Finques i cases
Finca Pedro José
Aquesta residència típica de l'Horta alacantina es troba enfront del Centre Cultural al costat d'un parc conegut amb el nom l'Hort dels Gegants. Va ser construïda en l'últim terç del segle XIX i és un clar exemple d'edificació burgesa huitcentista. L'habitatge es denomina Pedro José en honor al seu propietari Sr. Pedro, i al seu primogènit, home, Sr. José. En l'actualitat és utilitzada com a jutjats de pau i en ella, es va desencadenar un fet històric relacionat amb el final de la Guerra Civil espanyola.
Finca El Rellotge
Situada en una de les artèries principals de la població, el carrer Cervantes número 19, la finca d'esbarjo i jardí El Rellotge va ser construïda a la fi del segle XIX. L'arquitecte Sr. Juan Vidal Ramos realitzaria l'obra de l'escala enfrontada a la porta d'accés. En l'actualitat aquest edifici municipal està habilitat com a Centre de la Joventut. Els seus jardins són lloc habitual de congregacions ciutadanes, gràcies als nombrosos esdeveniments programats al llarg de l'any.
Finca L'Espinós
Construïda en el segle XVII o XVIII amb àmplies reformes realitzades a la fi del segle XIX, la casa L'Espinós, hui convertida en Hotel Torre Sant Joan es troba en un entorn privilegiat permetent gaudir de la tranquil·litat de la naturalesa en un bell jardí de tarongers, palmeres i pins centenaris, a escassos minuts de la platja i del bulliciós centre de la ciutat. En l'edifici principal es conserven els salons i habitacions amb les ximeneres, les bigues de fusta i el mobiliari de l'època.
Finca San José
Molt pròxima a la finca El del Comte, en la partida Canelles, es troba San José. Va ser construïda en el segle XIX com a finca d'explotació agrícola, encara que finalment es convertiria en una casa residencial. Aquesta finca va tindre dues portades, una en cadascun dels camins que passen al costat d'ella. El més antic, és el del camí de Sant Joan, que queda més pròxim a la casa. L'altre cap a Xixona es va col·locar una segona portada, aquesta de machones de rajola roja amb cancel·la de ferro forjat.
Finca La Torreta o Bella Vista
Situada en la partida de la Passió, al costat de l'avinguda d'Elda, una de les connexions més conegudes entre la platja de Sant Joan i Sant Joan poble. Es tracta d'un edifici construït en el segle XVI o XVII. Originàriament va ser una casa de cultiu típic de l'horta alacantina, però després de diverses reformes va passar a convertir-se en un habitatge de caràcter residencial. La Torreta encara conserva un important hort de cítrics, que juntament amb la resta de parcel·les cultivades en la zona constitueixen un dels últims reductes en actiu del que va ser la pròspera horta alacantina.
Finca La Princesa
Perdut en la partida de Fabraquer Nord, el camí de la Princesa condueix a aquest palauet que data del segle XVI o començaments del XVII. La sobrietat de l'edificació s'ha vinculat a les influències del cèlebre Joan d'Herrera, arquitecte del Reial Monestir de San Lorenzo de El Escorial. En el segle XVIII el conjunt va patir una profunda transformació que va servir per a acomodar als seus nous propietaris, la Princesa Pius de Savoia i Marquesa de Castel Rodrigo i al seu marit Sr. Antonio Valcárcel.
Villa Ramona
Passejant pel carrer Benimagrell ens trobem amb Vila Ramona, hui convertida en un espai d'oci i esdeveniments, però que en antany, era una antiga casa d'explotació agrícola. La vila va ser construïda anterior al segle XIX i va patir importants reformes entre 1918 i 1919 la façana de les quals al jardí, té una composició més eclèctica pròpia dels hotelitos francesos: cobertes inclinades i cavallet perpendicular a la façana. El jardí conserva part de la pineda i palmeres i una àmplia terrassa, similar a les empleades al llarg del segle XIX.
Finca Palmeretes
Sota l'ombra d'antics pins, ficus i jacarandas trobem aquest tresor abandonat. Va ser edificat en el segle XIX al costat del vell camí homònim que condueix cap a la costa. Pese a la deterioració que pateix en l'actualitat, la composició dels seus volums, l'esquerdejat color roig almagra de la seua façana i el refinat estil d'influència francesa, converteixen a aquest habitatge en una de les edificacions més belles de la comarca. La vila disposava de bells jardins i una ermita, en la qual destaca la gran llanterna que corona la cúpula amb teules de zinc.
