Existeixen diverses entrades a la finca però la principal es troba al carrer Benimagrell. Està formada per una cancel·la de ferro flanquejada per dos machones donant accés al jardí. L’habitatge originàriament era color roig almagra. La planta té forma quadrangular amb un sortint situat al sud-oest que es transforma en una torreta de baixa altura. Originàriament existia un porxo recolzat sobre columnetes de ferro colat. Un arc d’entrada conduïa a un camí pel qual s’accedia a una capella beneïda en 1861. Era un edifici exempt de planta quadrada, però a conseqüència d’una ampliació posterior, va acabar amb la seua actual configuració rectangular.

Destaca les cobertes estil afrancesat amb fort pendent i grans ràfecs en la façana sud, resolta amb mènsules o canecillos de fusta per a absorbir els vols i la crestería sobre els careners ceràmics. En aqueixa mateixa façana existeix una llanterna central circular que atorga gran singularitat a l’habitatge. Els elements de rematada de la coberta es realitzen amb teula corba, potser és una reutilització de teules anteriors, ja que en el període de la construcció de l’immoble se solia emprar la teula plana.

Originàriament existia azulejería revoltant els buits de façana i marcant les línies de forjat. Actualment les façanes estan conformades al més pur estil huitcentista, destacant les cantonades i forjats pintats en blanc, o els ampits de ferro forjat, a més dels buits revoltats també en blanc. El cos reformat a principis del segle XX presenta un tapajuntes de fusta retallada; un balcó amb ampit de balustrada, també, de fusta torneada i les parets esquerdejades i acabades en un to gris.