Ermites i esglésies
Parròquia Sant Joan Baptista
En ple cor de Sant Joan d'Alacant, entre la Plaça de l'Ajuntament i el Parc de Sant Lluís, es troba l'Església Parroquial de Sant Joan Baptista. Aquest enclavament ha sigut testimoni dels esdeveniments més importants de la història de Sant Joan. Ací es va alçar la primera església de la qual es té constància, anterior a l'any 1315. En el segle XVIII es van realitzar nombroses ampliacions com la construcció de les capelles del Rosari i del Crist. La configuració actual del conjunt data del segle XIX. Lloc de visita obligada per als visitants de la Població.
Monestir de la Santa Faç
Si hi ha un moment de l'any en què Alacant i Sant Joan exalten la seua germanor és sens dubte durant la romeria de la Santa Faç, tradició que se celebra des del segle XVI. En els últims temps, la peregrinació està aconseguint dimensions èpiques, i és que no és precisament aigua beneïda el líquid que venen buscant els més de 20.000 mil joves que assisteixen a ella cada any. Potser pocs d'aquests sagals coneixen que l'origen d'aquesta tradició tan popular es remunta al 17 de març de 1489, després de produir-se el miracle de la llàgrima de la Santa Faç.
Ermita de Sant Roque
L'ermita de Sant Roque és un dels edificis religiosos més importants de l'Horta d'Alacant. Ha estat íntimament lligat a la seua història des de temps inmemorables. En ple centre de Benimagrell, probablement es va erigir sobre les restes d'una antiga mesquita. Datat en el segle XVI, és un edifici d'estil tarde-gòtic. L'ermita i la plaça són un marc incomparable per a celebrar les festes de Sant Roque, que durant el mes d'agost fan recuperar a Benimagrell tot la seua esplendor.
Ermita Verge de Loreto
Es tracta d'una de les ermites més antigues i devocionales de l'antiga Horta d'Alacant. Està situada al carrer Ramón de Campoamor, enfront de la finca Bona Vista. Antigament l'enclavament era un camí que comunicava Sant Joan, Benimagrell i Santa Faç. L'ermita del segle XVI es va construir per a commemorar el miracle de la llàgrima de la Verge de Déu de Loreto, patrona de Mutxamel, que va tindre lloc l'1 de març de 1545.
Ermita de Santa Ana
Als peus de la muntanya Calvari ens trobem amb aquesta xicoteta joia del segle XVI. Es pensa que l'ermita de Santa Ana va poder formar part del domini de la casa torre Salafranca. A més dels oficis religiosos la construcció servia de refugi als habitants del paratge si es produïa alguna incursió dels pirates barbarescos, molt freqüents des d'època medieval.
Ermita del Calvari
En el cim de la muntanya Calvari, presidint el paratge de Coix, es troba aquesta xicoteta ermita del segle XVIII. Amb planta de creu grega coronada per una cúpula, l'ermita era el final d'un viacrucis. Aquesta edificació ha sigut testimoni de sagnants conteses bèl·liques, com la Guerra de la Independència i la Guerra Civil espanyola. L'ermita ha travessat cíclicament per períodes d'esplendor i decadència. La seua última restauració data de l'any 2007.
Ermita de Fabraquer
L'ermita de Fabraquer està en la partida homònima, en el camí de Marco, a prop dels Quatre Camins. Els veïns de la partida van alçar aquesta ermita a principis dels anys 90 del passat segle. Es tracta d'una senzilla però coqueta construcció d'una sola nau, planta rectangular i façana amb dos campanarets rematats per tejadillos, amb una punta entre tots dos a manera de frontó triangular rematades per una creu. La porta està coronada per un arc de mig punt sobre el qual s'ha col·locat un tejadillo. El sostre de l'edifici és de fusta.
Ermita de Sancho o Vila Flora
La finca de Sancho va ser edificada en els segles XVII i XVIII sobre un xicotet turó al costat del Camí de Lloixa. A la fi del segle XIX, va ser adquirida aquesta casa per Sra. Flora Joaquina Guardiola Boix i el seu espòs, d'ací el nom. Ells van construir una nova casa d'estil eclèctic i influència francesa, que lamentablement va ser derrocada en els anys 80, després de romandre molt de temps abandonada. Va ser assaltada per exèrcit italià durant la Guerra Civil i profanada la seua ermita, sent destruït tot quant hi havia en el seu interior, excepte un xicotet crucifix de fusta i plata que es va trobar, temps després, enterrat.
Cementeri de Sant Joan
El primitiu cementeri de Sant Joan va estar sempre situat al costat de l'església. En el segle XIX es va traslladar al seu actual emplaçament en la partida de la Coix, als peus de la muntanya Calvari, sense que sapiem la data exacta d'aquest fet, si bé sabem que en 1885 es van realitzar importants obres en el cementeri. L'última reforma va tindre lloc a principis d'aquest segle, incloent en el perímetre un dels antics aljubs que hi havia en la faldes del Calvari. Encara es poden contemplar interessants panteons de finals del segle XIX i principis del XX.