Finca Abril
En la partida de Fabraquer Nord, al carrer Sant Antoni, trobem la finca Abril. Es tracta d'una casa d'esbarjo anterior al segle XVII, objecte d'importants transformacions a la fi del segle XIX que van convertir el paratge en un lloc sofisticat, capaç de fer-nos gaudir amb els cinc sentits. Els seus jardins abracen a l'edificació convertint el conjunt en un enclavament màgic. L'habitatge ha comptat amb propietaris il·lustres destacant, a la fi del segle XIX, l'alcalde d'Alacant D. Eleuterio *Maisonnave i *Cutayar.
Finca Santa Luzia
Aquesta finca construïda a la fi del segle XIX està situada en l'avinguda d'Alacant, núm. 20, a l'oest del poble de Sant Joan, a uns 500 metres del monestir de la Santa Faç. El Senglar va ser utilitzat originàriament per a l'explotació agrícola i posteriorment es va habilitar com a habitatge, encara que conservant part del terreny a una horta. Des de 1972 fins a 2017, en la finca es trobava el restaurant El Senglar, especialitzat en cuina francesa. Va ser en 2017, quan després de 45 anys d'activitat, el restaurant va tancar les seues portes a causa de la jubilació de la seua propietària.
Finca Això de Bellón
En la partida de Fabraquer Nord, al carrer Sant Antoni, trobem la finca Abril. Es tracta d'una casa d'esbarjo anterior al segle XVII, objecte d'importants transformacions a la fi del segle XIX que van convertir el paratge en un lloc sofisticat, capaç de fer-nos gaudir amb els cinc sentits. Els seus jardins abracen a l'edificació convertint el conjunt en un enclavament màgic. L'habitatge ha comptat amb propietaris il·lustres destacant, a la fi del segle XIX, l'alcalde d'Alacant D. Eleuterio *Maisonnave i *Cutayar.
Finca Sant Eduardo o Lampa
Situada en la partida El Salt, entre l'avinguda Miguel Hernández i el camí de Palmeretes trobem aquesta sòlida edificació construïda en el segle XIX. El conjunt està abrigat per pins, melias i palmeres procedents del seu propi jardí i de la veïna finca Palmeretes. La casa és de planta rectangular i compta amb dues altures i una torrassa. Les estades destinades a la vida pública se situen en la planta baixa, organitzades al voltant d'un vestíbul amb dues crugies, unides per un gran buit de llinda. Les dependències privades se situen en la planta superior.
Finca Vila Antonia
Vila Antonia no és una casa, Vila Antonia és la Casa. Si demanem a un xiquet que ens pinte una caseta, serà molt difícil trobar un altre estatge que s'ajuste tant al seu dibuix, i és que la composició d'aquesta edificació amb coberta de dos vessants, òcul en el *hastial i la simetria dels seus buits, converteixen a aquest habitatge en tot un arquetip. A més la construcció es materialitza mitjançant elements típicament alacantins, façana esquerdejada en color terracota, decoració ceràmica, teula plana i un meravellós jardí. Està situada al carrer Antonio núm. 82, també coneguda com a corriol de Sant Joan.
Finca El de Conde o La Paz
Va haver-hi un temps en què travessar la cancel·la de grans dimensions que dona accés a aquesta noble vila era una cosa que no es podia prendre a la lleugera. La propietat, del segle XVI, va pertànyer a la il·lustre família dels Srs. Comtes de Casa Rojas i Marqués del Bosch. En el segle XIX, quan aristòcrates i classes altes buscaven pau i delit en els camps d'Alacant, el seu propietari era el Sr. Marqués d'Algorfa. Hui en canvi, al costat de la porta per on abans passaven honorables carruatges, trobem un cartell que diu: PERILL, edifici en ruïnes, prohibit l'entrada.
Finca La Pineda
Seguint l'antic corriol de Sant Joan, trobem La Pineda, situada al carrer Sant Antoni, núm. 74. La Pineda és un habitatge residencial de tipus suís. Construïda a la fi del segle XIX, principis del segle XX. S'ha rehabilitat per a albergar part de les instal·lacions de la Residència de Pensionista de Ferroviaris. El seu nom li ve dau per la majestuosa pineda que existeix al seu jardí, arbres que competeixen amb l'altura de la claraboia, situat en el centre de la casa.
Residència Ferroviaris
Al carrer de Sant Antoni núm. 88, també anomenat corriol de Sant Joan, a escassos metres de la Casa de la Cultura trobem la Residència de Pensionistes Ferroviaris, el principal objectiu dels quals és satisfer les necessitats soci-sanitàries dels residents. Actualment ja no és necessari haver pertangut a aquest col·lectiu per a poder allotjar-se ací. Es tracta d'un edifici singular, obra de l'arquitecte Sr. Francisco Alonso i Martos, que va ser construïda l'any 1955. Presenta característiques de l'arquitectura racionalista, encara que aquest moviment va aparéixer a Europa molt abans, en la segona dècada del segle XX.
