Si observem el límit entre l’Hospital universitari i la carretera encara són visibles les restes d’aquell camí, poblat per xiprers i buganvillas meravelloses. Avançant cap a la Cadena apareix la seua ermita i al costat d’ella està la torre amb el seu vell rellotge de sol en la façana. Es tracta d’una construcció prismàtica, de base rectangular i plint o regruix de la base, rematada per una motlura. Està construïda en cadirat a base de murs de càrrega travats amb morter de calç i grava. La torre compta amb tres pisos i diverses obertures, ventanucos i dos balcons en el segon pis, a més d’un semisoterrani. El vell caseriu està adossat a dos de les seues quatre cares. La finca té un segon rellotge de sol no visible des del carrer.

Aproximant-nos al final del condomini trobem un arc de cadirat que servia d’entrada a la finca. Es tracta d’una peça molt interessant que va ser desplaçada del seu emplaçament original. Antigament era el punt d’arrancada d’un recorregut que conduïa fins a l’habitatge. L’arcada va estar desmuntada durant diversos anys fins a ser reconstruïda en l’emplaçament actual, al costat de la rotonda d’accés a l’Hospital Universitari de Sant Joan d’Alacant. L’arc va ser durant diverses dècades un punt de proveïment d’aigua per als veïns de la Santa Faç. Això va ser possible gràcies a la instal·lació d’una xicoteta aixeta que va tindre lloc en 1938, any en què es van portar les aigües potables a Sant Joan.

La construcció de la nova avinguda va suposar la desconnexió entre la finca i els camps adjacents, però així i tot es conserven els horts de la boga sud-est. A més la finca posseeix bells jardins amb parterres, xiprers i pins. A l’entrada podem observar un drague centenari i un exemplar d’araucaria també centenari, amb una inclinació del seu tronc tan remarcable com la seua ostensible altura.