Festes de Salafranca
Les festes de Santa Ana se celebren en Salafranca des de l’any 2001 el cap de setmana posterior al 26 de juliol, onomàstica de la santa. Les celebracions populars tenen lloc entorn de l’ermita homònima del segle XVII, que va ser cedida per la família Sellés a l’ajuntament de Sant Joan d’Alacant, procedint-se a la seua restauració en els anys 90. Amb motiu de la seua inauguració i benedicció en 2001, un grup de veïns d’aquesta barriada va decidir celebrar des de llavors una festa anual en honor de Santa Ana, convertint-la així en la festa de Salafranca. Aqueix any per primera vegada es va celebrar una romeria des de l’església amb la nova imatge de Santa Ana que va ser portada sobre unes xicotetes andes fins a l’ermita, acompanyada per molts veïns, música i representacions festeres. Allí es va beneir l’ermita i seguidament després d’una missa, es va servir un refrigeri estival als presents mentre la música i les danses típiques acompanyaven i animaven l’acte.
Des de llavors va quedar instituïda la festa i a poc a poc es van anar afegint alguns actes com el sopar de sobaquillo o “cabasset”.
En l’actualitat, la celebració consisteix en diversos actes com l’esmentat sopar en la nit prèvia a la festa, a la qual assisteixen veïns i festers de Salafranca, Sant Joan i altres llocs i en la qual no falta mai la música nocturna per a amenitzar i divertir als assistents. També hi ha diversos jocs per als xiquets.
Però per descomptat l’acte central és la romeria dominical que des de l’església continua recorrent el camí del cementeri i de Serení per a arribar fins a l’ermita amb la imatge de Santa Ana acompanyada per la música, festers i veïns. Una vegada allí, i després de la missa, se serveix el berenar-sopa estiuenca, tan adequada per a apagar la set de la sufocant calor estival.
Sabies que…?
anta Ana és la mare de la verge María segons els Evangelis. Es desconeix molt sobre la seua vida però va aconseguir gran devoció en el món cristià. Segons la tradició ella i el seu espòs Sant Joaquim, no podien tindre descendència davant la qual cosa va prometre que si el cel li concedia la gràcia de tindre fills, els consagraria a la vida religiosa. Finalment d’ells va nàixer la Mare de Déu, concebuda sense pecat original, segons la tradició cristiana i el dogma de l’Església Catòlica.
Se la representa com una dona a vegades d’avançada edat, portant de la mà a la Mare de Déu representada com una xiqueta. La seua festa, el 26 de juliol, també recorda al seu espòs Sant Joaquim. Alguns comissionats van proposar celebrar també a Sant Joaquim i van adquirir una imatge del sant per a portar-la en la festa.