Casa Mossén Sáez
Està situada en la partida dels Moletes, en una de les poques zones de Fabraquer sud que encara manté cultius en actiu. L'edifici data de finals del segle XVI o principis del XVII. A l'origen va ser una casa de cultiu típic de l'Horta alacantina que després de diverses reformes va passar a convertir-se en un habitatge de caràcter residencial. El conjunt atresora una capella, situada al costat del Camí Reial de la Vila Joiosa, també dit Corriol de Benimagrell. Conserva el celler i una important extensió de cítrics amb una gran bassa de reg.
Finca La Provisió
Va haver-hi un temps en què aquest paisatge es dibuixava amb camps de vinyes i oliveres, les línies d'aigua buscaven els pendents del terreny procurant reg i drenatge, els arbres alts tallaven els vents desfavorables seguint les bogues de la propietat, els camins articulaven el territori i les torres eren els guardians de pedra del vell món. Hui en canvi l'urbanisme modern esborra amb els seus carrers d'asfalt els traços d'aquell vergel, encara que a vegades el tiralínies no troba la manera d'assimilar determinats retalls de territori, preservant fragments d'antics tresors, com així ha ocorregut amb finca La Provisió o Candal.
Finca Perefort
Situada en la partida del Campet, en l'antic Camí de l'Alqueria del Canonge que es dirigia cap a la mar, hui anomenat Camí del Campet. L'edificació podria datar del segle XVI o XVII. A l'origen va ser una casa de cultiu típic de l'Horta alacantina que després de les diverses reformes, va passar a convertir-se en un habitatge de caràcter residencial. Poc queda ja dels extensos camps de la finca, si bé encara es poden llegir els solcs de reg acompanyats d'alguna garrofera o olivera aïllada. En la boga aquest encara es conserva una antiga bassa de reg.
Casa Ravel
Situada en la partida de Santa Faç, al costat de l'antiga fàbrica de Colefruse. És un edifici que data del segle XVII. Antigament era una casa de cultiu però amb el temps va acabar en un habitatge residencial on va viure una família d'origen suec a la fi del XIX, començaments del XX. L'exterior d'aquesta propietat compta amb camps cultivables, hui en desús. Els jardins recreatius estan separats en dos nivells, per una àmplia escala d'esglaons de pedra d'estil neoclàssic. La finca conserva els elements que servien per al suport de les botes de vi.
Finca Bona Vista o Casa Prytz
Prop del Monestir de la Santa Faç es troba una imponent finca de finals del segle XVIII anomenada Bona Vista, ja que des d'ella s'albirava tant la platja com el camp. Sabem que a mitjan segle XIX va ser propietat de l'III Conde de Pinohermoso, Sr. Juan Roca de Togores i Carrasco i la seua esposa Sra. Inés Sanz de Vallés i Monserrat. Després de la mort del Comte, la finca va ser comprada per Sr. Hugo Prytz Carter, passant-se a dir Casa Prytz. Les escultures i font del segle XVIII que hui decoren el Parc de Canalejas a Alacant, van pertànyer als majestuosos jardins de la finca.
Finca Capucho
Situada en la partida de Fabraquer, al costat del camí Reial de la Vila Joiosa. Es té constància que la finca Capucho existia ja en el segle XVII, però podia haver sigut construïda anteriorment. Des de llavors ha sigut la residencia hortolana dels senyors Barons de Finestrat. Els vins i sedes collits en aquesta finca van tindre tal fama que van ser exposats com a articles dignes alacantins en la Gran Exposició de Londres, que va tindre lloc en 1851, on diverses botelles de vi malvesia, *fondillón i *aloque, a més d'una madeixa de seda, van ser oferits pel mateix Cinqué Baró de Finestrat.
Vila Carmen
Situada en la partida del Campet, és un edifici que es data en el segle XVII o XVIII. A l'origen va ser una casa de cultiu típic de l'horta alacantina que després de les diverses reformes, va passar a convertir-se en un habitatge de caràcter residencial. L'habitatge s'articula per mitjà d'un xicotet vestíbul que comunica el celler i l'antic estable; en ella, també, se situa l'escala que comunica amb la planta superior. Entre els elements ornamentals destaca els taulers de fusta amb especejament de formes corbades, possiblement del segle XVIII.
