Vila Marco
L’edifici d’aquesta finca té dues plantes i està rematat per un cos de dimensions menors que redueixen el seu sentit piramidal. En l’actualitat, aquesta residència es troba molt modificada i apuntalada.
De aquesta finca «destaca la façana sud-oest gràcies a un mirador envidrat que es troba rematat per un frontó triangular que reflecteix la solució de dos aiguavessos de la coberta. La façana que dona al migdia, té un pòrtic que està recentment restaurat i una torre amb finestres apariades amb un prim trencallums».
L’Umbrade és un passadís cobert de vegetació, compost per un immens jazminero (El Campello)
A més, trobem elements propis del modernisme com l’ús d’azulejería, ferro forjat en l’esmentada balustrada i les mènsules sota cornises.
El jardí rehabilitat denominat jardí històric d’estil francés ens acosta al ‘Umbrade’, un passadís cobert per un immens jazminero que ens endinsa al jardí mediterrani i a una gran pineda. En la part posterior de l’habitatge, trobem el jardí musulmà utilitzat com a horta originàriament i que actualment està plantat amb palmeres, tanques i arbres fruiters que protegeixen del sol el cultiu de verdures, hortalisses i plantes aromàtiques, regades pel sistema d’inundació a través de diverses canalitzacions. Ací podem observar un pou recobert per estalactites de les Cuevas de Canelobre. En aquest espai verd destaca la capella d’estil neogòtic i les dues escultures de l’alacantí Sr. Vicente Bañuls: ‘La nit’ que es pot apreciar des de la porta d’accés a la finca i ‘La Marsellesa’ que porta com a lema ‘Le Jour de Glorie est arrive’.
Sobre els seus propietaris, es coneix que la família Marco embene la finca a l’advocat i empresari Sr. Juan Maisonnave i Cuyatar. Posteriorment va passar a les mans de l’advocat alacantí Sr. Juan Poveda García, amb residència al Carrer Llauradors. Era posseïdor de tres mines a Mutxamel, dues de ferro i una d’aigua.
Cap a 1915 és venuda al Sr. Teófilo Renato Bardin Delille, amo de la casa Bardin, cònsol honorari de França, seria ell qui crearia el jardí d’inspiració versallesca que ha perdurat amb diverses modificacions fins als nostres dies.
En 1950 és comprada pel notari Sr. Julián Peñalver a la família Bardin. Posteriorment, cap a 1967 serà adquirida per Sr. Miguel Ranz Iglesias, propietari de l’Hotel Babieca.
Sabies que…?
Sr. Juan Maisonnave i Cuyatar (1843-1923) és, «dels tres germans homes Maisonnave Cutayar, el que amb major èmfasi es va dedicar a fer fructificar les extenses vinyes familiars» que posseïa el seu pare el francés Sr. Jaime Maisonnave, el primer membre de la família que arriba a Alacant en la dècada de 1780. El seu pare i mare, l’alacantina Sra. Leonor Cuyatar, eren posseïdors de grans propietats vitivinícoles i hortícoles repartides per l’Horta alacantina, fins i tot tenint residència a París.
Sr. Juan Maisonnave «va casar, en primeres núpcies, amb Sra. Rafaela O’Gorman i, després d’enviduar, amb la neboda d’aquella, Sra. Ángela O’Connor White. No va tindre fills de cap de les seues dues esposes».
Sr. Juan Maisonnave residia a Madrid i quan venia a Alacant repartia la seua estada entre la carrer de Llauradors, hui Arxiu Municipal d’Alacant, i la finca O’Gorman de Fabraquer, finca del seu sogre Sr. Guillermo O’Gorman, on estava el celler en què elaborava els vins de les seues vinyes de les diferents finques que posseïa en l’Horta. En 1936 la seua esposa Sra. Ángela, vídua i en ple començament de la contesa, deixa Alacant i marxa a viure a les propietats que tenia a Benicarló, Castelló.
Sr. Juan Maisonnave va fundar la Cambra Agrícola d’Alacant. Va ser president de la Societat Espanya Vitícola i Enològica, president honorari de la Societat Espanya Vitícola i Enològica, president honorari de la Societat de Toneleros d’Alacant i representant de la província alacantina en el Congrés Filoxérico de 1878 a Madrid.
Carrer Llauradors (Alacant)
