Santa, van tornar celebrar-se processons, es van recuperar tradicions com el Cant dels Dolores i es van constituir més confraries (Santa Dona Verónica, en 1992, i Jesús Atado a la Columna i La nostra Senyora dels Dolores, en 2007).
La creació en 1981 de Junta de Confraries (actual Junta Major de Confraries i Germanors de Setmana Santa de Sant Joan d’Alacant) va ser el recolzament definitiu per a assentar les bases del que hui dia és la Setmana Santa de Sant Joan d’Alacant. En aquells Anys 80, amb el suport fonamental del rector Sr. Carmelo Dávila, comença a funcionar la Junta de Confraries, amb l’objectiu de coordinar i organitzar els actes de Setmana Santa. Des de llavors, es van reforçar els actes i celebracions, recuperant-se algunes antigues com el cant dels Dolores, que van tornar a sonar en 1997 i ho fan fins a l’actualitat.
Precisament, i en homenatge a Sr. Carmelo, al març de 2015 s’inaugura la Casa de la Setmana Santa ‘Carmelo Dávila’, un edifici municipal on la Junta Major guarda, conserva i protegeix tot el patrimoni religiós que ha atresorat la Setmana Santa de Sant Joan durant segles.
En l’actualitat la Setmana Santa de Sant Joan d’Alacant compta amb nombrosos actes i celebracions, tant de caràcter cultural com religiós. En la part cultural destaca la Presentació del Llibre i Cartell anunciadors (que ha superat les 25 edicions), l’Exposició de Fotografies de la Setmana Santa d’Espanya (que s’acosta a les 30 edicions), el Concurs de Fotografia (que es porta convocant des de fa set anys) i el Pregó de Setmana Santa.
En la part litúrgica, els actes principals comencen el Dissabte de Passió amb el Cant dels Dolores. Al final de l’acte, seguint la tradició, els músics i cantors reben una dotzena d’ous, i els sacerdots, dues dotzenes. L’endemà, Diumenge de Rams, se celebra la processó amb la imatge de Jesús Triunfante i es beneeixen les palmes i rams en la Plaça de la Constitució. El Dimarts Sant té lloc la Processó del Silenci amb les imatges de Jesús Atado a la Columna i la Verge dels Dolores, en un ambient de recolliment.
El Jueves Sant a la vesprada, se celebra la missa de l’Últim Sopar i posteriorment, es realitza el trasllat al Monument en la Capella del Crist, decorat amb palmes, rams d’olivera i un tapís. A la nit té lloc un Viacrucis per la localitat. El Divendres Sant a la vesprada se celebren els Oficis a l’església, i després té lloc la processó del Sant Enterrament, en la qual participen les imatges del Nazareno, la Verónica, la Dolorosa, el Santíssim Crist de la Pau, la Caritat, el Sant Sepulcre, una Creu Guia i la Soledat. Al final de la processó, a la porta de l’església té lloc la benedicció amb la imatge del Santíssim Crist de la Pau, igual que el 14 de setembre.
El Dissabte Sant a la nit té lloc la Vigília Pasqual a l’església amb la renovació del foc i l’aigua, i finalment el Diumenge de Resurrecció se celebra la Processó de la Trobada amb la Verge dels Dolores i el Santíssim Sagrament sota pal·li. En el moment de la Trobada, voltegen amb força les campanes, es llancen coets i centenars d’al·leluies de colors envaeixen el cel. Llavors, es retira el vel negre que tapa la cara de la Verge en senyal de dol, que se substitueix per una rosa blanca com a símbol de la resurrecció. Així es posa el punt i final a la Setmana Santa.
Sabies que…?