Finca Natzaret
Nou Natzaret estava destinat a ser un dels barris amb més projecció de futur de Sant Joan d'Alacant. Es van projectar 900 habitatges, 200 d'elles de protecció oficial, 45.000 m² de zones verdes i altres punts destinats a l'ampliació de la Universitat Miguel Hernández. No obstant això la crisi econòmica i una infinitat de desavinences entre el consistori i l'urbanitzador van produir la paralització de les obres. Actualment, mentre es van fent els passos necessaris per a escometre la finalització del sector, passejar pel barri fantasma que envolta a aquesta impressionant finca del segle XVI resulta una experiència colpidora
Finca Manzaneta
Amagada entre ficus i pins trobem aquesta majestuosa construcció. Finca Manzaneta, està situada al carrer Hernán Cortés, núm. 1. Es tracta d'un important edifici del segle XVIII amb forts trets huitcentistes, fruit de les reformes dutes a terme en el segle XIX, possiblement obra de l'arquitecte Sr. Enrique Sánchez Sedeño. Va ser residència de Sr. Antonio Campos i Domenech i la seua esposa Sra. Juana Carrera Bellón. Durant la Guerra Civil, es va utilitzar com a guarderia de la Fundació Universitària Escolar. Destaquen els seus jardins, amb nombrosos arbres centenaris que hui formen part del parc públic més bell del municipi.
Finca La Concepció
La Concepció es troba al carrer Hernán Cortés, 8. El conjunt format per aquesta pintoresca construcció del segle XVIII, juntament amb els meravellosos jardins que l'envolten, constitueix sens dubte un dels llocs de major atractiu de Sant Joan d'Alacant. Els jardins s'han convertit en un parc públic, un enclavament bucòlic on contemplar la monumentalitat dels seus arbres i gaudir d'un bon passeig. El nom de la residència prové de la seua propietària, Sra. Concepción Pascual de Pobil Estellés, nascuda en 1832 a Sant Joan en la finca Capucho, filla del V Baró de Finestrat.
Finca El del Soler
Situada en la partida de la Passió, és un edifici que es data en el segle XVI o XVII. A l'origen va ser una casa de cultiu típic de l'horta alacantina que després de les diverses reformes, va passar a convertir-se en un habitatge de caràcter residencial. Es coneix que a principis del segle XX va ser propietari d'aquesta residència D. Teodomiro Pérez Gosálbez. És un habitatge reformat de dues plantes que encara conserva la seua estructura original. Trobem l'element típic en aquestes cases: un vestíbul de grans dimensions amb un arc carpanell.
Finca Villós
La finca denominada illós està situada en la partida de Lloixa i en el camí del mateix nom, un edifici datat en el segle XVI o XVII, amb reformes posteriors. Es coneix que a principis del segle XX va ser propietària d'aquesta residència la Sra. Vídua del Comte de Mira i es diu que en aquesta casa va nàixer al començament del XIX el Marqués de Rio-Florit. Altres dependències de l'època de construcció són l'antic celler, de planta rectangular dividida en dues crugies i les antigues cavallerisses que es troben en la part de l'habitatge.
Vila Emma
Situada en la partida de Santa Faç. Construïda a la fi del segle XIX per Francisco Fajardo Guardiola. Tipològicament correspon a un habitatge d'ús residencial. Aquest conjunt edilici està format per tres cossos adossats que pertanyen a diferents etapes construcció, sent la part central la que correspon a la fase inicial. La construcció és la viva imatge d'un habitatge suís huitcentista en tindre la coberta un pendent molt acusat i estar decorada amb uns careners de ceràmica. L'extens jardí està molt modificat respecte a la que va haver de ser en origen.
Sant Antoni o El del Pró
Està situada al final del camí del *Capiscol, que rep el nom d'una finca desapareguda. És una finca de planta rectangular en la qual destaca l'arc de cadirat del vestíbul i la distribució de la façana. Es creu que data del segle XVIII, si bé va patir reformes en el segle XIX. La part central de la casa té una sola planta però els annexos laterals presenten un pis més. En aquestes habitacions hi ha dormitoris i salons. En l'exterior podem observar la capella dedicada a Santa Rita de Casia.
Vila Marco
Construïda en el segle XVII, va ser residència dels senyors Comtes de Casa-Rojas. Es troba en l'avinguda Pintor Pérez Gil, una via molt transitada en connectar la xarxa viària amb el Campus universitari de Sant Joan, l'hospital clínic, i els barris residencials de les platges. Però aquesta carretera es va construir en el primer lustre dels anys 2000. Fins a aqueix moment al sud de la Cadena només hi havia un vell camí envoltat d'horts que s'estenien fins a la veïna torre de Soto, habitada dels senyors de Soto Amé.
Finca Morote
En Vistahermosa, molt pròxima a Sant Joan d'Alacant, es troba la finca Morote. Construïda en 1690, es calcula que originàriament tenia una extensió de 15 hectàrees. La finca és esmentada pel Cronista Viravens en l'últim terç del XIX. En aquells dies pertanyia a Sr. Domingo Morelló i Segura. Conserva el celler que disposa de dos cups i una almàssera de sang. L'actual propietari, Sr. Tomás, té exposat utensilis dels usos agrícoles i reg de l'Horta. La Finca Morote és de les poques que conserva l'activitat agrícola amb el cultiu de cereals i raïm, mantenint la producció de vi i oli.