La torre construïda en cadirat té planta prismàtica i base atalussada, aconsegueix els 10 metres d’altura gràcies als seus murs que arriben a superar el metre de grossària. L’espai interior consta de planta baixa i dues altures, rematades amb una terrassa en coberta. Les plantes superiors es comuniquen amb una escala de caragol. La solidesa de l’arquitectura exterior contrasta amb la modèstia dels materials constructius emprats a l’interior de la fortalesa, ja que els sostres es configuren mitjançant un entrebigat rematat en revoltón d’algeps descansant sobre els murs. La cara sud la torre comptava amb dos troneres, hui encegades, es tractava d’unes finestres estretes que servien a la defensa del conjunt. La façana noble de l’habitatge compta amb un escut nobiliari.

Apareixen en l’enclavament dues peculiaritats vinculades directament amb l’aigua. D’una banda, la torre compta amb un aljub al qual s’accedeix per una xicoteta porta des de l’exterior. Els cronistes Sr. Isidro Buades i D. J. Ramón Martínez ens conten que resulta enigmàtic que l’accés a l’aljub es faça des de l’exterior. Pensem que si haguérem de buscar refugi a l’interior de la torre perquè estem sent atacats per un grup de pirates, no resultaria molt recomanable eixir a l’exterior per a proveir-nos d’aigua. Això pot indicar-nos que bé el pou es va construir una vegada que la torre va perdre la seua funció defensiva, o bé que va poder existir un accés des de l’habitatge a l’interior del pou. Com l’habitatge ha patit nombroses modificacions al llarg del segle XX, tampoc resulta fàcil datar la seua època de construcció, per la qual cosa de moment deixem aquest interrogant sense resposta.

Una altra de les curiositats de la torre relacionada amb l’aigua té a veure amb el sistema de reg. Si bé l’estatge compta amb una bassa a l’interior de la finca i molt prop del paratge, entre Salafranca i l’ermita de Santa Ana, trobem una altra, existeix una bella fotografia dels anys 40 en la qual podem veure un altre estany de gran grandària que lamentablement no perdura en l’actualitat.

Conéixer i difondre el meravellós llegat cultural que perviu al Camp d’Alacant pot contribuir a evitar la futura pèrdua d’altres vestigis heretats del seu fascinant passat.