La construcció de l’Ermita de Santa Ana manca pràcticament de motius ornamentals, la seua façana noble realitzada en cadirat vaig posar un relleu que presumiblement representa als Sants Abdon i Senen.

Actualment no es conserva la coberta primitiva, quedant al descobert les voltes originals que, malgrat no haver sigut construïdes per a estar a l’aire lliure, doten a aquesta construcció de gran singularitat. La resta de façanes es construeixen en maçoneria amb morter de calç. L’única entrada de llum a l’interior es produeix a través de la porta d’accés i de dues xicotetes finestres. A l’interior, un arc de cadirat divideix l’espai en dos trams. L’altar té un escut d’escaiola i un mosaic de Santa Ana.

A l’inici de la guerra civil, l’ermita va ser assaltada i va acabar destinant-se com a magatzem de llenya i pense. L’abandó d’aquesta relíquia durant dècades la va conduir a un lamentable estat de degradació, però en els anys 80 va ser donada a l’ajuntament per la família Segelles García, propietària de l’ermita en aquells dies. En la dècada dels noranta va ser restaurada pel consistori municipal.

Finalment l’any 2001 es va inaugurar novament, i van començar a celebrar-se tots els anys una romeria amb la imatge de Santa Ana, que transita entre l’església de Sant Joan i l’ermita.

Una placa ceràmica en el seu interior commemora el passatge històric que va suposar la donació i rescat de l’ermita. Aquell període fosc d’oblit i abandó podia haver suposat la total desaparició d’aquesta noble construcció.