A primers de segle XX, el Diumenge de Rams s’obria la Setmana Santa amb les celebracions d’aquest dia. El Jueves Sant, després de la celebració de la missa al matí, s’habilitava el Monument en l’altar major de l’església. Des d’aqueix moment, les campanes deixaven de sonar i eren substituïdes pels sons de la matraca. A la nit es representava el prendiment de Jesús en l’Hort de les Oliveres, preparant per a això espais com el jardí de la finca La Concepció. Després d’això, es tornava a l’església, i davant el monument, es realitzava un sermó. En aquest acte participaven un grup d’homes vestits de soldats romans, com també acompanyaven la processó escortant la imatge del Sant Sepulcre.
L’endemà, Divendres Sant, se celebrava el sermó de les Set Paraules i els Oficis. L’església quedava a les fosques per a recordar la mort de Crist i els sacerdots, colpejaven amb maces molts elements i objectes per a crear baluern, recordant la tempesta i el terratrémol que, segons la tradició, van seguir a la mort de Crist. Al caient de la vesprada, se celebrava la processó-rogativa del Divendres Sant o dels ‘Caraputxos’ amb les imatges abans esmentades, que partia de l’església i arribava fins a l’ermita de Benimagrell, la qual era presidida pel Santíssim Crist de la Pau que, sota pal·li, tancava el festeig acompanyat per centenars de fidels que clamaven misericòrdia.
L’endemà, Dissabte Sant o de Gloria, al matí se celebrava la Resurrecció de Crist. A les deu del matí amb el volteig de campanes, s’anunciava el moment, i per a celebrar-lo, la gent trencava plats i objectes ceràmics, mentre molts homes des del camp, disparaven les seues escopetes a fi de donar per finalitzat el silenci previ per la mort de Crist. A més es beneïa l’aigua i tots acudien amb els seus pitxers i cànters per a recollir-la.
Finalment, el Diumenge de Pasqua, al matí se celebrava la processó de la Trobada amb les imatges de la Immaculada i el Santíssim Sagrament, que es trobaven en la Plaça Maisonnave. Acabada la processó, la jornada seguia com tots els diumenges, amb el mercat habitual.
A l’arribada de la Guerra Civil es va produir la destrucció de totes les imatges que existia a l’església, i amb elles les que participaven en les celebracions de la Setmana Santa. Això va obligar a realitzar noves talles processionals una vegada acabada la contesa. Les primeres a recuperar-se, al març de 1940, van ser les del Santíssim Crist de la Pau, realitzada per l’escultor José María Ponsoda, i Jesús Nazareno, obra d’Enrique Bellido. Poc després van arribar les de la Verge dels Dolores i el Sant Sepulcre. La Verge de la Soledat, una imatge del segle XIX, va ser donada per una família que la guardava en el seu habitatge. Al llarg del segle XX es van produir la resta incorporacions, com la Verge de la Caritat, una xicoteta imatge coneguda com la ‘Xicoteta’, que es guardava en un habitatge privat. En aquests anys es van reorganitzar i van refundar totes les confraries, cadascuna encarregada de cuidar la seua imatge.
Si bé durant les dues dècades següents a la Guerra Civil, les celebracions es van mantindre de manera similar a les anteriors a la guerra. En els anys seixanta es van produir moltes alteracions, especialment en la processó del Divendres Sant. A causa de la pressió de moltes persones que demanaven que la processó seguira l’ordre lògic de fets ocorreguts en la Passió, el Santíssim Crist va deixar d’eixir al final per a fer-ho entre la Verge dels Dolores i la Caritat, perdent el lloc principal de presidència que tenia des dels orígens de la processó. Un altre fet important, va ser la construcció de la N-332, que va derrocar part del barri de Benimagrell, fent impossible que el recorregut penitencial arribara fins allí.
En 1993 es va incorporar a la processó del Divendres Sant la imatge de la Santa Dona Verónica, utilitzant una xicoteta imatge que hi havia a l’església fins que, en 1996, es va beneir la nova talla realitzada per Valentín García Quinto. L’any 2000 es va beneir la imatge de Jesús Triunfante, que participa tots els anys en la processó del Diumenge de Rams. L’última incorporació ha sigut la d’imatge de Jesús Atado a la Columna, l’any 2009.